L'Educació s'alça com a principal instrument electoral

El sistema educatiu torna a centrar el debat polític en la Comunitat Valenciana a tan sols un mes dels comicis autonòmics. En aquest sentit, tots els partits, independentment de la seua ideologia, han optat per convertir l'Educació en la pedra angular del seu programa electoral. Però, què proposen els polítics valencians en matèria educativa?

Partit Popular de la Comunitat Valenciana (PPCV)

Els populars s'han erigit una vegada més com els màxims defensors del model educatiu trilingüe que aposta per impartir el 80% de les assignatures en anglés en detriment del valencià, que passarà a ser optatiu si el PPCV arriba al Consell. Així ho ha posat de manifest en reiterades ocasions la candidata a la Generalitat, Isabel Bonig, qui destaca que el PP “vol parlar valencià i parla valencià” perquè és un “patrimoni que volem defensar”, però afig que per damunt de tot “està la llibertat dels pares de decidir sobre l'educació dels seus fills”. I és que per a Bonig la llengua de Cervantes està “en perill d'extinció” en la Comunitat després de quatre anys de “imposició” del valencià, per la qual cosa la llibertat educativa ha de passar en la seua opinió per la derogació de la llei plurilingüística perquè el castellà i el valencià “no siguen motiu d'enfrontament”. “Es tracta d'un model d'immersió lingüística per a recuperar el castellà”, subratlla la líder del PPCV.

També des del PP nacional s'ha posat en valor el restabliment del castellà a través de l'anomenada Llei de Llengües –que també afectaria l'Administració Pública- que el president del PP, Pablo Casado, ha promés posar en marxa si arriba a la Moncloa. La idea, destaca, és que el castellà siga la llengua vehicular en Educació, de forma “compatible amb les cooficials, però no en detriment de la llengua comuna”.

A més, dins de les apostes de Bonig en Educació destaca la recuperació de totes les aules concertades “que s'han llevat en aquests anys d'educació infantil, primària, de secundària i batxillerat”. La presidenta del PPCV va recordar a l'actual Govern que la presència de l'escola concertada “és important en tota la Comunitat, on representa més del 35 per cent de l'alumnat”.

Ciutadans

La formació taronja també aposta per posar fi al que qualifiquen de “adoctrinament” a les aules per part de l'actual Consell. Així ho van anunciar durant un acte de precampanya a València el candidat de Ciutadans a presidir la Generalitat, Toni Cantó, i el president nacional del partit, Albert Rivera, que, igual que el Partit Popular s'han sumat a convertir la llengua i l'educació en instrument electoral. "Traurem les arpes de Marzà dels caparrons dels xiquets valencians", va sentenciar Cantó, disposat a blindar el castellà i actuar perquè no es “adoctrine” en els col·legis de la Comunitat, on al seu judici, ara s'ha plantat “la llavor del pancatalanisme en l'educació”. 

De fet, enfront de la “deriva nacionalista” del PSPV Ciutadans es perfila, en opinió de l'ex diputat, com la “única alternativa perquè València no siga el mateix que Catalunya en huit anys” i retornar als xiquets l'oportunitat d'estudiar en castellà. Aquesta posició la secunda el mateix Rivera, qui s'ha mostrat convençut que Compromís “ha entregat l'educació al nacionalisme”. "Per favor, Toni, et demane que rescats als fills dels valencians quan sigues president", va reclamar a candidat a la Generalitat. 

Així mateix, igual que els populars, des de Ciutadans no descarten mantindre la gestió privada dels col·legis públics que funcionen bé si la concertada és més barata. “Volem veure els números, si l'educació dels nostres fills és efectiva i és més barata amb una educació concertada, no tindrem cap problema”, destaca Cantó.

Socis del Consell

Els socis del Consell difereixen bastant de la idea d'educació del Partit Popular i Ciutadans. Així ho ha expressat en diverses ocasions el síndic socialista en Les Corts, Manolo Mata, per a qui una hipotètica victòria de Bonig “ens retrotrauria als pitjors anys de la qualitat educativa valenciana amb barracons saturats fent d'aules i amb índexs altíssims de fracàs escolar”. Al contrari del que opina l'oposició, el PSPV considera que hui dia existeix en la Comunitat una aposta per l'educació pública, per posar en valor nostres dues llengües oficials i que a més, l'anglés siga essencial en l'educació”, per la qual cosa tornar als anys del PP “seria un pas arrere abominable”.

A més, l'actual cap del Consell i candidat a tornar a presidir la Generalitat, Ximo Puig, va prometre el dissabte matrícula gratuïta als universitaris que aproven totes les assignatures, així com multiplicar per cinc les ajudes de la Generalitat als estudiants Erasmus i als d'FP. “No hi ha res més important que l'Educació i la igualtat d'oportunitats”, va destacar el dirigent en defensa de l'educació pública superior.

Per part seua, les grans promeses de Compromís en Educació són incloure menjador escolar gratuït per a tots els alumnes, taxes universitàries variables i avançar l'escolarització gratuïta a l'Educació Infantil 2 anys. Així ho va comunicar dijous passat el conseller d'Educació, Vicent Marzà, qui va marcar com a repte per a la pròxima legislatura “prestigiar l'educació pública”. “Hem de fer possible que tots vulguen portar als seus fills a l'escola pública, perquè és la millor i l'única que garanteix la igualtat d'oportunitats”, va indicar Marzà. Segons el responsable d'Educació i candidat de Compromís a les Corts per Castelló, “no podem deixar l'educació en mans del mercat, perquè sense igualtat d'oportunitats mai aconseguirem una societat justa i lliure”.

Des de Podemos també aposten per una universitat pública universal i gratuïta, així com per "garantir la mobilitat social i la llibertat material en l'educació a través del coneixement eliminant barreres econòmiques" a través de l'increment de beques, com també proposen els seus socis del Botànic. Per a la formació habitada és necessari oferir una educació infantil de 0 a 6 anys que siga universal, gratuïta i de qualitat. A més, aposten per mesures socials preventives i d'intervenció per a les famílies en situació de vulnerabilitat social, i defensen un pla específic de coeducació “com a primer pas cap a una educació no sexista”.