L'assetjament escolar va créixer durant l'últim curs en la Comunitat Valenciana
Un de cada quatre alumnes percep que existeix assetjament escolar en la seua classe
L'assetjament escolar continua situant-se per davall d'abans de la pandèmia, si bé ha crescut en l'últim curs, amb la volta completa a la presencialitat, i presenta característiques diferents a les d'abans de la pandèmia. Així ho analitzen la Fundació Mútua Madrilenya i la Fundació ANAR en l'IV Informe sobre assetjament escolar “L'Opinió dels Estudiants”, el seu estudi anual sobre assetjament escolar que recull l'opinió d'estudiants i docents.
Un de cada quatre alumnes/as (24,4%) percep que existeix assetjament escolar en la seua classe. Una xifra, per damunt de la del curs anterior -quan el detectava només el 15,2% dels estudiants-, però una percepció que segueix per davall de la de 2019 (que se situava 34,1%).
“L'Opinió dels Estudiants” s'ha dut a terme amb els testimoniatges d'una mostra de 5.123 alumnes/as i 229 professors (1,1% error mostral al 95%). Aquest informe s'ha realitzat gràcies als 691 tallers que totes dues institucions han impartit en 301 centres educatius repartits per cinc comunitats autònomes (Comunitat de Madrid, Comunitat Valenciana, Castella i Lleó, Illes Balears i Illes Canàries) des de setembre 2021 a juny 2022, beneficiant-se 13.143 alumnes/as.
Canvis des de la pandèmia
De les conclusions de l'estudi s'extrau que l'assetjament escolar està canviant des de l'aturada escolar de la pandèmia. Així, el tipus d'assetjament escolar més comú en l'últim curs van ser els insults, malnoms i burles (89,5%), mentre que la resta de maneres de ficar-se amb la víctima es van reduir. Els colps i puntades passen del 38% de 2020-21 a un 31,8% en l'estudi actual.
La majoria pensa que l'assetjament escolar afecta a una sola persona (51,3%) i que la víctima ho porta patint des de fa més d'un any (un 29,9% així ho considera). Entre els motius pels quals es produeix l'assetjament escolar destaquen l'aspecte físic de la víctima (56,5%) i les coses que fa o diu (53,6%). Menys freqüent, però també destacable són les bones notes (20,7%) o el fet que l'agressor siga agressiu (20,2%).
En el tema dels agressors destaca el fet que en el 72,6% dels casos l'agressió es duga a terme entre diverses persones. Un increment que ve registrant-se en els últims anys i que ja aconsegueix a tres de cada quatre casos d'assetjament escolar detectats en aquest informe (enfront del 43,7% en 2018 i 2019).
Ciberbullying
Quant al ciberbullying, la bona notícia és que la percepció de la seua incidència baixa. Un 8,2% pensa que algú en la seua classe és víctima de ciberbullying (16 punts percentuals menys que en 2020-21). Les situacions de ciberbullying afecten majoritàriament una única persona.
La novetat en aquest terreny és que si bé WhatsApp continua sent el principal mitjà pel qual es produeix el ciberbullying (66,9%), entren en escena amb força altres xarxes socials no esmentades en enquestes anteriors com són Instagram (53,1%) i TikTok (48,6%). Els alumnes de primària també esmenten els jocs en línia, Twitch i Facebook com a mitjans on es produeix l'assetjament.
En el ciberbullying, els assetjadors són companys coneguts del centre escolar en el 85,2%, la majoria de la mateixa classe. En aquest assetjament escolar virtual un altre avanç registrat és que en preguntar-los als alumnes/as què poden fer per a solucionar-ho ja esmenten, a més de comunicar-li-ho a un adult (29,1%) -que continua sent l'opció principal-, l'esborrar o bloquejar el compte i eliminar els missatges (20,8%) o denunciar-lo (20,1%).
Participar sense adonar-se
Finalment, en preguntar als alumnes si han pogut participar en una situació de bullying o ciberbullying sense adonar-se, un de cada quatre (24,4%) reconeix que sí ho ha fet, un percentatge 2,6 punts més alt que en 2020 i 2021.
Quant a la percepció que tenen els alumnes/as sobre la resposta del centre als casos d'assetjament, continua resultant cridaner que un 45,4% dels xics i xiques perceba que el seu professor no fa res i fins a sis de cada deu (61,7%) que el seu centre escolar no fa res. També frega la meitat (46,8%) el percentatge d'alumnes/as que creu que els seus companys no fan res.
L'opinió dels professors
L'estudi d'assetjament escolar també pregunta als professors sobre la seua percepció de l'assetjament escolar. Quasi la meitat del professorat (45,9%) ha tingut coneixement d'algun cas d'assetjament escolar. D'aquests, més de la meitat (56,5%) són professors de secundària i set de cada deu (69,2%) són dones.
Els professors/as solen assabentar-se d'aquestes situacions d'assetjament escolar principalment a través dels companys/testimonis, de la família o de l'alumne/a afectat/a més que per ell/ella mateix/a o un altre professor/a.
En opinió del professorat, com a aspectes bastant o molt decisius perquè es produïsca l'assetjament escolar estan l'ús indegut de les noves tecnologies/xarxes socials (95,2%), la pressió del grup d'amics/as (94,3%), la falta de respecte a les diferències (93%), la falta d'una gestió emocional adequada en els xiquets, xiquetes i adolescents per a resoldre conflictes (92,1%) i la normalització de la violència (91,3%).
Els agressors són vistos pels professors com a persones que tenen sentiment de superioritat (76,7%) i amb falta d'habilitats socials (73,5%). En tots dos casos, s'aprecia un increment en 2022 en relació amb 2020 i 2021. En primària, destaquen els problemes psicològics de l'agressor (inseguretat, baixa autoestima, frustració, por al rebuig…) (55,6%) com el motiu més freqüent.
Quant a les accions que proposa el professorat perquè les famílies contribuïsquen a previndre l'assetjament escolar estan el prestar més atenció als seus fills (88,5%), fer bon ús de les noves tecnologies/xarxes socials (88,1%) i educar en valors (86,7%). I, sobre les intervencions que consideren més efectives, destaquen la sensibilització i prevenció d'especialistes (86,3%), protocols d'actuació (78%) i formació del professorat (75,3%).
