La inversió en I+D+i, clau per a afrontar l'eixida de la crisi
En aquests moments, a Espanya només representa el 1,2% del PIB enfront del 2,2% de la Unió Europea
La nova crisi causada pel COVID-19 ha mostrat la importància de comptar amb un potent sistema d'I+D+i, perquè contribueix al desenvolupament d'una resposta sanitària a la pandèmia però també aporta solucions tecnològiques i organitzatives a les empreses per a recuperar la seua activitat com més prompte millor. Així ho defensen des de l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (IVIE) en un dels seus últims informes elaborat pels economistes Javier Quesada, Matilde Mas i Jimena Salamanca.
En aquest, els economistes destaquen tres problemes que llastren la innovació a Espanya i que suposen, per tant, tres reptes per al present i el futur: l'escassa dimensió, aconseguir que les empreses s'impliquen en la política d'I+D i la millora de la cooperació entre agents i administracions.
Sobre el primer dels reptes - l'escassa dimensió - els autors defensen que la I+D+i ha de guanyar pes en l'activitat productiva dels diferents sectors de l'economia, tant mitjançant la incorporació de contingut d'I+D+i en els béns i serveis produïts per les empreses, com desenvolupant nous sectors més tecnològics. Una cosa complicada, tenint en compte que la inversió al nostre país és de tan sols un 1,2%, quasi la meitat que la mitjana europea i molt per davall de la realitzada per grans potències com els EUA (2,8%) o el Japó (3,2%).
"La crisi de 2008 ja va evidenciar la importància de la innovació i la tecnologia com a instrument per a impulsar l'economia i el canvi de model productiu. Però Espanya no ha sabut aprofitar els anys d'expansió per a avançar en aquest sentit" expliquen en l'informe.
Per comunitats autònomes, la dinàmica d'inversió en I+D entre 2008 i 2018 també "resulta decebedora". Nou regions presenten taxes de variació negatives, especialment, Extremadura (-2,2%), Astúries (-2%), Castella-la Manxa (-1,9%) o Cantàbria (-1,8%). En 2018, només cinc autonomies presentaven ràtios I+D/PIB superiors a la mitjana: País Basc (2%), Madrid (1,7%), Navarra (1,7%), Catalunya (1,5%) i Castella i Lleó (1,3%).
El segon repte que es plantegen és aconseguir que les empreses s'impliquen en la política d'I+D. A Espanya el pes de la inversió privada en I+D representa el 56,5% del total, una xifra molt inferior a la mitjana europea (66,4%) i a la d'altres països de referència, com els EUA (73,1%) o la Xina (77,6%). Per contra, el pes de la inversió en I+D de l'Administració pública (16,9%) i la universitat (26,4%) és la més elevada de tots els països analitzats.
Pel que respecta als diferents territoris, s'observen també grans diferències. Mentre que al País Basc la inversió realitzada per les empreses supera les xifres de les grans potències, amb el 76,1%, a Extremadura (25%) i Canàries (20,1%) es registren els valors mínims.
Finalment, el tercer repte que destaca l'informe es refereix a la millora necessària en la cooperació entre agents i institucions responsables de l'impuls a la innovació. "Empreses, Administracions públiques i centres d'I+D+i no integren prou els seus objectius i, d'aquesta manera, es limita el potencial que podria tindre la I+D+i" lamenten.
La col·laboració universitat-empresa és molt baixa, no arriba al 10% entre el reduït col·lectiu d'empreses que es declara innovadora. Múrcia, Navarra, Cantàbria i Castella-la Manxa són les regions en les quals existeix més cooperació. Quant al treball conjunt entre empreses, és a dir la cooperació interempresarial, dins del 20% de les empreses innovadores, un 63% coopera amb empreses de fora del seu grup i solo el 17% ho fa amb empreses del mateix grup. La cooperació entre empreses i Administració encara és menor, a penes supera el 6%. Destaca, en aquest sentit, les majors relacions que s'estableixen a Aragó, La Rioja i Múrcia.
En definitiva, l'informe conclou que la inversió en I+D+i exercirà un paper creciente en el nou horitzó econòmic post COVID-19, no sols per a la investigació sanitària, sinó també per a readaptar les tecnologies en les empreses que vulguen competir en la ‘nova normalitat’. No obstant això, “sense un mínim nivell d'inversió i una major integració entre els agents que generen I+D serà difícil que Espanya puga aprofitar les oportunitats que apareguen en els pròxims anys”, afirmen els autors.
