La il·lusió de tornar a obrir la terrassa: “Hui, més que mai, ens impulsa la vocació de servei”

Són temps complicats i vivim dies plens d'incertesa per no saber com pot evolucionar el virus. La pandèmia ens ha fet parar en sec la nostra vida però també ens ha ensenyat a apreciar. Perquè hem aprés a valorar una abraçada, un berenar familiar, una paella entre amics, un “esmorçaret” en el bar de baix de casa o un passeig de diumenge que acaba en una terrassa amb una cervesa i unes tapes ben merescudes.

I d'això saben bé els nostres hostalers, aquells que estan sempre ací, que se sacrifiquen en els festius perquè puguem celebrar i que es van veure obligats a deixar d'estar sobtadament i d'un divendres per a un dissabte. Aquest dilluns, després de dies de molts dubtes i anuncis sense materialitzar-se, hem passat per fi a la fase 1 i els valencians hem eixit a celebrar-lo -amb cautela, això sí- amb els amics i familiars als qui portàvem molt de temps sense veure.

I els hostalers, com sempre fan, han tornat a ser ací, encara que tots no han pogut: bé per no estar preparats o bé perquè esperen que la situació s'estabilitze en els pròximes dies o setmanes. Segons càlculs de la Federació Empresarial d'Hostaleria de València (FEHV) només ho han fet un de cada deu restaurants de la ciutat de València.

Rosario Saus és una d'aqueixes hostaleres que aquest dilluns ha tornat a donar servei en ple centre de València. Mahora Bistró ha sigut l'únic local que ha alçat la persiana al seu carrer, al costat de la plaça de l'Ajuntament: “No hi ha cosa que més il·lusió em faça que tornar a la càrrega. Va ser dur no passar a la fase anterior i han sigut setmanes molt complicades. Però el dissabte, quan vaig rebre el mail d'un client reservant una taula per al dimecres a la nit, no vaig poder evitar emocionar-me”, ens compta a elperiodic.com.

Perquè la relació que es tix entre un client i un xef, un cambrer i un bar transcendeix moltes vegades la relació merament professional, reconeix Rosario: “Aquest matí, quan encara no havia instal·lat totes les taules, han vingut els dos primers clients a prendre una cervesa i unes tapes. Ha sigut realment com tornar a començar”.

És realment una “volta a començar” per a molts hostalers i el retorn és ben diferent. Perquè les garanties sanitàries han d'estar per davant de qualsevol servei -no sols per al client sinó també per al treballador- i per això s'han hagut d'establir protocols molt estrictes: “Els clients no entren en cap moment al local, excepte si necessiten anar al bany, se serveix i es paga tot a la terrassa”.

Dies de preparació, netejant el local a fons i establint protocols que es compleixen rigorosament: “Es desinfecten totes les superfícies i, sobretot, les taules i cadires entre un client i un altre. Tenim gel hidroalcoòlic i instal·larem mampares de separació entre les taules, tant a la terrassa com dins per a quan es puga donar servei en el local”. A més, molts restaurants, com el de Rosario han fet una carta electrònica i el client accedeix a ella amb un codi QR per a evitar el contacte directe amb la carta física.

Però tot aquest esforç val la pena quan veus entrar als clients: “En aquests moments és quan més traiem aqueixa vocació de servei i crec que és el més important per a seguir avant. Entre els clients impera el sentit comú i sembla que aqueixa serà la tònica. A més, els hostalers ens caminarem amb molt d'ull per a estar a l'altura de les circumstàncies”, explica Rosario.