García-Page reivindica en el XX Dia de Castella-la Manxa de València la identitat compartida de manxecs i valencians
L’auditori de Paterna va congregar 550 persones dels 16 centres manxecs, així com autoritats de Mislata o Xirivella
El president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, va protagonitzar este dissabte una jornada plena de simbolisme institucional i emocional en participar, per primera vegada, en el XX Dia de Castella-la Manxa en la Comunitat Valenciana, organitzada per la Federació de Cases i Centres Originaris de Castella-la Manxa en la Comunitat Valenciana. L'acte, celebrat en l'Auditori Municipal Antonio Cabeza de Paterna, va reunir 550 convidats de les 16 cases i centres manxecs de València i Alacant i va tindre com a part musical el grup de ball de la casa manxega de Quart de Poblet; l'Associació de Tamborilers d'Hellín a Moncada i el duo d'acordionistes de Garaballa, Maxi Cano i Javier Latorre.
La presència de García-Page tenia a més un significat especial en convertir-se en el primer president de la Junta de Comunitats que assistix a esta commemoració, on va rebre la màxima distinció de la Federació, el nomenament de Manxego d'Honor 2026, en reconeixement al suport que durant anys ha prestat a les cases regionals manxegues establides en la Comunitat Valenciana, a les quals ell mateix sol definir com la "sexta província" de Castella-la Manxa.
Durant la seua intervenció, el president autonòmic va defendre la convivència entre territoris i les identitats compartides. "Sentim el que som", va afirmar abans de subratllar que "tindre identitat no és un problema. No passa res per ser d'ací i d'allà, és més, caben moltes identitats al mateix temps". En la seua opinió, la identitat únicament resulta perjudicial "si s'utilitza com a arma llancívola", per la qual cosa va apostar per una societat on siga compatible mantindre les arrels d'origen amb el sentiment de pertinença a la terra que va acollir milers de famílies manxegues.
García-Page també va recordar la solidaritat viscuda després de la DANA del 29 d'octubre de 2024, assegurant que "tota Espanya va sentir una immensa solidaritat i un immens afecte per tot el poble de València davant la tremenda i tràgica DANA que vau patir i que vam patir", posant en relleu els llaços històrics que unixen Castella-la Manxa i la Comunitat Valenciana.
A més, Page va recordar la importància universal d'El Quixot i va evocar que la segona part de l'obra transcorre en terres catalanes, on el cavaller és derrotat abans de tornar al seu poble, on va perdre i va recuperar el seny.
En la mateixa línia de defensa de la convivència, la consellera de Justícia, Transparència i Participació de la Generalitat Valenciana, Nuria Martínez, va destacar l'aportació dels milers de castellanomanxecs que residixen en la Comunitat Valenciana i que, durant les últimes dècades, "van trobar ací un lloc on desenvolupar el seu projecte de vida". La representant del Consell va afirmar que formen part "inseparable de la nostra societat" i constituïxen "un magnífic exemple d'integració i convivència", en demostrar que "sentir-se vinculat al lloc d'origen és perfectament compatible amb participar activament en la comunitat en què un residix; eixa doble pertinença no dividix, sinó que enriquix la nostra societat i enfortix la convivència".
Martínez va posar a més en valor que es complisquen ja 20 anys d'esta celebració i va assegurar que des de la Generalitat són "molt conscients de la gran labor" que desenvolupa la federació manxega, exemple de com la societat civil "pot generar espais de trobada i convivència que beneficien el conjunt de la ciutadania".
Per la seua banda, la presidenta de Les Corts Valencianes, Llanos Maso, natural d'Albacete, ha posat en valor l'esforç dels 16 centres manxecs i els ha instat a no defallir en continuar treballant per l'activitat en les seues associacions per a mantindre viu el llegat manxec unit al valencià.
El president castellanomanxec va tindre igualment paraules de reconeixement per a l'alcalde de Paterna i senador, Juan Antonio Sagredo, amfitrió de la trobada, del qual va destacar la seua "gran capacitat política de gestió". Sagredo va mostrar la seua satisfacció per acollir esta edició del Dia de Castella-la Manxa, recordant a més les seues arrels familiars en el municipi conquense de Talayuelas i que prop de 5.000 veïns d'origen manxec residixen a Paterna.
Els guardonats de 2026
A més del reconeixement a Emiliano García-Page com a Manxego d'Honor, la Federació va distingir com a Dulcinea 2026 la investigadora conquense de Motilla del Palancar Rosario Moratalla, referent internacional en neurobiologia i en la investigació sobre la malaltia de Parkinson, a més de professora de l'Institut Cajal del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC). Va ser l'encarregada d'agrair les distincions en nom de tots els premiats i va aprofitar la seua intervenció per a fer una crida en favor del suport a la investigació científica com a ferramenta per a avançar en el tractament de malalties.
Els Quixots d'Honor 2026 van recaure en el general cap de la VI Zona de la Guàrdia Civil, José Antonio Fernández de Luz, natural de Villalpardo (Conca), per la seua trajectòria professional; en Luis Garrido, director de l'Escolania de la Mare de Déu dels Desemparats de València, nascut a Xirivella i amb estrets vincles familiars amb Mira i Garaballa; en la regidora de l'Ajuntament d'Alfafar Josefa Carreño, nascuda a Bogarra (Albacete); i en l'empresari hostaler de Dénia Víctor Gallego, descendent de Lezuza (Albacete), el guardó del qual va ser arreplegat per sa mare.
Així mateix, la Federació va concedir el títol de Soci d'Honor a l'Ajuntament d'Hellín per la seua col·laboració amb l'Associació de Tamborilers d'Hellín a Moncada i amb l'Ajuntament d'esta localitat de l'Horta Nord. De la mateixa manera, la vicealcaldessa de Moncada va ser nomenada Tamborilera d'Honor 2026. El consistori helliner va agrair públicament la distinció i va anunciar que arreplegarà el guardó en una pròxima visita a València a causa de la impossibilitat d'assistir de l'alcalde.
Un homenatge a les arrels i als municipis afectats per la DANA
El president de la Federació, Jesús Martínez, va destacar que esta vintena edició ha volgut posar el focus tant en els premiats com en les cases regionals que van aconseguir recuperar-se després de les conseqüències de la DANA. Així mateix, va tindre un record especial per als municipis conquenses greument afectats pel temporal, entre ells Mira i Garaballa, els representants municipals dels quals van estar presents en l'acte com a símbol de l'estreta relació existent entre les dos comunitats autònomes. Martínez va subratllar que la presència de García-Page suposava un moment històric per a la Federació. "Som els seus ambaixadors en terres valencianes i és un honor que, per primera vegada, un president de Castella-la Manxa participe amb nosaltres en esta celebració", va afirmar. El dirigent manxec va anunciar a més que el municipi convidat per a l'edició de 2027 serà Letur.
En l'acte també va estar present el diputat provincial de Turisme, Pedro Cuesta; el viceconseller de Relacions Institucionals de Castella-la Manxa, Javier Vicario; el director general de Participació Ciutadana de la Generalitat, José Tárrega, el director general de Participació Ciutadana de l'Ajuntament de València, Julio Aguado; l'alcalde de Mislata, Carlos Bielsa; a més de regidors de Paterna, Mislata i Xirivella. També hi van assistir l'alcaldessa de Mira i l'alcalde de Garaballa, excusant-se el de Landete, tres dels municipis conquenses més afectats per la DANA.













