Un estudi americà recolza al cirurgià Pedro Cavadas en la seua tesi sobre els casos ocults de coronavirus a la Xina
El metge valencià va denunciar la seua desconfiança cap a les dades de contagis i morts oferits per les autoritats xineses a l'inici de la pandèmia mentre era acusat d'alarmista
El cirurgià Pedro Cavadas ja va posar en dubte la fiabilitat de les dades que al principi reportaven les autoritats xineses respecte als contagis i les morts provocades pel coronavirus, “un virus que es contagia fàcilment i que és molt agressiu”, segons va assegurar als mitjans de comunicació quan la pandèmia estava en plena ona d'expansió.
Ara, una investigació de la Universitat de Texas a Austin (els EUA) confirma la teoria dels casos ocults de coronavirus denunciada pel doctor. Segons aquesta investigació, quan les autoritats asiàtiques comunicaven uns 400 casos en Wuhan, lloc on es considera que es va iniciar la pandèmia, realment podrien haver existit més de 12.000 contagis no detectats de persones simptomàtiques. La investigació, també ha confirmat que el virus estava molt més estés en la capital de Hubei, setmanes abans de les mesures de confinament a la ciutat.
Cavades havia advertit que la Xina havia confinat a una població equivalent a l'espanyola, la qual cosa al seu judici donava senyals de la gravetat de l'assumpte. A més, va alertar en la seua última intervenció, que si les autoritats orientals «reconeixen un nombre de morts i de contagiats no fa falta ser molt llest per a pensar que hi ha com deu o cent vegades més». Al mateix temps, va denunciar la falta de transparència de la Xina al·legant que les seues dues filles eren d'allí i que, per tant, sabia del funcionament del govern central.
Per a sustentar la seua tesi, el metge posava el focus en les infraestructures sanitàries que estava alçant la Xina davant la propagació del Covid-19: "Quan es construeix un hospital amb 800 retroexcavadores de 100 tones i es construeix un 'megahospital' en tres setmanes és que no va de broma", va expressar públicament.
Acusat d'alarmista
Mentre el govern espanyol donava per fet que l'epidèmia tenia els dies comptats i a penes arribaria algun cas importat a Espanya, el galego valencià, va exposar la seua preocupació, per la qual cosa va ser acusat d'alarmista, de transmetre desconfiança a la població sobre la labor de l'OMS (Organització Mundial de la Salut) o de buscar la morbositat.
Mesos després, el seu vaticini s'ha complit. El coronavirus ha afectat milions de persones a tot el món i s'ha cobrat la vida d'un significant i elevat nombre de víctimes.
