Escola Valenciana trasllada a experts del Consell d’Europa la preocupació per la nova Llei del Plurilingüisme

Escola Valenciana, juntament amb Plataforma per la Llengua i Acció Cultural del País Valencià, s'ha reunit aquest dimarts amb el Comité d'Experts del Consell d'Europa que avalua el compliment de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELRoM) durant el període 2017-2021 per a traslladar-li que l'Estat espanyol i l'administració pública valenciana incompleixen els compromisos internacionals adquirits per a protegir aquestes llengües, fent un especial incís en l'àmbit educatiu.

Així, la trobada amb el Comité d'Experts, format pel jurista René de Groot, de la Universitat de Maastricht; la lingüista Aline Kunz, de la Universitat de Berna; el lingüista Jarmo Lainio, de la Universitat d'Estocolm, i el filòleg Albert Branchadell, degà de la Facultat de Traducció i Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona, s'ha produït a la Universitat de Barcelona on se'ls ha fet entrega de l'informe d'una cinquantena de pàgines que s'ha elaborat amb la col·laboració d'Escola Valenciana i altres entitats, coordinades per Plataforma per la Llengua.

En l'àmbit educatiu, l'informe que s'ha compartit amb el Comité d'Experts assenyala que el govern valencià va ignorar les recomanacions del Comité de Ministres del Consell d'Europa per modificar la llei de plurilingüisme i fer possible l'ensenyament immersiu en valencià. Pel qual, des d'Escola Valenciana han traslladat als experts la inquietud respecte de les modificacions legals que està impulsant el nou executiu de PP i VOX i els ha demanat que sol·liciten a la Generalitat Valenciana millores en la formació professional.  En dades, l'informe de l'Estat diu que un 72,2% dels centres de formació professional ensenyen menys del 37% de les classes en valencià.

D'altra banda, a la reunió s'han plantejat altres qüestions que preocupen especialment Escola Valenciana, com ara l'eliminació del valencià en l'educació en les zones de predomini lingüístic en castellà, l'eliminació de l'Oficina de Drets Lingüístics i del Consell de llengües, així com la manca de suport al sector audiovisual en valencià i la censura de revistes, autores i grups en valencià.

Finalment, també s'ha recordat la necessitat del requisit lingüístic al funcionariat de qualsevol administració que radique al País Valencià, ja que, segons l'informe entregat al comité, un 26,6% dels funcionaris (un 41,8% a Alacant) contesten per escrit en castellà o exigeixen parlar castellà als ciutadans que els escriuen en valencià. Unes dades que són encara més preocupants segons l'informe anual de vulneracions dels drets lingüístics al País Valencià presentat el passat mes de desembre, on s’indica un augment en aproximadament en un 10%, això implica que es rep una queixa cada tres dies.

L'Estat espanyol: 23 anys incomplint la CELRoM, i una Constitució que imposa la supremacia de la llengua castellana

La Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries és un tractat europeu, promogut pel Consell d'Europa des del 1992, que té com a objectiu protegir les llengües històriques d'Europa que no tenen caràcter oficial, anomenades també regionals o minoritàries. L'Estat espanyol la va ratificar el 2001 (França o Itàlia no ho han fet mai), però des d'aleshores la incompleix permanentment en matèria de justícia, reciprocitat, administracions públiques o educació.

La trobada amb el Comité d'Experts es fa cada cinc anys amb l'objectiu de verificar que l'Estat espanyol compleix els compromisos de la CELRoM. A més de la de hui per abordar la situació del País Valencià, aquest matí també se n'ha fet una altra per parlar de les Illes Balears i ahir se'n va fer una altra sobre Catalunya.