Efectes del covid en els sanitaris valencians: estressats i deprimits
La situació emocional dels professionals ha canviat per la incertesa, els missatges divergents, les jornades maratonianes i la falta del material de protecció
La pandèmia del covid ha alterat les circumstàncies de la vida i, molt especialment, la situació emocional dels treballadors sanitaris valencians.
La incertesa, els missatges divergents, les jornades maratonianes i la falta del material de protecció han derivat en depressió, ansietat i estrès entre altres trastorns.
Així es desprèn del qüestionari d'avaluació emocional per a personal sanitari realitzat per Kayros Salut per a la Unió Sanitària Valenciana.
El president de l'Unió Sanitària i degà del Col·legi de Psicologia de la Comunitat Valenciana, Francisco Santolaya, assegura que "la tònica majoritària de les respostes demostra el pessimisme generalitzat”, segons Santolaya. De fet, una gran part de les persones enquestades “percep trobar-se pitjor que al febrer de 2020” i un 50% de les persones consultades ha manifestat que la seua qualitat de vida ha empitjorat, enfront d'un 36-40% que afirma que la seua situació a penes ha variat.
Sobre les mesures dutes a terme per l'Administració a l'hora de protegir als professionals també hi ha unanimitat entre el col·lectiu no sanitari i el sanitari. Existeix un descontentament general que aconsegueix el 70% de la mostra i fins i tot un 30% ha puntuat amb un 0 el nivell d'actuació del Govern regional o central per a facilitar material de protecció contra els contagis (màscares, guants, bates, ulleres...), guies d'actuació, o materials de conscienciació.
A les preguntes relacionades amb el risc percebut davant la possibilitat de patir un contagi en els llocs de treball, el col·lectiu sanitari demostra major preocupació amb índexs que oscil·len entre un 7 i 10 de risc percebut, mentre que la major part de la població no sanitària assumeix un nivell de risc entre 2 i 5. En el cas d'Infermeria és especialment alt el risc percebut, amb més d'un 50% puntuant 8 o més, i marcant amb el risc màxim de contagi el 32,5% de les col·legiades enquestades.
Respecte a l'estrès que ha pogut suposar mantenir les mesures de seguretat (distància, distribució d'espais, neteja de mans, ús de màscares i pantalles protectores, etc.) les dades afloren que els sanitaris aconsegueixen puntuacions més elevades que el personal no sanitari.
Quant a les professions sanitàries, el 37,7% dels treballadors confessa sentir-se deprimit per l'evolució dels contagis i la situació de saturació hospitalària. Resulta significatiu que entre els més deprimits es troben les infermeres, els farmacèutics i altres col·lectius sanitaris com els òptics-optometristes.
