Dues universitats valencianes entren en l'elit d'Espanya pels seus resultats i ocupabilitat
Dos universitats valencianes apareixen entre les institucions públiques més destacades d’Espanya en l’U-Ranking 2026, la classificació elaborada per la Fundació BBVA i l’Ivie que analitza els resultats de les universitats en docència, investigació i innovació i inserció laboral. La Universitat Politècnica de València i la Universitat de València formen part del grup de huit universitats públiques que aconseguixen situar-se en el TOP 15 tant en el rànquing de volum de resultats com en el rànquing de rendiment.
L’informe, corresponent a 2026, situa així dos centres valencians dins del grup d’universitats que combinen una elevada dimensió amb una gestió eficient dels seus recursos. Juntament amb la UPV i la UV, apareixen també les universitats politècniques de Catalunya i Madrid, les autònomes de Barcelona i Madrid, la Universitat de Barcelona i la Universidad de Santiago de Compostela.
La UPV i la Universitat de València entren en el grup de huit universitats públiques amb millors resultats combinats
U-Ranking distingix entre dos formes de mesurar el paper de les universitats. D’una banda, el rànquing de volum, on pesa la grandària de cada institució i el total de resultats que genera. De l’altra, el rànquing de rendiment, que analitza l’eficiència amb què cada universitat transforma els seus recursos en resultats docents, científics i d’inserció laboral.
La presència de la Universitat Politècnica de València i de la Universitat de València en els dos grups destacats permet mesurar el seu pes des de dos angles diferents: no sols per la quantitat total d’activitat que aporten al sistema universitari, sinó també per la seua capacitat per a obtindre resultats rellevants amb els recursos disponibles.
L’informe subratlla que les huit universitats públiques que apareixen alhora entre les 15 millors per volum i per rendiment representen només l’11% de les universitats espanyoles analitzades, però generen el 26% dels resultats totals del sistema universitari espanyol. En concret, aporten el 23% dels resultats en docència, el 30% de la investigació i innovació i el 22% de la inserció laboral.
En la classificació de volum, la Universidad Complutense de Madrid ocupa la primera posició. A continuació apareixen la Universitat de Barcelona i la Universitat de València, situades en segona posició. Esta classificació té en compte la producció total de les universitats en les tres grans dimensions avaluades i, per tant, reflectix també la capacitat de les institucions de major grandària per a aportar resultats al conjunt del sistema.
En el rànquing de rendiment, la Universitat Politècnica de València se situa en el primer grup juntament amb altres sis universitats públiques: la Universitat Pompeu Fabra, la Politècnica de Catalunya, l’Autònoma de Barcelona, la Universitat de Barcelona, l’Autónoma de Madrid i la Universidad Carlos III. Este bloc reunix les institucions que obtenen millors resultats en relació amb els recursos humans i econòmics disponibles.
La Universitat de València també apareix en una posició destacada dins del rànquing de rendiment, en el segon grup de la classificació. El resultat confirma el paper de les dos grans universitats valencianes en un informe que no es limita a mesurar grandària, sinó que creua docència, investigació, innovació i inserció laboral.
El sistema universitari valencià se situa per damunt de la mitjana espanyola en rendiment
L’informe de la Fundació BBVA i l’Ivie també analitza les diferències entre sistemes universitaris regionals. En esta comparació, la Comunitat Valenciana apareix per damunt de la mitjana espanyola, amb un índex de rendiment de 103 sobre una referència estatal fixada en 100. L’anàlisi té en compte huit universitats valencianes i exclou les universitats no presencials en esta comparativa autonòmica.
Este resultat situa el sistema universitari valencià en el grup de territoris que superen la mitjana nacional, encara que amb diferències importants respecte a les comunitats que encapçalen la classificació. Catalunya lidera el rànquing regional amb un índex 117, seguida de Navarra, amb 110. Cantàbria i Galícia apareixen amb 106, mentre la Comunitat Valenciana arriba al 103.
El document també reflectix la presència d’altres universitats valencianes en les classificacions generals. La Universidad Miguel Hernández de Elche, la Universitat d’Alacant i la Universitat Jaume I figuren dins del rànquing de rendiment, juntament amb universitats privades valencianes com la Universidad Católica de Valencia, la Universidad CEU Cardenal Herrera, la Universidad Internacional Valenciana o la Universidad Europea de Valencia, encara que en grups diferents segons la dimensió analitzada.
U-Ranking 2026 avalua 71 universitats espanyoles, totes les públiques i 23 privades, que representen el 95% de l’alumnat del sistema universitari espanyol. Per a construir les seues classificacions utilitza 23 indicadors vinculats a la docència, la investigació i innovació i la inserció laboral. Entre ells s’inclouen variables com el nombre de professors per cada 100 alumnes, la taxa de graduació en el termini previst, els programes de mobilitat, els recursos competitius captats per a investigació, les cites científiques, les patents, l’afiliació a la Seguretat Social dels egresats, l’adequació de l’ocupació al nivell d’estudis i la base mitjana de cotització.
L’informe també apunta diferències entre universitats públiques i privades. Les públiques ocupen millors posicions en investigació i innovació, tant per volum com per rendiment, mentre que les privades obtenen millors resultats en docència i en inserció laboral. En este últim àmbit, U-Ranking assenyala que els resultats són més homogenis, encara que les universitats privades presenten un cert avantatge en salaris i adequació de l’ocupació al nivell d’estudis.
L’ocupabilitat és un altre dels eixos de l’estudi. Segons l’informe, les titulacions de ciències de la salut i les enginyeries ocupen els primers llocs entre els camps d’estudi amb millor inserció laboral. Medicina encapçala la classificació, seguida per Infermeria, Enginyeria de computadors, Odontologia, Enginyeria d’organització industrial, Enginyeria civil, Enginyeria de telecomunicació, Farmàcia, Enginyeria elèctrica i Enginyeria de l’energia.
El document assenyala a més una millora sostinguda de l’ocupabilitat universitària. En 2025, el nombre de joves universitaris ocupats va superar per primera vegada el milió de persones, amb 1.019.015 ocupats. La taxa d’atur dels joves de 22 a 29 anys amb estudis universitaris es va situar en l’11,1%, davant del 17,9% dels qui no tenien esta formació. Quatre anys després de l’egrés, els universitaris presenten una prima salarial del 31% davant del conjunt d’ocupats de 22 a 29 anys.
La nova edició d’U-Ranking actualitza també la ferramenta interactiva Elige Universidad, que permet a famílies i futurs estudiants comparar més de 3.556 titulacions de grau. La plataforma oferix informació sobre cost de matrícula, notes de tall del curs 2025-2026 i resultats recents d’inserció laboral de 2.977 titulacions, dades especialment útils en un moment en què molts joves valencians han de decidir què estudiar i on fer-ho.
Per a la Comunitat Valenciana, l’informe deixa una conclusió clara: les seues universitats mantenen un paper rellevant dins del sistema espanyol. La UPV i la Universitat de València apareixen entre les institucions públiques amb major pes combinat per volum i rendiment, mentre el sistema universitari valencià en conjunt se situa per damunt de la mitjana nacional. Una fotografia que reforça el paper de la Comunitat Valenciana en el mapa universitari espanyol just quan milers d’estudiants preparen el seu salt a la universitat.
