Un altre poble valencià se suma al 'club' dels municipis de més de 25.000 habitants
La població ha superat esta barrera per primera vegada en la seua història
Per primera vegada en la història, Cullera ha superat els 25.000 habitants empadronats. Són dades del padró municipal que consoliden a la capital turística de la Ribera com a una ciutat no únicament turística sinó també com al lloc idoni que la gent escull per viure i construir el seu projecte de vida.
Així ho anuncià l’alcalde de la localitat, Jordi Mayor, en el Plenari municipal del mes de març celebrat anit. «La gent vol viure en Cullera perquè som un poble que acompanya a les famílies des de que naixen fins als seus últims dies en tots els aspectes vitals», segons ha destacat amb orgull Mayor. En aquesta línia ha exemplificat les ajudes que dona l’Ajuntament exclusivament per a les persones empadronades des dels primers dies de vida fins a l’entrada als estudis superiors com les ajudes a la natalitat, al transport universitari o les beques erasmus.
Per a l’alcalde, els principals indicadors d’aquest creixement poblacional es deuen a l’impuls de les polítiques públiques destinades al benestar de les persones i a la millora de la capacitat econòmica. «Les dades econòmiques del poble ens donen la tranquil·litat de que Cullera és un ajuntament ben gestionat, que està sanejat i ofereix un benestar i serveis públics als seus ciutadans que no tenen en altres llocs o no tenien abans que nosaltres entràrem a governar», ha posat en valor la màxima autoritat local.
L’augment poblacional també suposa aconseguir majors recursos per part de l’Estat i d’aquelles subvencions que van vinculades al nombre de població, a major població majors recursos.
Dels més dels 25.000 residents de Cullera, el 50.2% són homes i el 49.8% dones.
Una ciutat amable amb major pes econòmic
L’augment de l’activitat econòmica amb els pressupostos municipals més elevats, amb un superàvit positiu ja huit anys seguits, duplicar les taxes que es cobren d’ocupació de taules i cadires de la restauració o de llicències d’obres o l’esforç per un sector turístic cada volta més preparat han generat també eixa solvència econòmica. Una solvència que any rere any permet augmentar les partides destinades a afiançar els recursos de serveis socials i enfortir el teixit associatiu local.
A tot això se sumen, entre molts altres, la creació de nous espais com el Centre Municipal d’Esports o l’Aula d’Estudis, les reformes de la Residència Municipal de Persones Majors o el futur Centre de Dia, la transformació del Barri del Pou, del Passeig Dr. Alemany o del carrer Caminàs, els projectes per fer més segurs i accessibles els distints ponts amb els que compta la ciutat, la creació dels carrils bici per millorar la connexió en transport sostenible, o una oferta cultural i festiva de primer nivell.
En definitiva «polítiques de creixement centrades en les persones i en millorar la qualitat de vida i en un urbanisme innovador i sostenible que fan que viure a Cullera estiga en les primeres posicions en la presa de decisions», ha conclòs l’alcalde.
