L'Àmfora Bàquica és la protagonista del primer capítol de ‘Universo Benlliure’ en Crevillent

Des de la Regidoria de Patrimoni de l'Excm. Ajuntament de Crevillent i el Museu Municipal “Mariano Benlliure” s'ha iniciat una sèrie de documentals que tenen per objecte donar a conéixer el ric patrimoni artístic que tanca el Museu Municipal “Mariano Benlliure” de Crevillent. En el primer capítol, l'obra protagonista és la “Àmfora Bàquica” o també coneguda com “La Bacanal”, una de les obres més importants, per no dir la que més, del Museu Municipal. Esta preciosa obra és un exemple de la creativitat artística de Benlliure, la qual va realitzar durant la seua estada a Roma en 1888.

Segons assenyala el director del Museu “Mariano Benlliure”, Julio Trelis Martí, “el primer que crida l'atenció de La Bacanal és l'ús de dos classes de materials, el marbre, en esta ocasió de Carrara, i el bronze. Amb el primer, Mariano Benlliure, realitza la peanya de bon port sobre la qual descansa l'àmfora”. Esta combinació de materials, apunta Trelis, pretén provocar un contrast de colors i textures, tècnica que va aprendre del seu germà i el seu pare, els quals eren pintors. La peanya de l'obra se centra en la representació de satiresas, que a mode de cariàtides suporten el tauler on dona suport a l'àmfora. En ella, destaca en bronze els motius vegetals entrellaçats amb instruments musicals.

L'àmfora, tota ella de bronze, la sosté un trípode d'arpes de felí i tres sàtirs sobre un ample anell pel qual discorren escenes d'una carrera de quadrigues. Estos sàtirs sostenen un cércol on s'encaixa l'àmfora. Tal com relata Julio Trelis, “en la part de la panxa es representa el festeig i el banquet de les cerimònies bàquiques, així com l'orgia bàquica ben destacada en la seua part central. En la part superior alcen un sàtir i una bacant que s'agarren a la boca de l'àmfora formant les anses”.

“L'obres és un fidel exemple de l'art més genuí de Benlliure, ja que al no ser una obra per encàrrec, l'artista deixa córrer la seua imaginació i és on es reflectix el moviment i dinamisme, les postures naturals dels personatges i, sobretot, eixe “horror vacui” on no deixava a penes una part de la seua obra sense modelar. Mariano, va fer d'esta obra dos versions, una per al Comte de Valdelagrana i una altra versió per al jardí de la seua casa, que és la que s'exposa en el Museu “Mariano Benlliure” de Crevillent”, conclou Trelis.