La casa caserna de la Guàrdia Civil (1886)
La primera referència al cos de la Benemèrita a Crevillent data de 1856, sent Cap del lloc Juan Mario Castell, si bé la seua presència no era permanent o era un contingent molt reduït. Tres anys després, el comandant del lloc, Antonio García Porras, col·labora de manera activa en els treballs d'elaboració del nomenclàtor de la vila, a sol·licitud del Governador Civil.
La casa-caserna era un immoble arrendat o cedit de manera gratuïta per l'Ajuntament, encara que no sempre complia amb les condicions mínimes de salubritat i habitabilitat, com en 1881, quan per aquest motiu es trasllada a la propietat d'Asunció Cortés Garrigós, al carrer Llavador, número 15, arrendada per quatre-centes vint pessetes anuals.
En 1886, es van traslladar al carrer Nou (hui Cor de Jesús), entrada a Crevillent des de la veïna localitat d'Elx a través de la carretera denominada Alt de les Atalayes, després carretera Murcia-Alacant, on també estava situada l'oficina de telègrafs.
El contingent del cos no era molt nombrós, a tenor d'altres notícies per abonaments del Consistori, en concepte d'allotjament en la posada del mateix carrer Nou, amb motiu de la seua estada, durant la vaga de filaós al juny de 1894.
El comandant s'allotjava en una casa pròpia, al carrer María Miralles (hui Francesc Candela Martí), número 33, molt prop de la caserna, i després cap a 1940, al carrer Primer de Maig, número 2, en un immoble propietat del metge de la vila, Dr. Ismael Candela.
La Guàrdia Civil naix el 13 de maig de 1844 i Francisco Javier Girón, duc de Fumada, es converteix en el primer Director General. El motiu era el greu problema de seguretat existent en les zones rurals, el bandolerisme, després de finalitzar la Primer Guerra Carlista.
La casa-caserna va anar canviant d'ubicació fins que en 1958, l'Ajuntament va adquirir uns terrenys en Partida Deula per a construir l'actual edifici, cedit al Ministeri de la Governació, projecte de l'arquitecte Manuel Sainz de Viculla García-Prieto, les obres del qual van ser adjudicades al desembre de 1964, a Antonio Jiménez Zapata.
Com a curiositat, diverses institucions i empresaris de la localitat van contribuir amb donatius a la consecució del projecte, com a Cooperativa Elèctrica, Societat Minera San José i María, La Font Antiga, La Crevillentina, Caixa d'Estalvis, Germanor de Llauradors, alhora que empreses locals com a Vídua de José Lledó Mas, Antonio Pérez Adsuar, Filatures Mas Candela, Vicente Sánchez Maciá, José Puig Jover i Francisco Gómez Sepulcre.
