60 Aniversari Carrer Jesús
Hui es compleixen 60 anys de la denominació del carrer Jesús, gràcies a la sol·licitud plantejada per Julio Puig Fuentes, propietari i resident en el llavors carrer Queipo de Llanos, número 13. Amb motiu d'unes obres realitzades en el seu habitatge, aquest crevillentí va oferir a l'Ajuntament la cessió d'un terreny destinat a via pública, concretament una parcel·la de 3,40 per 42 metres, en total 142,80 metres quadrats, així com a finançar ell mateix l'enllumenat, col·locant dos braços de tub fluorescent, similars als existents en aquells dies al carrer Cor de Jesús.
A canvi d'aquesta cessió, el sol·licitant només va imposar la condició que aquesta via, a petició de tots els veïns, passara a dir-se carrer de Jesús. Finalment, la Comissió Permanent va accedir al sol·licitat el 10 de març de 1961, sempre que aquesta es prolongara fins a la confluència del carrer en projecte, coneguda popularment com “La Sendeta”, que després es convertirà en Metge Mohammed Al-Shafra, insigne crevillentí de l’època medieval.
Moltes dels carrers més antics de la localitat, corresponents al centre històric, posseeixen noms de sants o tenen a veure amb la nostra tradició més antiga, la Setmana Santa, present en la llista de carrers en el Passeig del Calvari, Rueda Calvario o com aquest cas, al carrer Jesús, reflex d'una de les tradicions més entranyables de la nostra localitat com és l'arranjament de passos del Dimecres Sant.
Des de 1944, data d'adquisició de la imatge, a casa de Julio Puig, es prepara la imatge de Jesús Rescatado, de gran semblança amb la de Jesús de Medinaceli de Madrid, a la qual veneren gran quantitat de fidels en l'ermita de la Puríssima, on roman tot l'any fins que es trasllada a aquest carrer, per a procedir a la seua posada a punt el Dimecres Sant, com va quedar reflectit per la pròpia confraria en el seu 75 aniversari.
L'Arxivera Municipal, Bibiana Candela, explica que l'estudi de la llista de carrers municipal és una eina molt important que ens permet conéixer la història del nostre poble, ja que molts d'aquests noms reflecteixen antics establiments, personatges il·lustres o fins i tot, desconeguts -la majoria propietaris o cedents de terreny-, edificis històrics, activitats econòmiques o aspectes relacionats amb la religiositat, els costums i la vida quotidiana crevillentina que, a vegades, perduren en la tradició oral, de generació en generació.
