La Comunitat Valenciana s'endinsa en la temporada de macro festivals: són segurs estos esdeveniments?

Ens endinsem en la canícula estival i amb ella en la temporada alta de festivals de música a la Comunitat Valenciana.

Macroesdeveniments que reuneixen desenes de milers de persones cada dia on tot ha d’anar a una, des de la planificació fins al muntatge de les mastodòntiques estructures o la coordinació dels serveis d’emergència, perquè tot transcórrega sense incidències.

Aquesta mateixa setmana donaven la volta al món les imatges de l’escenari del Tomorrowland cremant com si es tractara d’una falla durant el seu muntatge. Una imatge impactant, més encara en un espai destinat a l’oci i el gaudi.

Ja en clau valenciana, encara es guarda en el record la tràgica nit del Medusa de Cullera, ara fa tres estius, quan una inesperada reventada tèrmica va tombar part de l’escenari deixant una persona morta i una quarantena de ferits de diversa consideració.

Un fenomen extrem que a voltes ocorre de forma sobtada al Mediterrani valencià. Vents forts i sobtats com els que es van viure aquest mateix mes durant la DANA que va assotar Borriana, amb ratxes monumentals que no es descarta que arribaren als 120 quilòmetres per hora.

Un vent terral turbulent acompanyat de pedra que ha obligat a declarar la zona com a catastròfica després de deixar tot tipus de desperfectes al municipi, els vehicles i els restaurants pròxims. Tampoc van quedar al marge les carpes i estructures que començaven a ancorar-se i muntar-se al recinte del pròxim Arenal Sound i que també van ser víctimes del vent huracanat, mentre s’enfangava la zona de càmping, com ja va ocórrer en 2015 amb altres pluges torrencials, com va recordar l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet).

Per això, davant l’arribada de la temporada alta de festivals ens preguntem: són segurs per als espectadors els macro muntatges dels festivals de música?

Anemòmetres en directe per evitar un succés: "hi ha perill en qualsevol activitat eventual"

Des del Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials (Cogiti), un dels seus col·legiats, Roberto Julve, recalca que els professionals de la Comunitat Valenciana garanteixen la màxima seguretat per a les estructures, alhora que assenyala que “les instal·lacions de festivals són eventuals, per la qual cosa és impossible que siguen segures al 100%”.

“No són com una instal·lació fixa que té un control total i sempre es depèn d’esdeveniments fortuïts que ocórreguen, meteorològics o relacionats amb les grans afluències de públic”, expressa.

Així, Julve, que porta més d’una dècada realitzant projectes, plans de seguretat i autoprotecció en concerts, festivals i esdeveniments que se celebren a la Comunitat Valenciana, recalca la importància de les mesures de seguretat, ja que “el perill està en qualsevol activitat eventual”.

Per això, davant aquests fenòmens extrems, destaca la importància de la planificació per actuar ràpidament davant qualsevol problema i de vigilar la previsió meteorològica, que explica que ha millorat molt en els últims anys per poder suspendre els concerts en cas de males previsions.

En aquest sentit, explica que sempre que es munten aquestes instal·lacions es col·loquen anemòmetres per mesurar la velocitat del vent i poder paralitzar de manera immediata els treballs per no posar en risc els operaris, especialment durant els treballs en alçada, amb el muntatge de cobertes i murs d’escenaris, un dels moments de més risc de totes les obres.

Els mateixos sensors de vent, explica, serveixen en cas de vents forts per evacuar les instal·lacions, especialment amb aquestes ràfegues momentànies per a les quals, a voltes, no hi ha previsió prèvia, cosa que permet suspendre l’activitat per garantir la seguretat dels aficionats.

Julve recorda que no hi ha una velocitat límit preestablerta per a tots els festivals, ja que es calcula en funció de la resistència de cada tipus d’estructura, encara que en el cas dels castells inflables, que són més vulnerables, la normativa sí que marca una línia roja de 38 km/h.

Evitar incendis i evacuar amb rapidesa

A més del vent, es tenen en compte altres característiques, com el tractament ignífug obligatori per als materials per evitar que cremen en cas d’incendi catastròfic o “el disseny de recorreguts d’evacuació, amb eixides suficients per al cas més desfavorable, per poder evacuar de forma ordenada el recinte”.

Per això, és necessari un Pla d’Autoprotecció que ja inclou el de Seguretat i l’enginyer tècnic industrial assessora l’equip de producció a l’hora de decidir la ubicació de l’escenari i els camerinos, els extintors, si s’inclou una cuba d’aigua, quin serà l’accés i les eixides del recinte, on se situen els senyals d’emergència, de quants lavabos higiènics s’ha de disposar, els sistemes d’il·luminació i de comunicació en cas d’emergència i els espais reservats per als generadors. Aquest Pla, segons Julve “garanteix que la intervenció siga ràpida, ordenada i segura davant un cas d’emergència”.

La gestió de l’aforament i el control d’accés del públic també són fonamentals, ja que l’aforament d’un recinte es calcula per la densitat i la capacitat d’evacuació de les eixides. A més, explica que “és fonamental la col·laboració amb el promotor de l’esdeveniment per decidir, per exemple, com es distribuirà l’esdeveniment, perquè no es formen cues de gent”.

“És molt difícil confirmar que un esdeveniment és segur al 100% perquè està viu, no podem predir la climatologia amb certesa ni tampoc els moviments de la gent, hi ha molts factors que no es poden controlar”. L’important, afegeix, “és que davant un incident es reaccione ràpid, en 12 anys, m’ha passat de tot i encara em sorprenen coses.”

Quan l’enginyer tècnic industrial entrega el projecte del Pla d’Autoprotecció, aquest es visa al Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics Industrials de València i passa per l’Ajuntament, que podrà emetre un Informe d’Objeccions.