Compromís eleva al govern d'Espanya el manteniment de la creu franquista del Passeig de Germanies

El grup municipal pretén amb aquesta pregunta parlamentària que l'Estat s'implique i prenga mesures per assegurar el compliment de la Llei de Memòria Històrica en el municipi en vista de què PP i Vox no pensen fer-la complir

El grup parlamentari plurinacional de Sumar ha registrat una pregunta escrita dirigida al Ministeri de Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica, on eleva el blanquejament dels símbols franquistes que pretén escometre el nou govern de PP i Vox a Elx amb el manteniment de la creu del Passeig de Germanies.

En concret, el diputat de Compromís-Sumar, Alberto Ibáñez, ha preguntat al govern d'Espanya si té previst portar a terme alguna mesura per impedir la modificació del projecte de remodelació del Passeig de Germanies prevista ara per l'Ajuntament d'Elx en aquest espai del municipi i poder garantir el compliment de la Llei de Memòria Històrica.

Segons Ibáñez, "registrem aquesta pregunta al govern d'Espanya per conéixer si aplicarà la Llei de Memòria Democràtica en el cas de la remodelació del Passeig de Germanies subvencionada amb fons europeus, per tant, dels que ha de fer un paper vigilant l'Administració General de l'Estat. Per més que el govern ultra il·licità intente resignificar una creu als caiguts en nom de la concòrdia, és evident que es tracta d'un monument pensat per homenatjar aquells que es van revoltar en contra de la legalitat democràtica espanyola per ofendre i humiliar les víctimes, no només a aquelles que són hereves directes, sinó al conjunt de la societat il·licitana que té la democràcia per bandera".

Com ha recordat la portaveu del grup municipal de Compromís, Esther Díez, "l'anterior govern progressista iniciarem un procés per remodelar i modernitzar el Passeig de Germanies, finançat amb fons europeus, on s'anava a retirar la creu franquista, habilitar el refugi que existeix en el subsòl de la plaça i crear un Centre d'Interpretació de la Guerra Civil amb el qual es donava compliment a una de les obligacions legals de la Llei de Memòria Històrica; convertir els llocs amb significació franquista en espais de memòria amb una funció didàctica i d'ensenyament de la història".

En concret, l'objectiu d'aquest Centre d'Interpretació previst en el plec de condicions del projecte que ha heretat PP i Vox de l'anterior govern progressista, era explicar els drets vulnerats durant el conflicte i, al mateix temps, servir d'espai per a fer valdre els drets humans de la mà d'Amnistia Internacional.

Díez ha lamentat que "el nou govern ultra, a banda de voler blanquejar el franquisme amb el manteniment de la creu, tampoc executarà el projecte del Centre d'Interpretació en considerar el plantejament de l'anterior equip de govern 'poc objectiu', segons paraules de l'alcalde, Pablo Ruz". La portaveu es pregunta "quins són els elements que Ruz no considera objectius i assegura que la postura de l'alcalde no haguera sigut diferent sense Vox en el govern municipal, perquè ell sempre ha tingut clara la defensa d'aquest símbol franquista".

El grup municipal ha recordat que la creu existeix en aquest lloc des del 12 d'agost de 1944 quan les autoritats franquistes civils, militars i falangistes de la província d'Alacant van inaugurar a Elx la Creu dels Caiguts dedicada a "els quals van sofrir martiri i mort per Espanya i per la religió", o com estava reflectit en el monument, "Als caiguts per Déu i per Espanya". Va ser un acte en el qual es va entonar el "Cara al sol" i els crits de ritual del franquisme, segons consta en la premsa del moment. Aquesta creu es va situar en el Passeig dels Caiguts, actualment anomenat Passeig de Germanies.

Demanda cívica

Així mateix, Díez s'ha referit a les nombroses peticions per a la seua retirada de la societat civil com són els més de 60 docents d'història d'Elx, Alacant, Múrcia i València, els quals asseguraren en un manifest que no existeix cap prova històrica de què aquest monument haja sigut o puga ser un símbol dels dos bàndols de la Guerra Civil.

A banda de l'avanç de la societat espanyola en conjunt per la dignificació de democràtica dels espais públics, amb la Llei 52/2007, de 26 de desembre, per la qual es reconeixen i amplien drets i s'estableixen mesures en favor dels qui van patir persecució o violència durant la guerra civil i la dictadura, així com la Llei 14/2017, de 10 de novembre, de memòria democràtica i per a la convivència de la Comunitat Valenciana.

"Des de Compromís lamentem que el govern municipal de Partit Popular i Vox haja decidit no posar-se al costat de les víctimes de la dictadura, fent una interpretació forçada i contrària a les lleis espanyola i valenciana i, a més, que jugue a una perillosa equidistància entre democràcia i dictadura, una qüestió terriblement greu per a la salut democràtica d'aquesta ciutat. I així hem de denunciar-ho; abonar un discurs que posa en el mateix lloc la defensa dels drets i llibertats que un sistema que els va calcigar és una amenaça directa a la convivència", hi ha conclòs la portaveu.