Cinema Jove mostra en pantalla gran el pas a la vida adulta en països com Rússia, el Brasil, Turquia, Ucraïna i Kosovo

El pas a la vida adulta és un tràngol comú a tots els éssers humans, però els seus condicionants varien en funció de l’indret del món on s’experimenta. Cinema Jove ho plasma enguany amb un nodrit grup de pel·lícules adscrites al ‘coming of age’ en la seua secció oficial de llargmetratges d’enguany.

El Festival Internacional de Cinema de València, organitzat per l’Institut Valencià de Cultura, ha programat nou títols procedents de Turquia, Dinamarca, Rússia, el Brasil, Grècia, Austràlia, Macedònia del Nord i Ucraïna, dels quals la meitat exploren l’aprenentatge i els dubtes que s’afronten durant la infantesa i l’adolescència.

Fresca, directa i sensible, ‘Stop Zemlia’ manté la mirada pegada, a vegades quasi de manera documental, a les vides d’una classe d’estudiants d’institut que afronten la seua graduació. El primer llarg de la ucraïnesa Kateryna Gornostai dibuixa els dubtes i els anhels, els desitjos i les intimitats dels seus protagonistes evitant els clixés. La pel·lícula acaba d’alçar-se amb l’Os de Vidre de la Berlinale.

La kosovar Norika Sefa ha construït així mateix la seua pel·lícula ‘Looking for Venera’, al voltant de la mirada i dels problemes adolescents dels seus personatges. Aquest drama robust, viu i potent és una reflexió sobre la doble moral amb la qual es tracta el despertar sexual de la dona en l’entorn encara tancat dels Balcans.

Ferit Karahan ambienta el seu segon llargmetratge, ‘Brother’s Keeper’, en un internat a l’est de l’Anatòlia. En aquell entorn aïllat, el director du a terme una reflexió sobre el creixent autoritarisme de la política turca i la repressió sobre la població kurda. Construïda al voltant de la mirada dels seus dos protagonistes, combina la duresa de l’escenari amb la tendresa per a narrar aquest vincle estret que naix a la calor de la infància.

Els passos que marquen el camí de la protagonista de ‘The First Death of Joana’ són, en canvi, el qüestionament dels estereotips de gènere i l’autodescobriment. La realitzadora brasilera Cristiane Oliveira ja va visitar Cinema Jove amb la seua òpera prima, ‘Nalu on the Border’, en l’edició de 2017. A parer seu i en el context de l’auge del retorn a valors tradicionals al seu país, resulta rellevant educar la gent jove sobre la sexualitat i el gènere com a expressions d’identitat.

També procedeix del Brasil ‘Ecstasy’, en què Moara Passoni signa un projecte oníric i autobiogràfic sobre l’anorèxia. La pel·lícula, que compta en la seua banda sonora amb temes de David Lynch i Likke Li, és un ‘coming of age’ entre la ficció i el documental reconegut amb, entre altres premis, el de l’Associació Brasilera de Crítics de Cinema en el passat Festival Internacional de Cinema de São Paulo. Passoni és la coguionista i productora associada del documental nominat a l’Oscar ‘The Edge of Democracy’ (2019).

Finalment, en ‘The Whaler Boy’, el debutant rus Philipp Yuryev fa una reflexió sobre la recerca de l’amor, la transició al món adult i les dificultats de l’aprenentatge sentimental en una ficció ambientada en un poble de Sibèria especialitzat en la caça balenera. L’única connexió dels seus habitants amb la ciutat són els xats eròtics. La pel·lícula, seleccionada en la competició de les Giornate degli Autori de la Mostra de Venècia, mostra la immigració il·legal als EUA a través de l’estret de Bering.

També parla d’èxode, però en aquest cas de la ciutat al camp, ‘All The Little Pretty Horses’, un thriller familiar grec en el deixant del cinema de Roman Polanski i Michael Haneke, amb el malestar de la burgesia d’Atenes com a teló de fons. El director, Michalis Konstantatos, va generant una sensació d’inquietud creixent entre l’audiència a partir d’una atmosfera progressivament enterbolida que s’ha considerat la resposta grega a ‘Paràsits’ (Bong Joon-ho, 2019).

‘The Penultimate’ s’ha comparat, en canvi, amb el cinema de Roy Andersson. El debut en el llarg del danés Jonas Kærup Hjort és un recaragolament dels laberints kafkians i el teatre de dramaturgs com Samuel Beckett, Harold Pinter i Eugène Ionesco. Amb gran inventiva visual i una bona dosi d’humor negre, aquesta sàtira sobre l’existència humana en temps de confinament reflecteix el contrasentit de l’existència quotidiana.

Completa la selecció de llargs que opten a la Lluna de València enguany l’australiana ‘Friends and Strangers’. Entre la ironia més descarada i el desinterès emocional, James Vaughan ofereix la seua visió de la generació millennial. Com si es tractara d'un personatge extraviat d'una pel·lícula de Éric Rohmer, el seu protagonista roman aïllat en l'escenari de la classe burgesa australiana, perdut entre els seus problemes emocionals i una cada vegada més palpable sensació de buit.

Viatge en 56 curts arreu del món

El festival internacional de cinema de València ha programat una selecció de 56 curtmetratges procedents de 25 països. Hi ha projectes d’Espanya, Egipte, Eslovènia, Txèquia, Bulgària, Suècia, França, Polònia, Romania, els EUA, Itàlia, el Canadà, Suïssa, Israel, la Xina, Àustria, l’Iran, el Regne Unit, Corea del Sud, Alemanya, Belarús, Grècia, Dinamarca, el Brasil i Nigèria.

Molts dels treballs a concurs venen avalats pels premis rebuts en festivals de prestigi com Cannes i Clarmont d’Alvèrnia. ‘I Am Afraid to Forget Your Face’ es va alçar amb la Palma d’Or en l’última edició de Cannes. ‘Sestre’, de Katarina Resek, va ser destacada amb el Gran Premi Internacional a Clarmont 2021, i ‘Gramercy’, de Pat Heywood i Jamil McGinnis, amb el Gran Premi en la secció ‘labo’ del mateix festival.

La secció oficial conté sis curts valencians, ‘La casa de Coto’, de Guillermo Alcalá-Santaella; ‘Dana’, de Lucía Forner Segarra; ‘Autovía’, d’Alba Just; ‘Retazos’, d’Alba Pascual; ‘Sobre mi familia cuando la pandemia’, de Javier Robles; i ‘Cuando haces pop’, de Kevin Castellano i Edu Hirschfeld,, protagonitzat per Paula Usero, reconeguda aquesta edició de Cinema Jove amb el premi Un Futuro de Cine. L’actriu valenciana presentarà el curt durant un acte amb el públic.

Altres rostres coneguts en la programació són els de Will Ferrell, que protagonitza la comèdia dramàtica de Zach Woods ‘David’; Denis Lavant, que suma un nou personatge estrambòtic als seus habituals en el curt d’Alice Goudon ‘Phoenix 93’; i l’actriu italiana Alba Rohrwacher, que participa en el passeig metafòric per l’existència d’una mare i una filla en la peça de Jasmine Trinca ‘Being my Mother’. Sa germana, Alice Rohrwacher, dirigeix a quatre mans amb l’artista urbà JR ‘Omelia Contadina’, una acció cinematogràfica que vol donar suport a la lluita dels petits agricultors de l’altiplà volcànic d’Alfina. Un altre nom conegut al capdavant d’una producció és l’actriu espanyola Verónica Echegui, que debuta com a directora amb ‘Tótem Loba’, basat en una experiència personal.

També es basa en vivències pròpies la directora Shoko Hara, que en ‘Just a Guy’ relata la seua relació epistolar amb Richard Ramírez, assassí i violador, després d’ingressar a la presó. Aquesta edició abunda les propostes de gènere documental. En ‘Écoutez le battement de nos images’, per exemple, Audrey Jean-Baptiste detalla la transformació del seu territori, a la Guaiana Francesa, per la construcció de la base espacial de Kourou. Mentre que en ‘Les poux’, de Mar Lahore, sobre el treball diari d’un grup de voluntaris d’un equip d’emergència social en ajuda de les persones sense llar.

Adscrita al gènere, però amb un enfocament hilarant, destaca ‘Grab Them’, sobre els problemes que afronta una dona sueca per la semblança que té amb l’expresident Donald Trump. I en la frontera entre documental i animació, s’ha programat ‘Augas abisáis’, de Xacio Baño, en què, a partir de l’estudi de les cartes d’un rebesoncle, explora els mites de la Guerra Civil.

“Un any més, el festival torna a fer una cala a l’animació amb projectes en 2D, 3D, ‘stop-motion’, experimentació metafísica i grans dosis de surrealisme”, ha destacat el director de Cinema Jove, Carlos Madrid.

Cinema Jove se celebrarà a València del 18 al 26 de juny i és un festival reconegut per la Federació Internacional de Productors de Films (FIAPF).