Centenars de sanitaris esperen a ser contactats per hospitals espanyols per a començar a treballar
Amb una Sanitat col·lapsada per la falta de mitjans, una pregunta sura en l'aire: “Per què, si estem disponibles, no ens criden?”. Astrid C., doctora amb experiència en urgències i registrada en el Col·legi de Metges de Madrid, indica que en tots els seus cercles no es parla d'una altra cosa. “Portem dies esperant que ens contacten. En el meu cas, he parlat amb diversos hospitals nacionals i seguisc sense obtindre resposta. Ho comentem per Whatsapp, per Twitter… Estem tots igual”.
Marta L. és fisioterapeuta a Madrid. Es troba en un període d'excedència i vol treballar on la seua experiència siga necessària, però li està resultant molt complicat. Com ella, molts sanitaris a Espanya s'han replantejat la seua situació laboral i han aparcat projectes personals per a donar el millor de si mateixos en aquest moment, per exemple, en residències. Però s'estan topant amb un mur. “Vaig enviar el meu currículum fa més d'una setmana a un hospital i em van dir que el passarien. També a l'hospital de IFEMA; no obstant això, de moment, no he obtingut resposta”.
Aquesta situació és detectada també per sanitaris en actiu com Abel Martínez, Tècnic d'Emergències Sanitàries en la Comunitat de Madrid des de fa quasi quinze anys. Percep que els hospitals públics estan contractant, però explica que, en general, hi ha necessitat de més personal. “En moltes residències d'ancians el que està ocorrent és que en elles treballaven infermers i auxiliars amb contracte temporal. Ara a aquests professionals els han anomenat de la borsa d'ocupació de la Comunitat de Madrid per a cobrir baixes i, en incorporar-se de manera urgent, les residències s'han quedat sense empleats”.
Els procediments legals habituals estan dificultant la incorporació d'especialistes sanitaris. “Estic a Espanya amb un permís d'estudiant i m'han comentat que, quan reba una oferta en ferma, un bufet que està oferint assessoria gratuïta pot ajudar-me a accelerar la tramitació del permís de treball. Però seguim a l'espera”. Afig Astrid.
Una altra font important de sanitaris disposats a ajudar és la formada per tots aquells que, residint ja a Espanya, encara no han obtingut l'homologació del seu títol. És el cas de Jesús Ernesto Rodríguez, un metge cubà que viu a Lleó i que considera que s'està demorant en excés la tramitació d'alguns expedients. “La llei espanyola indica que una homologació ha de resoldre's en menys de tres mesos. Tenim amics mèdics a Espanya que porten esperant més d'un any. Amics amb experiència en diversos països i en crisis com la de l'ébola. Si les forces de seguretat estan doblegant torns, podria considerar-se que el personal d'administració del Ministeri de Ciència i Innovació fera el mateix per a no demorar encara més les incorporacions”.
Jesús Ernesto es mostra preocupat, ja que li consta que va cursar els seus estudis en la mateixa universitat que altres companys que van ser homologats anys arrere. Per tant, aquest no seria un tràmit nou per a l'Administració. I aclareix: “No estem dient que homologuen a qualsevol, només a aquell que realment complisca els requisits, perquè entenem que es tracta de donar la possibilitat de treballar a un professional al qual no coneixes de res. Però es podria guanyar temps també si ens anaren facilitant els últims protocols d'atenció sanitària ja que, d'incorporar-nos de manera imminent, necessitaríem tindre prèviament aquesta informació per a fer el nostre treball amb la qualitat necessària”.
Ignacio Barriendos, fundador de binternational empresa de contractació de personal, confirma aquesta realitat: “En un sol cap de setmana han aplicat a les nostres ofertes quasi tres-cents professionals, per la qual cosa hem constatat que encara queden persones disponibles que no han pogut accedir a les vacants. Tenim llocs sense cobrir en tota Espanya i estem canalitzant als candidats cap als diferents centres perquè estan desbordats gestionant tal necessitat de personal. Hem reclutat perfils sanitaris durant set anys, per la qual cosa tot el nostre equip està a la disposició de qui el necessite. Volem que això s'acabe com més prompte millor perquè cada nova incorporació salva vides”.
També reben oferiments de voluntaris, que estant de baixa, aturats o havent-se retirat de la seua professió fa temps volen posar-se a la disposició de qui ho precise per a ajudar de manera telefònica o prestar el seu suport en tasques complementàries. Sens dubte, tots aquests són gestos solidaris que aquest moment poden significar un abans i un després en la lluita contra el coronavirus.
