L’UJI i la UFSCar del Brasil patenten un compost semiconductor amb propietats antimicrobianes
La Universitat Jaume I de Castelló i la Universidade Federal de São Carlos al Brasil han desenvolupat un procediment per a obtenir un compost semiconductor de metall-carboni que presenta excel·lents propietats antimicrobianes, estabilitat i baixa citotoxicitat, el que facilita el seu ús com a additiu o recobriment antimicrobià en sectors com l’automoció, la construcció o l’equipament d’instal·lacions, sensors o catalitzadors, entre altres.
La cerca de solucions antimicrobianes eficaces per a fer front a la contaminació de materials per diversos microorganismes presenta alguns reptes, com la creixent resistència als antimicrobians tradicionals, la ràpida propagació d'agents infecciosos i la constant adaptació dels microorganismes. En aquest context, les innovacions en materials antimicrobians cobren protagonisme en contribuir a estratègies eficaces de prevenció i control de les malalties infeccioses emergents.
El nou material compost obtingut presenta destacats avantatges davant d'altres materials ja emprats com una excel·lent estabilitat; baixa citotoxicitat (dany a altres materials); efecte antimicrobià sense necessitat d’activar-lo; o l’aplicació versàtil com a agent i additiu antimicrobià en diferents superfícies i bases polimèriques. «S’ha ideat un procés més eficaç que els orgànics per a oxidar (cremar) fongs i bacteris; en realitat es generen dos compostos altament antioxidants que destrueixen els bacteris», expliquen els investigadors.
El procediment utilitzat en la preparació del material compost, validat a escala experimental en l’entorn del laboratori, es realitza en condicions de síntesi suaus (temperatura i temps baixos) i durant la seua execució no es generen residus sintètics secundaris. Les dues universitats cerquen el seu desenvolupament i adaptació a aplicacions concretes mitjançant acords específics i posteriors acords de llicència amb el sector empresarial.
El projecte ha estat desenvolupat per l’investigador Marcelo de Assis de la universitat pública de Castelló i Lara Kelly Ribeiro, Bruna Fragelli de Lima, Joice Margarete Almeida, Rodolpho Igor Mesquita, Mariana Ottaiano Gonçalves, Cristina Paiva de Sousa i Fernanda Freitas de la Universidade Federal de São Carlos al Brasil.
Des de fa una trentena d’anys, la col·laboració entre el Laboratori de Química Teòrica i Computacional de l’UJI, dirigit pel professor Juan Andrés Bort, i el Centre de Desenvolupament de Materials Funcionals de la UFSCar, dirigit pel professor Elson Longo, ha permès obtenir nous materials i tecnologies, amb l’associació de mètodes teòrics i experimentals, on es controlen les propietats dels materials en funció de la densitat de defectes, el que redunda en un millor rendiment i funcionalitat. El personal investigador d’aquestes dues estructures científiques ha publicat més d’un centenar d’articles sobre semiconductors en les revistes més prestigioses de química, física, ciència de materials i nanotecnologia.
Els projectes d’investigació que han donat com a resultat la presentació d’aquest nou compost han estat finançats per entitats espanyoles i brasileres: Ministeri de Ciència i Innovació (PID2022–141089NB-I00); Generalitat Valenciana a través de la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital (CIAICO/2021/122); Ministeri d’Universitats, a través del contracte postdoctoral Margarita Salas (UP2021-02), la Fundação de Amparo à Pesquisa do Estado de São Paulo (FAPESP) i el Conselho Nacional de Desenvolvimento Científico e Tecnológico (CNPq).
La Universitat Jaume I, a través de l'Oficina de Cooperació i Desenvolupament Tecnològic i el Vicerectorat de Transferència, Innovació i Divulgació Científica, faciliten la transferència científica i tecnològica del seu personal investigador amb el propòsit d'avançar en la seua vocació de transmissió i difusió del coneixement científic, tècnic, social i humanístic.
El CDMF és un dels Centres de Recerca, Innovació i Difusió (CIDD) secundats per la Fundació de Recerca de l'Estat de São Paulo (FAPESP) i també rep inversions del Consell Nacional de Desenvolupament Científic i Tecnològic (CNPq), de l'Institut Nacional de Ciència i Tecnologia de Materials en Nanotecnologia (INCTMN).
