El nou Pla General de Castelló dissenya una ciutat que facilita l'autonomia de les dones i promou la igualtat en l'espai públic

El nou Pla General de Castelló que està ultimant l'Ajuntament incorpora la perspectiva de gènere per a millorar la qualitat de l'espai públic, disminuint així les desigualtats entre dones i homes i contribuint a augmentar l'autonomia de les dones que resideixen a Castelló a través de l'ordenament urbanístic. Per a això s'ha inclòs en la documentació del futur planejament un exhaustiu informe sobre la matèria, elaborat per la Universitat Politècnica de València i els tècnics municipals responsables del Pla General, que recull també les conclusions de processos participatius previs amb la ciutadania i una visió interdepartamental.

Entre altres accions, l'informe posa en relleu la necessitat d'implantar una xarxa d'espais verds a diferents nivells (barri, ciutat i supramunicipal), l'acostament dels equipaments als barris, el disseny d'una xarxa de connectors urbans amables entre les dotacions o l'impuls de maneres de transport bla com els carrils bici o els recorreguts per als vianants. A més, també s'incorporen recorreguts d'aproximació a centres docents (camins escolars), la millora dels accessos a centres de treball per a millorar la mobilitat i reforçar la percepció de seguretat, entre altres. Aquests són alguns dels elements que exemplifiquen la incorporació de la perspectiva de gènere en l'ordenació urbanística de Castelló. Un treball que ja va ser premiat en els premis d'Habitatge, Mobilitat i Urbanisme amb perspectiva de gènere de la Conselleria d'Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori.

L'alcaldessa de Castelló, Amparo Marco, ha destacat “la importància d'integrar la perspectiva de gènere en el Pla General per a dissenyar una ciutat a la mesura de la ciutadania”. “Planificar el Castelló del futur sota aquest prisma ens permet impulsar un urbanisme que atén les necessitats de les nostres veïnes i veïns; un urbanisme que propícia maneres de vida més saludables i assegurances, amb espais lliures i equipaments d'ús quotidià pròxims a habitatges i llocs de treball; un urbanisme que integra i facilita en l'espai públic les tasques relacionades amb les cures a xiquets, majors i persones dependents”, ha detallat Marco. Així mateix, ha indicat que “en el mes dedicat a posar en valor i visibilitzar el paper de les dones, és important recordar que la perspectiva de gènere és transversal i que des de l'equip de govern la implementem en totes les nostres polítiques”.

El regidor d'Urbanisme, José Luis López, per part seua, ha ressaltat “la innovació metodològica que s'ha tingut en compte des de l'inici dels treballs de planificació urbanística per a dissenyar un Castelló amable per a totes i tots, que pense en les característiques i problemàtiques de les persones i que atenga la diversitat de la ciutadania”.

Per a la regidora d'Igualtat, Verònica Ruiz, “la perspectiva de gènere només es pot entendre com una mirada transversal i així ho apliquem tant en aquest Pla General com en els pressupostos municipals, una iniciativa en la qual l'Ajuntament de Castelló va ser pioner”. “Pensar en la inclusió i en les necessitats de totes i de tots a l'hora de dissenyar la ciutat que volem i de traçar les polítiques que defensem és un objectiu comú en el govern de Castelló, des d'on sempre mantenim aquesta visió transversal en cadascuna de les accions que desenvolupem”, ha conclòs Ruiz.

Per part seua, el tercer tinent d'alcaldia, Fernando Navarro, ha destacat que “el nou Pla General de Castelló atén per primera vegada en la història la perspectiva de gènere i té en compte les necessitats femenines per a garantir la seua autonomia i la igualtat d'oportunitats del conjunt de la ciutadania. Suposa una transformació en la manera d'entendre les ciutats, aportant per models sostenibles i cooperatius, on les polítiques de cures són una part crucial del planejament”.

“Els plans urbanístics tradicionals es van desenvolupar només amb una mirada masculina, provocant discriminacions en la dona. Malgrat ser la població majoritària sempre quedava desatesa. El Pla General que promou el *Acord de *Fadrell incorpora amb la perspectiva de gènere la diversitat de rols i les diferents construccions personals i posa fi a un model discriminatori que imposava el patró de comportament de l'home. El planejament té en compte espais oberts i habitatges segons les necessitats i la vida diària de cada col·lectiu; i les polítiques de cures i la conciliació”, ha apuntat. “La igualtat i el feminisme són la garantia d'aconseguir una ciutat més cooperativa i humana, on cresquem des de la col·laboració i no des de la imposició masculina”, ha afirmat Navarro.

L'informe de perspectiva de gènere del Pla General

Els objectius generals a abordar que recull l'informe de la perspectiva de gènere en el Pla General, que es pot consultar en la pàgina www.plageneralcastello.es es divideixen en diverses línies temàtiques. Entre elles, el model urbà, per a aconseguir que el planejament atenga les necessitats de tot el terme municipal i moderar el creixement urbà procurant la continuïtat urbana dins dels límits establits. També les infraestructures, per a atendre les qüestions de sanejament i enllumenat adequades; i els usos, distribuint els serveis administratius i socials, i promocionant els usos que faciliten les cures. En espai públic i mobilitat, es reflecteixen accions com establir xarxes de xicotetes zones verdes i camins verds, entrellaçar la mobilitat per als vianants amb la ciclista i la rodada, equipar aquests recorreguts amb facilitats com a serveis higiènics, bancs o fonts d'aigua potable, i procurar l'accessibilitat universal.

Respecte a la seguretat, es promou la mescla d'usos per a garantir la presència continuada de persones als carrers, garantir la visibilitat en la via pública i incentivar la llegibilitat i orientació urbana. També s'insta a reforçar la memòria de les dones a la ciutat i, en general, a atendre les qüestions sorgides al llarg de les diferents fases del procés participatiu.

En l'ordenació detallada del nou Pla General s'evidencia que s'han tingut en compte criteris de perspectiva de gènere, especialment a l'hora de plantejar l'ordenació de sectors que cusen i regeneren àmbits residencials, donant continuïtat a la ciutat, com podrien ser en la zones de l'avinguda Tombatossals (amb un recorregut verd com a connector-integrador del barri amb la ciutat) o Riu de la Plata (que propicia un urbanisme inclusiu, incorporant la mescla d'usos i situant dotacions, a més de possibilitar la creació d'habitatges que cobrisquen les diferents necessitats davant la diversitat familiar actual, i amb el 60% dels vials per a vianants). Altres exemples de projectes amb perspectiva de gènere són les superilles, com la de Maestria, i espais com les places Josefina López i la Panderola.