Experts de l'administració local i autonòmica mostren els beneficis d'una planificació local mitjançant l'Agenda Urbana

La Càtedra d'Arquitectura Circular de la Universitat Jaume I, amb el suport de la Vicepresidència Segona i Conselleria d'Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, ha realitzat la jornada «Les Agendes Urbanes a la Comunitat Valenciana», en la qual s'han presentat dues iniciatives concretes d'agenda urbana a les ciutats d'Onda i Castelló de la Plana, i la definició de l'Agenda Urbana Valenciana elaborada per la Generalitat Valenciana.

En la presentació, el director de la Càtedra Ángel M. Pitarch ha assenyalat la importància de conéixer aquests documents, que permeten definir els objectius que pretenen aconseguir cadascuna de les ciutats, així com la planificació de les accions que ha de dur a terme per a millorar la sostenibilitat i la qualitat de vida amb un horitzó temporal de 2030. Així mateix, ha destacat que així es pot intervindre en els mateixos com a ciutadans mitjançant les estratègies de participació ciutadana o tècnic a l'hora de redactar les estratègies i projectes per a la seua consecució.

A més, ha explicat que l'Agenda Urbana és una iniciativa de l'Organització de Nacions Unides que ha tingut la seua translació nacional i local, i ha apuntat que aquesta visió local es plasma en els exemples d'Onda i Castelló de la Plana i una escala intermèdia amb l'Agenda de la Generalitat Valenciana, que pot servir de guia als municipis mitjans o xicotets que no disposen de recursos suficients per a emprendre el treball d'elaboració d'una agenda pròpia.

En la jornada han participat tres persones expertes en la matèria. En primer lloc, ha intervingut Inmaculada Escrig, tècnic de l'Administració General de Medi Ambient de l'Ajuntament d'Onda, qui ha exposat l'«Elaboració i implementació del Pla d'Actuació Onda 2030: El camí cap a una ciutat més amable i sostenible». Escrig ha explicat el context en el qual es realitza el Pla Estratègic d'Onda i ha destacat com principal objectiu de l'Agenda 2030 de Nacions Unides és que ningú es quede arrere i, en aquest sentit, han elaborat un pla per a definir com volen que siga Onda en 2030.

A més, Escrig ha fet un repàs del procés d'elaboració del pla que va partir d'una iniciativa política que s'ha completat amb els diferents processos d'anàlisis i participació ciutadana, i que s'ha concretat en quatre eixos diferents: economia i prosperitat, persones, ciutats sostenibles i innovació i governança, que es divideixen en línies d'actuació alineats amb l'Agenda 2030 i l'Agenda Urbana Espanyola. Finalment, ha destacat la necessitat d'indicadors que permeten mesurar la consecució dels diferents objectius marcats.

En segon lloc, Luis Gargori Reverter, tècnic de l'Oficina de Planificació i Projecció Econòmica de l'Ajuntament de Castelló de la Plana ha explicat l'«Agenda Urbana Castelló 2030. Un pla d'acció per a afrontar la sostenibilitat del futur». Així, ha assenyalat que l'Agenda Urbana no és un marc normatiu, sinó una eina estratègica per a tindre els objectius i iniciatives preparats i poder aprofitar les diferents convocatòries d'ajudes que permeten el finançament dels projectes.

Gargori ha posat de manifest la necessitat d'involucrar a tots els agents possibles, mitjançant grups de treball, el consell social i la participació ciutadana, així com de formar als que intervindran directament com ara tècnics i polítics de l'equip municipal mitjançant l'anàlisi dels eixos estratègics, i fins i tot en el cas de Castelló amb l'anàlisi de casos pràctics i visites a altres ciutats. Després de tot el procés s'han definit 16 projectes estratègics amb les seues actuacions concretes, la qual cosa ha permés a Castelló ser un referent a nivell estatal.

Finalment, Rosa Pardo Marín, directora general de Política Territorial i Paisatge de la Generalitat Valenciana ha abordat l'«Agenda Urbana de la Comunitat Valenciana», contextualitzant l'origen de l'Agenda Urbana Valenciana com una eina perquè les administracions locals puguen implantar l'Agenda Urbana Espanyola basada en l'Agenda 2030 de Nacions Unides.

Rosa Pardo ha explicat que a la Comunitat Valenciana ja existia com a antecedent l'Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana que, des de 2016, és vinculant per a la Planificació Territorial i Urbanística, i que els principis de l'Agenda Urbana Valenciana han sigut l'elaboració d'una guia per a orientar als municipis en les polítiques alineades amb els ODS, la integració en els instruments estratègics i territorials vigents, la difusió d'eines i la facilitació de mecanismes d'autoavaluació.

L'Agenda Urbana Valenciana, ha sigut elaborada de manera coordinada per la Conselleria de Política Territorial i la Conselleria d'Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, i han intervingut diferents secretaries autonòmiques i direccions generals amb un procés de participació basat en entrevistes, enquestes, tallers temàtics i jornades participatives. Tot això ha permés definir les diferents temàtiques i indicadors plantejats.

Finalment, Pardo ha destacat d'aquesta Agenda Urbana la capacitat d'adaptació a les necessitats de cadascun dels municipis que pretenga implantar-la, permetent una major agilitat i adaptació a la realitat canviant que la de la planificació tradicional. Així mateix, ha assenyalat que l'Agenda Urbana Valenciana ofereix un nou catàleg de solucions i exemples d'altres ciutats, i un sistema d'indicadors amb informació de portals oficials fàcil d'obtindre.

En el debat posterior, s'ha tractat la dificultat d'aplicació que pot tindre en els municipis amb menys recursos. Així mateix s'ha presentat la disjuntiva entre l'ús d'indicadors basats en informació difícil d'obtindre però que reflecteixen molt bé la situació actual, i altres que proporcionen menys informació, però la recopilació de la qual és més fàcil.

La jornada ha posat de manifest l'interés per definir una planificació estratègica de la ciutats i entorns urbans que permeta el màxim aprofitament dels recursos i fonts de finançament de forma alineada amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible.