elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano

El Pla d'Ordenació Detallat de Castelló prioritza 11 sectors en sòl urbanitzable

El Pla d'Ordenació Detallat de Castelló prioritza 11 sectors en sòl urbanitzable
  • L'ordenament urbanístic completa buits en la trama urbana i cohesiona zones de la ciutat i grups perifèrics

El Pla d'Ordenació Detallat (POD) de Castelló recull 11 sectors en sòl urbanitzable (6 d'ús residencial, 3 d'ús terciari i 2 d'ús industrial) el desenvolupament del qual és prioritari per a completar buits en la trama urbana i cohesionar zones de la ciutat i grups perifèrics. “Amb el Pla d'Ordenació Detallat plasmem un model de ciutat compacta, que cohesiona i cus els barris racionalitzant l'ús del territori i dels recursos, i que possibilita un creixement contingut i sostenible donant resposta a les necessitats reals de sòl residencial, industrial i terciari”, ha explicat l'alcaldessa de Castelló, Amparo Marco.

L'edil d'Urbanisme, José Luis López, per part seua, ha posat l'accent en “la importància de cosir els grups existents amb la ciutat consolidada a través del sòl urbanitzable i el desenvolupament de sectors que contribueixen a cohesionar la ciutat”. “Dissenyem el Castelló del futur apostant per la integració dels grups perifèrics i millorar la qualitat de vida en els barris”, ha indicat.

El segon tinent d'alcaldia, Ignasi Garcia, ha manifestat que “aquest pla ens permet cohesionar la ciutat i continuar connectant tots els barris, perquè tots tinguen les mateixes oportunitats i impulsar els nostres sectors deixant de costat les desigualtats del passat”. Garcia també ha insistit que “el nou desenvolupament urbà de Castelló es construeix amb mirada verda i integradora i prioritzant el benestar i la qualitat de vida del conjunt de la ciutadania”.

“El nou planejament suposa un canvi de paradigma enfront de les receptes del passat de grans desenvolupaments urbans inviables que responien només a l'interés d'uns pocs; el Pla d'Ordenació Detallat que impulsem prioritza la connexió de la ciutat amb els seus grups perifèrics o les zones que es troben en el límit de la trama urbana”, ha subratllat el tercer tinent d'alcaldia, Fernando Navarro, que ha ressaltat l'aposta de l’Acord de Fadrell “per un desenvolupament urbà racional, sostenible que pretén millorar la qualitat de vida de la seua ciutadania”.

En sòl urbanitzable, d'ús residencial, són prioritaris, els sectors: Crémor, Riu de la Plata, Riu Sec, Tombatossals, La Joquera i Saboner. L'ordenació del SR Crémor es considera convenient per a completar una àrea urbana de la ciutat i evitar deixar aïllada la zona residencial del Raval Universitari, situada a l'altre costat del riu Sec. En el SR Riu de la Plata, la seua ordenació busca connectar la ciutat amb la vora del riu, convertint aquesta vora en un recorregut verd que penetre en la zona residencial i constituïsca una nova façana urbana haca la qual la ciutat traga el cap. En el SR Riu Sec, es recull l'ordenació detallada ja aprovada mitjançant la redacció d'un pla parcial. El SR Tombatossals es troba en el límit nord de la ciutat més consolidada, ocupant una zona d'antigues naus i magatzems hui pràcticament en desús. La seua ordenació i urbanització és important per a completar la trama urbana en aquesta vora de la ciutat i proporcionar equipaments i zones verdes als habitatges de l'entorn pròxim. El SR La Joquera es troba en el límit oest del terme municipal, en una zona d'urbanitzacions de muntanya i la seua ordenació és necessària per a regularitzar les implantacions d'habitatge existents, completant els buits entre elles i dotant-les d'equipaments i zones verdes. El SR Saboner se situa en la part oest, en una zona que es caracteritza per la dispersió de xicotets grups residencials amb escassetat de serveis i dotacions i sense connexió amb l'estructura urbana de la ciutat.

Quant al sòl urbanitzable d'ús terciari, destaca el sector Germans Bou, que és un àmbit de xicoteta suficient que és rellevant perquè crearà una façana de la ciutat en una vora urbana que ara està constituït per les posteriors d'edificacions que donen enfront de l'avinguda. El ST Lourdes és també un àmbit de xicoteta superfície que bufona amb un grup residencial de la perifèria de la ciutat. La seua ordenació es considera convenient per a completar les dotacions i les connexions viàries del grup residencial amb la ciutat més consolidada. I el ST Almazán, amb façana a l'avinguda de la Mar, és un àmbit confrontant a una zona on existeix una certa consolidació industrial. Respecte al sòl urbanitzable d'ús industrial, figuren com a prioritaris en el POD, el SI Pi Gros, que permeta completar una àrea enmig de zones industrials més consolidades; i el SI Pedrera, situat a la vora de la carretera de l'Alcora, formant part d'un conjunt industrial amb necessitats d'urbanització i desenvolupament.

Pujar