El Consorci de Museus porta la commemoració del centenari d'Ignasi Pinazo a Castelló

Amb aquesta, les comarques de Castelló se sumen a l'Any Pinazo que commemora el centenari de la mort del pintor valencià. Ignasi Pinazo Camarlench (1849-1916) és un dels més destacats artistes valencians de fi de segle. Al llarg de 2016 es van realitzar diverses exposicions commemoratives entre les quals destaca 'El nu en l'obra de Pinazo', que arriba ara a Castelló, per tractar-se d'una de les més noves.

El conseller Vicent Marzà ha inaugurat aquest matí l'exposició acompanyat pel director del Consorci de Museus, José Luis Pérez Pont, el director del Museu de Belles Arts de Castelló, Ferrán Olucha, i el comissari de la mostra, Javier Pérez Rojas.

El responsable de Cultura de la Generalitat ha destacat que "aquesta exposició és un bon exemple de la nostra voluntat de territorialitzar la cultura i que els continguts culturals valencians itineren per les nostres comarques com es mereixen. En aquest cas, gràcies al Consorci de Museus que l'ha organitzat i a l'Institut Valencià de Cultura que acull l'exposició al Museu de Belles Arts de Castelló, ambdós organismes pertanyents a la nostra Conselleria."

L'exposició revisa un dels gèneres menys estudiats en l'obra d'Ignasi Pinazo i és, segons el seu comissari, la primera exposició que es dedica a la producció del nu d'un pintor valencià d'aquesta època.

Pérez Pont ha explicat que "el Consorci de Museus se suma a la Declaració de l'Any Pinazo per part del Govern Valencià amb aquesta exposició que la fa arribar a tota la ciutadania del territori valencià, en aquest cas a Castelló. Aquest és un dels pilars del Consorci de Museus en la seua labor vertebradora del territori com ho és també sumar iniciatives entre diverses institucions".

En aquest sentit, el director del Consorci de Museus ha afegit que "la relació entre els directors dels museus de Belles Arts de les tres capitals de Castelló, València i Alacant és cada vegada més fructífera i aquesta exposició és un exemple d'això".

El director del Consorci de Museus ha agraït "la implicació de José Ignacio Casar Pinazo, besnét del nostre insigne pintor, no sols com a director del Museu de Belles Arts, sinó també per la cessió d'obres per part de la seua família que amb tanta diligència gestionen la Casa Museu Pinazo de Godella. Agraïment que faig extensible al Museu del Prado, al Museu Lladró, Fundació Santander i a l'IVAM per prestar-nos aquests verdaders tresors que conformen un discurs fantàstic embastat pel professor Pérez Rojas".

La mostra reuneix 57 obres procedents tant d'institucions públiques com de privades com ara el Museu Nacional del Prado, l'IVAM, el Museu de Belles Arts de València, la Casa Museu Pinazo, la Diputació de València, la Fundació Santander, o la Fundació Lladró, a més de galeries privades i col·leccions particulars.

Es poden admirar els dibuixos, tintes, carbonets, aquarel·les, taules i olis del pintor que va realitzar tant en la seua etapa a Roma com ja a Espanya, completant així dos períodes importants en la trajectòria del pintor.
Segons Pérez Rojas, comissari de la mostra i director de la càtedra Ignasi Pinazo "Ignasi Pinazo, com a artista modern inserit en la dinàmica del seu temps, ofereix la seua peculiar versió en uns nus que exalten l'esplendor del cos i l'alegria de viure".

Roma era la ciutat on l'esplendor del nu artístic s'exhibia pertot arreu. Quan Pinazo marxa a Roma en 1874 i després, en 1876 com a pensionat de la Diputació de València, comença a treballar amb afany entorn de l'estudi del cos nu en les acadèmies i centres a què acudeix per a completar i perfeccionar la seua formació amb un coneixement més profund de la figura humana. El nu era, per tant, un exercici obligat que reflectia el grau de perfecció i maduresa de l'artista.
En 1879, Pinazo envia des de Roma el 'Bacus xiquet' i 'Les filles del Cid abandonades en la roureda pels infants de Carrión', tema abordat anteriorment per Teòfil Pobla en 1871. Però la simple comparació entre l'una i l'altra obra indiquen l'audàcia i modernitat de la pintura del valencià enfront de l'academicisme del primer. L'argument del nu encadenat a un fet històric permet a Pinazo realitzar un dels nus femenins més suggeridors que fins llavors s'havien mostrat en tota la pintura espanyola d'història. El relat històric passava a un segon pla enfront de la bellesa corporal i els valors plàstics d'una obra de gran refinament i delicadesa en tots els detalls.

Es podria parlar de dos temps en la representació del nu en l'obra de Pinazo. Un que es desenvolupa fonamentalment a Roma, amb algunes derivacions posteriors, com la del quadre 'L'edat d'or', i un segon entre 1885 i 1900, en el qual el nu torna a ser objecte d'estudi en composicions més complexes al servei de la pintura decorativa. Pintures al·legòriques concebudes per als sostres dels salons de les mansions de la burgesia valenciana. Al·legories de les arts i de l'amor poblades de belles jóvens, amorets i efebs pintats sobre grans llenços a l'oli que s'engranaven en els sostres i parets de sumptuoses mansions. L'últim d'aquests treballs importants és el de la decoració per als Fontanals al Palau de Benicarló en 1900, encàrrec que tanca el cicle de la pintura decorativa i també el de la pintura de nus en línies generals.

Ara bé, atés el mètode minuciós i analític amb el qual Pinazo desenvolupava els seus treballs, el tema del nu cobra entitat en els múltiples esbossos i estudis que realitza.

Inclús es pot parlar de derivacions d'aquests en inquietants i modernes composicions com ara la sèrie d'escenes entorn de la figura de Leda. Pinazo no era impassible a la bellesa corporal i els nus són a vegades d'una sensualitat quasi torbadora. El tema de l'erotisme no cal oblidar que havia adquirit major desenvolupament i presència amb el Simbolisme i que la pintura modernista (Klimt, Schiele, Zuloaga) la cultiva d'una manera cada vegada més insistent.