Aquests són els noms de la disputa en els carrers de Castelló
El PP demana salvar aquests 3 noms relacionats amb el franquisme
A voltes amb la llista de carrers. L'Ajuntament de Castelló elevarà a la Conselleria de Memòria Democràtica els informes en els quals es basa per a decidir eliminar dels carrers de la ciutat el nom de tres personatges relacionats amb la dictadura franquista.
Un dels informes inicials que es van demanar, el del Grup per la Recerca de la Memòria Històrica, constava de 6 noms més, però l'Ajuntament va decidir salvar-los en considerar que, encara que van estar lligats amb el franquisme i fins i tot implicats en la repressió, van fer aportacions importants a la cultura i la ciència de la ciutat.
Es tractava de metge Vicente Altava, de l'impulsor de l'Hospital Provincial José Clarà, dels signants dels Normes del 32 Ángel Sánchez Gozalbo i Lluís Revest, del creador del Pregó Manuel Segarra Vives i de l'arquitecte Vicente Traver, pare de molts dels edificis més icònics de la ciutat.
Així, l'Ajuntament els mantindrà l'honor de seguir als carrers, i manté en la llista negra a altres 3 personatges íntimament relacionats amb el franquisme. Es tracta de dos polítics i d'un militar que, com indicava el cronista de la ciutat, Antonio Gascó, no poden dissociar la seua obra del règim franquista.
No obstant això, el Partit Popular reclama que se salve també el nom d'aquests 3 personatges històrics que es mantenen en la llista, en al·legar que van tindre una transcendència positiva en la història de la ciutat. Són els següents:
Carlos Fabra Andrés
Fou alcalde de Castelló i president de la Diputació, càrrec que dècades més tard ostentaria el seu fill Carlos Fabra Carreras. Des del Partit Popular recorden les aportacions que va fer a la ciutat, com l'escalinata blanca de l'Ajuntament, l'impuls a la construcció de col·legis, a la xarxa de clavegueram o a la pavimentació dels carrers de la capital.
Així, és per molts recordat amb el malnom de ‘Carlos I el Empedrador’, com se li anomenava en l'època per avançar en la construcció de grans places i avingudes a costa de derrocar moltes construccions tradicionals del centre de la ciutat. A més, va inscriure al actual parc natural de les illes Columbretes com a part del terme municipal de la ciutat, ja que fins llavors aqueix territori insular es trobava en uns llimbs legals.
Fernando Herrero Tejedor
Ministre de Franco i Secretari General del Moviment en els últims anys de la dictadura, aquest castellonenc va ser l'impulsor dels Jutjats de la plaça Borrull i un dels creadors de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta. Des del Partit Popular fan un exercici de política ficció imaginant que podria haver sigut el primer president de la democràcia de no ser per l'accident de trànsit que va posar fi a la seua vida, raó per la qual va ser succeït per Adolfo Suárez en el càrrec de Secretari General del Moviment.
Joaquín de los Santos Vivanco
Aquest militar africanista es va llorejar en la Guerra del Marroc i, com molts dels seus companys de files, es va sumar al bàndol sublevat durant la Guerra Civil. Amic personal de Muñoz Grandes, es va allistar a la División Azul per a lluitar del costat de l'Alemanya nazi en la invasió a la Unió Soviètica. El Partit Popular l'exculpa explicant que també van lluitar en aquest batalló persones com el cineasta Luis García Berlanga.
En el seu lloc, des de l'Ajuntament proposen substituir-los per altres tres noms: el de Guillem Agulló, víctima d'un grupuscle neonazi; Isabel-Clara Simó, escriptora alcoiana morta en 2020 i Beatríz Guttmann, referent de la pintura abstracta castellonenca.
