El càncer de pròstata suposa el 16% dels nous casos de tumors entre els valencians
En 2020 es van diagnosticar 1.890 casos de càncer de pròstata en la Comunitat Valenciana
El càncer de pròstata és el càncer més sovint diagnosticat en homes en la Comunitat Valenciana, seguit del càncer de pulmó i el de bufeta urinària, segons dades de 2020, any en què es van diagnosticar 1.890 casos nous de càncer de pròstata sobre un total de 11.464 casos nous de càncer en homes, la qual cosa suposa el 16% de tots els tumors.
Aquestes dades han sigut facilitats pel Servei d'Estudis Epidemiològics i Estadístiques Sanitàries dependent de la Direcció General de Salut Pública, de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, amb motiu de la celebració del Dia Mundial del Càncer de Pròstata, l'11 de juny, a partir de la informació del Sistema d'Informació en Càncer i el Registre de Mortalitat de la Comunitat Valenciana.
L'edat mitjana al diagnòstic és de 69 anys i la incidència augmenta amb l'edat, sobretot a partir dels 65 anys.
En la Comunitat Valenciana, s'ha estimat una incidència de 82,51 casos nous per 100.000 homes. Per províncies, la taxa d'incidència a Castelló és de 74,7 per 100.000, a Alacant se situa en 84,4 i a València en 82,9.
El càncer de pròstata va ser el responsable de 705 morts d'un total de 7.231 morts per càncer en homes, la qual cosa suposa el 10% de totes les morts per càncer, per darrere dels de pulmó (27%) i colorectal (13%).
Quant a la supervivència, és del 89%, percentatge que augmenta si tenim en compte que l'extensió d'aquesta mena de càncer, fins al 98% en tumors locals, empitjora en l'extensió regional, fins al 64%, i encara més en el metastásico, fins al 20%.
Diagnòstic
Els hospitals de la xarxa pública de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública disposen en els seus serveis d'Urologia de les tècniques més avançades de diagnòstic i tractament del càncer de pròstata.
Així, per exemple, el servei d'Urologia de l'hospital Clínic Universitari de València realitza el diagnòstic precoç amb la biòpsia per fusió, que consisteix en un sistema que sincronitza les imatges obtingudes en una ressonància nuclear magnètica prèvia amb les de l'ecògraf amb el qual es realitza la biòpsia. Això permet dirigir la biòpsia a les zones que la ressonància nuclear havia detectat com a sospitoses.
Per part seua, el Servei d'Urologia de l'hospital La Fe cada any realitza al voltant de 500 biòpsies de pròstata en pacients amb sospita de càncer de pròstata i en l'últim any també ha incorporat la biòpsia per fusió d'imatges, que li ha permés augmentar el rendiment diagnòstic.
Aquest servei tracta càncers en tots els estadis de la malaltia, si bé, el 80% són càncers confinats a la pròstata sense disseminació i potencialment curables. Dins d'aquest grup, un 40% dels pacients entren en programes de seguiment actiu amb el que guanyen anys de qualitat de vida. En l'actualitat, realitzen el seguiment a més de 1.500 pacients tractats de càncer de pròstata.
Nanofármacos: potencial de disminuir la toxicitat
El camp de la nanomedicina ha desenvolupat enfocaments prometedors per al diagnòstic i seguiment d'aquesta malaltia. Els nanofármacos tenen el potencial de millorar significativament el tractament del càncer en disminuir la toxicitat dels medicaments i superar la resistència als medicaments, entre altres avantatges.
En el laboratori de Polímers Terapèutics del CIPF treballen amb una classe de nanomedicinas denominades polímers terapèutics, és a dir, polímers conjugats a fàrmacs. Aquests fàrmacs es conjuguen amb els per a alliberar el fàrmac d'una manera més controlada en zones on existisca l'ambient tumoral, evitant d'aquesta manera l'alliberament en teixits sans.
Aquest grup del CIPF, que lidera la investigadora valenciana Maria Jesús Vicent, avalua teràpies combinades basades en inhibidors de polimerasa (PARP) per a tractar pacients amb càncer de pròstata avançat mitjançant la síntesi i avaluació de nous fàrmacs conjugats a polímers en models bidimensionals, tridimensionals avançats i in vivo de càncer de pròstata metastásico. Han desenvolupat models tridimensionals in vitro que mimetitzen la relació de les cèl·lules tumorals amb el microambient tumoral de la malaltia.
Amb els models 3D estudien l'activitat terapèutica de les nanomedicinas desenvolupades en models preclínics més avançats permetent una millor translació a la pràctica clínica. En aquest sentit, per a María Jesús Vicent, “la nanomedicina ha desenvolupat enfocaments prometedors per al tractament, diagnòstic i seguiment de malalties, ja que posseeix el potencial de millorar significativament el tractament del càncer en disminuir la toxicitat dels medicaments i superar la seua resistència, entre altres avantatges”.
