Dos de cada deu valencians amb mobilitat reduïda canvien de casa per la falta d'accessibilitat al seu edifici
Segons l'Enquesta de Discapacitat, Autonomia personal i situacions de Dependència (EDAT) de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), un 57% de les persones amb mobilitat reduïda té dificultats per a caminar o moure's dins del seu propi habitatge
El 21% dels valencians amb mobilitat reduïda ha hagut de canviar de domicili per la falta d'accessibilitat de l'immoble on residien, una xifra que ascendeix al 31% en el cas dels qui es desplacen en cadira de rodes.
Aquesta és una de les principals conclusions de l'Informe ‘Accessibilitat i mobilitat: millorant la qualitat de vida de les persones amb discapacitat’, elaborat per la Fundació Mútua de Propietaris que analitza l'accessibilitat tant a l'interior com en l'exterior de l'habitatge, mostrant el seu impacte en el dia a dia de les persones amb mobilitat reduïda, una problemàtica que experimenta el 55,7% dels 4,3 milions d'espanyols amb alguna mena de discapacitat.
Segons l'Enquesta de Discapacitat, Autonomia personal i situacions de Dependència (EDAT) de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), un 57% de les persones amb mobilitat reduïda té dificultats per a caminar o moure's dins del seu propi habitatge. Tant és així que una de cada quatre ha hagut de realitzar obres per a adaptar la seua llar, sent els principals llocs els lavabos (74%), dormitoris (42%), cuina (32%) i porta d'entrada (32%), segons recull l'informe de la Fundació Mútua de Propietaris.
No obstant això, les limitacions a la mobilitat s'accentuen a l'hora de desembolicar-se fora de l'habitatge. Quasi el 80% dels valencians amb mobilitat reduïda té importants dificultats per a caminar o moure's. Per a solucionar aquesta problemàtica, l'informe revela que el 73% de les persones requereix de l'ajuda de familiars i amics.
No obstant això, aquesta situació provoca que un 39% dels valencians passe molts dies sense eixir de casa, i un 5% no isca mai. En aquest sentit, el 33% considera que si el seu edifici estiguera més adaptat eixiria més de casa, un percentatge que es duplica en el cas d'aquells edificis que no tenen ascensor.
“A vegades, la llar es converteix en una presó per a les persones amb mobilitat reduïda donada la dificultat per a poder entrar o eixir, trobant-nos amb persones que es troben presoneres en la seua pròpia casa per la falta d'accessibilitat en el seu propi edifici”, afirma Laura López Demarbre, vicepresidenta executiva de la Fundació Mútua de Propietaris.
L'informe adverteix que un 87% dels edificis d'habitatges ha de realitzar actuacions d'eliminació de barreres arquitectòniques per a millorar la seua accessibilitat. En concret, un 17% necessita instal·lar un ascensor; el 22% una rampa per a salvar l'escaló d'accés al portal; el 56% té porters automàtics no accessibles des d'una cadira de rodes; 2 de cada 3 tenen les seues bústies elevades i el 48% dels portals necessita un abrepuertas motoritzat perquè aquesta pes massa.
Dur a terme totes aquestes accions suposaria un cost mitjà per llar en la Comunitat Valenciana de 1.060€, una xifra que s'incrementa en aquells edificis de menys plantes i menys veïns, amb 5.409€ i 4.457€ respectivament; entre les llars d'edificis més antics (3.156€); en els quals tenen habitatges de menor grandària (2.416€) i en les llars amb menys ingressos (2.995€).
L'informe destaca que, malgrat que el 62% dels valencians està d'acord que un edifici accessible revaloritza els seus immobles, el 54% veu poc o gens probable realitzar les millores d'accessibilitat que es necessiten en el seu edifici. La falta d'acord entre veïns (47%) i els motius econòmics (55%) són les principals raons exposades, especialment quan la inversió suposa un muntant superior als 2.000 euros.
“Moltes dels habitatges no accessibles són propietat de persones amb baixos recursos pel que s'evidencia la necessitat que administració i institucions contribuïsquen a fer possible que es duguen a terme actuacions per a l'eliminació de barreas arquitectòniques”, explica López Demarbre.
De fet, sis de cada deu valencians no han rebut ajudes per a millorar l'accessibilitat, degut en part al desconeixement, l'edat -els edificis en els quals viuen persones més joves han rebut més ajudes-, la falta de sol·licituds d'adaptació de l'edifici -només el 30% dels valencians amb limitació de mobilitat han sol·licitat alguna-, o el nombre de plantes.
Relació amb la tecnologia i conseqüències en l'estat d'ànim
Davant la dificultat per a eixir de casa, la tecnologia suposa una gran ajuda per als qui tenen mobilitat reduïda. Una de cada dues persones afirma que aquesta ha facilitat les seues gestions i un 19% l'empra per a realitzar compres per internet. No obstant això, existeix una bretxa digital que afecta els majors de 60 anys i als qui viuen en zones geogràfiques amb serveis digitals menys desenvolupats.
Malgrat tot, existeix una clara relació entre la falta d'autonomia i l'estat d'ànim. En concret, l'informe afirma que un 60% de les persones amb mobilitat reduïda se senten malament amb elles mateixes, una percepció més accentuada entre les persones majors de 70 anys els qui, a més, són les que en grau més alt afirmen quedar-se molts dies sense eixir de casa.
