Els boscos valencians agonitzen per la greu sequera i els seus efectes ja comencen a notar-se amb la mort d'arbres
Impactants imatges que fan saltar totes les alarmes davant la falta d'aigua i les plagues, que agreugen la situació
La Comunitat Valenciana està vivint una de les pitjors sequeres dels últims 33 anys, com ha advertit la Confederació Hidrogràfica, que no descarta restriccions en un futur.
I això s'està traduint en la transformació dels boscos, que en ple mes d'abril, època en la qual la naturalesa sol ser una explosió de floració i amb un color verd predominant en els paisatge. No obstant això, enguany les tonalitats de molts dels nostres pins o carrasques han passat a ser de color groc o taronja en plena primavera.
Estos colors en les fulles pot ser un signe de diversos problemes, inclosos problemes de salut o estrés. Algunes possibles raons perquè les fulles es tornen d'estes tonalitats inclouen des de la falta d'aigua, que pot deixar les fulles grogues i fins i tot marrons, els sòls amb escassos nutrients com el ferro o el magnesi o les plagues de fongs, malalties o la infestació d'uns certs insectes, com a àcars o escarabats, que poden causar estrés en l'arbre, més encara si estos es troben febles en situacions de sequera.
En les imatges que adjuntem al final d'esta notícia, fetes en zones del nord d'Alacant i de Castelló, podem comprovar el preocupant aspecte que presenten esta primavera alguns boscos.
La plaga del Tomicus, una vella coneguda en la Comunitat Valenciana
La plaga del Tomicus és una referència a l'escarabat barrinador del pi, conegut científicament com Tomicus spp. Estos escarabats són insectes que ataquen principalment els pins, on depositen els seus ous i les seues larves s'alimenten del teixit sota l'escorça dels arbres, la qual cosa pot debilitar-los i eventualment causar la seua mort.
Les espècies de Tomicus són considerades plagues forestals importants en diverses regions del món, incloent-hi Europa, Amèrica del Nord i Àsia. Els danys causats per estes plagues poden ser significatius per als ecosistemes forestals, la indústria fustera i la biodiversitat.
Per a controlar la plaga del Tomicus, es poden implementar mesures de maneig integrat de plagues que incloguen la detecció precoç d'infestacions, l'eliminació d'arbres infectats, l'ús de tècniques de silvicultura preventiva i l'ús d'agents de control biològic o químic, depenent de la situació específica i les regulacions locals. La gestió efectiva d'estes plagues és crucial per a protegir els boscos i els recursos naturals.
L'atac d'esta plaga és una vella coneguda en els boscos valencians, perquè va ser conseqüència de la gran mortaldat de pins registrada entre els anys 2013 i 2015 en un milió d'arbres.
Evapotranspiració
L'evapotranspiració pot ser un factor que contribueix a la sequera. Aquest és el procés mitjançant el qual l'aigua s'evapora des de la superfície del sòl i les plantes, principalment a través de la transpiració de les plantes i l'evaporació directa del sòl i les superfícies vegetades. Quan l'evapotranspiració és alta i supera la quantitat d'aigua disponible en el sòl i en els cossos d'aigua, pot contribuir a la sequera en esgotar les reserves d'aigua disponibles.
Diversos factors poden augmentar l'evapotranspiració i, per tant, contribuir a condicions de sequera, com:
Altes temperatures: Les temperatures més càlides augmenten la taxa d'evaporació de l'aigua en el sòl i la transpiració de les plantes.
Vents forts: els continus vents de component oest-sud-oest, conegut com a ponent, acceleren i augmenten l'evapotranspiració, que ja era major per les temperatures registrades fora del normal.
Baixa humitat relativa: Quan la humitat relativa de l'aire és baixa, l'evaporació de l'aigua en la superfície del sòl i la transpiració de les plantes tendeixen a ser més altes.
Falta de precipitació: Si la precipitació és insuficient per a reposar l'aigua que es perd a través de l'evaporació i la transpiració.
Per tant, l'evapotranspiració és un procés natural que pot contribuir a la sequera, especialment quan es combinen amb condicions climàtiques adverses i una gestió inadequada dels recursos hídrics.
La processionària afecta més als pins en estes situacions de sequera?
La processionària del pi és una espècie d'insecte que es troba comunament en regions mediterrànies com la nostra i que pot causar danys significatius als pins. No obstant això, la seua reproducció no està directament relacionada amb la sequera.
La processionària del pi sol reproduir-se a la primavera i principis d'estiu, independentment de si hi ha sequera o no. Durant este període, les femelles depositen els seus ous en les branques dels pins, i les larves emergents s'alimenten de les fulles de l'arbre.
La sequera pot afectar indirectament la proliferació de la processionària del pi i al seu impacte en els boscos. Per exemple, en condicions de sequera prolongada, els pins poden estar debilitats i ser més susceptibles a l'atac de la processionària i als danys causats per les seues larves. No obstant això, la sequera en si mateixa no és un factor determinant en el cicle reproductiu de la processionària.
Per a controlar la proliferació de la processionària del pi i minimitzar els seus efectes en els boscos, se solen implementar diverses estratègies de gestió integrada, que poden incloure tractaments químics, biològics o mecànics, així com la promoció de pràctiques forestals saludables.
Les pitjors sequeres recents en la Comunitat Valenciana
La Comunitat Valenciana, igual que altres regions mediterrànies, ha experimentat sequeres severes al llarg de la seua història. Algunes de les pitjors sequeres registrades inclouen:
Dècada de 1940: Durant esta dècada, Espanya va experimentar una de les sequeres més severes del segle XX. La zona de la Comunitat Valenciana no va ser aliena a este fenomen, amb greus impactes en l'agricultura, la disponibilitat d'aigua i l'economia en general.
Dècada de 1990: La dècada de 1990 també va ser testimoni d'una sequera significativa. Esta va tindre impactes importants en l'agricultura, la producció hidroelèctrica, el proveïment d'aigua per a consum humà i l'ecologia dels rius i aiguamolls.
Sequera de 2004-2008: Durant este període, la Comunitat Valenciana va enfrontar una sequera prolongada que va afectar greument l'agricultura, especialment a les regions dedicades al cultiu de cítrics i altres productes agrícoles. Va haver-hi restriccions en el subministrament d'aigua per a ús domèstic i agrícola, la qual cosa va generar preocupació en la població i en el sector agrari.
Estos són només alguns exemples de les sequeres més significatives que ha enfrontat la Comunitat Valenciana en temps recents. La sequera és un fenomen natural recurrent en la nostra terra, i el seu impacte pot ser mitigat mitjançant la implementació de mesures de gestió de l'aigua, la conservació de recursos hídrics i la conscienciació sobre l'ús eficient de l'aigua.
