Bosaho: “Urgeix reconèixer la discapacitat en xiquets malalts de càncer”
La diputada per Alacant Grup Confederal d'Units Podem-En Comú Podem-En Marea, Rita Bosaho ha defensat hui en el Congrés la necessitat de reconeixement del grau de discapacitat del 33 per cent als xiquets i xiquetes malalts de càncer. Per a Bosaho "es tracta d'un acte de justícia social, un acte que ha de ser completat en un futur amb una partida pressupostària que no solament alleuge la situació, sinó que la dignifique. No és suficient, però si és un primer pas para en el futur poder emmotlar molt més la legislació existent a les necessitats que concerneixen a esta problemàtica".
La diputada ha al·ludit als dictàmens tècnic-facultatius per al reconeixement de grau de discapacitat emesos pels òrgans tècnics de les comunitats autònomes. Segons ha exposat "existeixen diferències rellevants en els procediments i criteris utilitzats pels diferents equips de valoració a l'hora d'aplicar el barem. La conseqüència d'açò és que a menors amb iguals patologies se'ls reconeix grau de discapacitat en algunes comunitats autònomes, però no en unes altres".
També ha advertit que "entre les comunitats que reconeixen la discapacitat, assignen graus diferents. A açò cal afegir que el període de demora de la primera cita per a la valoració oscil·la entre un i dotze mesos, segons la comunitat i que el termini de resolució no es concreta en un temps específic podent-se allargar fins als 6 mesos l'espera. En algunes el grau de discapacitat es concedeix des del diagnòstic, mentre que en unes altres és necessari esperar 6 mesos des del diagnòstic per a poder sol·licitar-ho, fins i tot en algun cas obliguen a esperar 6 mesos una vegada finalitzat el tractament."
Bosaho que és portaveu adjunta de la Comissió de Sanitat i Serveis Socials ha lamentat que "com a conseqüència de la descoordinació ens trobem amb la trista realitat de xiquets i xiquetes malalts de càncer que moren esperant el reconeixement del 33% de discapacitat. Per açò urgeix unificar criteris en les ajudes i alleujar les càrregues econòmiques, socials i psicològiques de les famílies afectades, en els qui recau el gran pes de la cura del menor o de la menor".
Finalment ha apel·lat a tots els grups parlamentaris del Congrés a la necessitat d'encetar un diàleg constructiu amb les organitzacions vinculades a les famílies de menors malalts de càncer "perquè els escoltem i siguem capaços d'arreplegar les seues peticions".
