Artur, el xiquet que va passar de la guerra a realitzar la treta d'honor en el Ciutat de València

Hi ha històries de vida que mereixen ser contades. Entre els més de dos milions d'ucraïnesos que han abandonat el seu país en aquestes setmanes d'invasió russa, la d'Artur Chupyra, un llevantinista ucraïnés d'11 anys que va creuar Europa amb tren i autobús, estremeix.

Natural de Bucha, una ciutat a 57 kilòmetres de Kíev totalment destruïda, Artur va passar els seus set dies amb les seues set nits en plena guerra. Del més absolut horror, va passar a viure un dels seus moments més feliços en la treta d'honor que va realitzar dissabte passat en el Llevant UE - RCD Espanyol corresponent a la 28a jornada de la Lliga Santander.

La seua família d'acollida va moure cel i terra per a traure'l d'allí. Artur té les portes obertes de sa casa de València des del 2016 i des d'aleshores professa una gran passió pel club granota. Son pare d'acollida és un llevantinista i abonat des de fa 25 anys, per la qual cosa Artur és d'ençà el seguidor més especial des de la distància.

Roger, Morales i els seus ídols

La llibertat i la tranquil·litat que, com tants altres ucraïnesos, ha trobat a València va tindre el seu punt àlgid quan arribava als afores del Ciutat de València. En l'entrenament previ del divendres, Artur va conéixer un nou Ciutat després de la remodelació i va poder abraçar i conversar amb Roger Martí i molts dels seus ídols.

El davanter de Torrent té gran part de la culpa dels ànims amb què va arribar a València el jove aficionat. En el trajecte de Kíev a Leópolis, Artur va rebre un vídeo de Roger en el que li manava un missatge de força després de deixar la seua família en el nucli de la guerra. El capità de l'equip dissabte passat el va rebre en la gespa amb un afecte especial per a acompanyar-li en el seu servici d'honor i salutació a la seua afició.

primera imatge

Durant el partit, Artur es va assentar molt prop en la llotja d'un altre dels seus ídols, José Luis Morales, que patia una lesió. Ambdós van celebrar efusivament el gol de l'empat de Dani Gómez que posava el 1-1 al marcador. La victòria no va poder ser, però Artur va contagiar al Ciutat de València d'una alegria i un esperit que són tota una lliçó de vida.