La Xarxa de Consells i Comissionats de Transparència reclama "més recursos i mitjans per a la implantació real i efectiva de l'accés a la informació"

Els representants dels òrgans de garantia de la transparència en l’estat espanyol, agrupats en la Xarxa de Consells i Comissionats de Transparència han redactat un manifest conjunt en el marc del VI Congrés Internacional de Transparència que té lloc aquests dies a la Universitat d’Alacant.

El document reclama «als governs, a les autoritats públiques i als responsables polítics un impuls intens i decidit a la implantació real i efectiva de la transparència en l’àmbit de les nostres administracions i institucions públiques» i també mitjans i recursos perquè els responsables d’aquests òrgans de garantia de la transparència puguen «exercir les seues competències de manera plena».

El text també reivindica l’enfortiment el paper de la dona en el sistema de transparència, ja que «hi ha un desequilibri de gènere important en la presentació de reclamacions i denúncies».

Declaració d’Alacant de la Xarxa de Consells i Comissionats de la Transparència

En ocasió d’una nova edició, la sisena, del Congrés Internacional de Transparència, i en commemoració del Dia Internacional del Dret a Saber, les i els representants dels òrgans de garantia de la transparència a l’estat espanyol, agrupats en la Xarxa de Consells i Comissionats de Transparència, volem formular una declaració institucional cridada a promoure i impulsar la transparència i l’accés a la informació pública.

Des de la Xarxa de Consells i Comissionats agraïm als organitzadors d’aquest congrés la vostra tasca en la defensa de la transparència i en la formació d’una ciutadania exigent i lliure que reclama saber, conèixer, entendre. Sou, per tant, un aliat per a donar un nou impuls a la cultura de la transparència. Igualment, teniu un paper significatiu en la consolidació i difusió dels criteris tècnics jurídics que emanen de la doctrina assentada durant tots aquests anys de treball.

Esdeveniments d’aquesta magnitud contribueixen a la consolidació institucional, tant de la pròpia administració –ja que les seues estructures es troben al servei de la transparència–, com de la construcció del model d’autoritats independents de control.

Les tres declaracions institucionals precedents –Cadis, Màlaga i UNED– contenien essencialment dues peticions als governs, a les autoritats públiques i as responsables polítics: la demanda d’un impuls intens i decidit a la implantació real i efectiva de la transparència en l’àmbit de les nostres administracions i institucions públiques, i la sol·licitud d’una dotació suficient de mitjans als consells i comissionats perquè puguen exercir les seues competències de manera plena.

És evident que, en els darrers temps, tant el govern de l’estat com els autonòmics han desplegat mesures de calat en matèria de transparència i informació pública.

Així, per exemple, la presència de la transparència i el dret a la informació pública en el IV Pla d’Acció de Govern Obert de l’Estat Espanyol o les reformes i modificacions en curs de lleis autonòmiques de transparència respecte de la publicitat activa de les ajudes derivades dels Fons Next Generation de la Unió Europea. En l’àmbit dels consells i institucions garants també hi ha hagut canvis, molts de significatius.

El 2021, a més de la continuïtat en la tramitació d’algunes iniciatives normatives d’importància com la reforma de la Llei de transparència i bon govern de la Comunitat valenciana –que incorpora una important modificació institucional del Consell de Transparència–, s’ha produït la renovació de la Direcció del Consell de Transparència d’Andalusia i de la Presidència de la Comissió Basca d’Accés a la Informació.

En els últims mesos de 2020 es va produir la renovació de la Presidència del Consell de Transparència i Bon Govern de l’Estat i del Consell de Transparència de la Regió de Múrcia, així com la designació del Consell de Transparència i Participació de la Comunitat de Madrid.

Però és cert que, juntament amb les mesures relacionades amb l’organització i la continuïtat de les institucions –que, per descomptat, mereixen una valoració positiva–, cal abordar també altres qüestions i aspectes substancials.

Els consells i comissionats necessitem, cadascun amb una intensitat diferent, recursos per a exercir les nostres funcions de garantia i per a poder defensar la posició davant dels tribunals enfront d’administracions molt consolidades. Aquesta dotació recolzaria la nostra tasca realitzada per a la consolidació de la transparència i l’avanç del dret de la ciutadania a conèixer el funcionament de les institucions públiques.

La nostra principal funció és trobar, a partir de consideracions i criteris jurídics, l’equilibri sempre difícil entre les exigències de la gestió pública, destinada a respondre de manera ràpida i eficient a les necessitats de la societat, i el dret de la ciutadania a conèixer els detalls de l’actuació administrativa i els motius que la justifiquen.

En aquest sentit, en la mesura en què contribueix a delimitar espais i a definir solucions de síntesis entre les necessitats de l’acció administrativa i el respecte irrenunciable als drets ciutadans, no hi ha dubte que la tasca dels òrgans garants constitueix una activitat substancial per al progrés de la transparència i l’accés a la informació.

Aquest treball de síntesi i balanç –és a dir de ponderació d’interessos contraposats– que realitzem els consells i comissionats ha adquirit, a més, un significat especial en un moment com el present, en el qual continuem immersos en la pandèmia derivada de la COVID-19.

Aquesta pandèmia ha comportat un seguit de decisions que cal explicar i posar en transparència de la manera més àmplia possible perquè la ciutadania les accepte plenament.

La societat demana dels poders públics, cada vegada amb més insistència, el subministrament d’informació veraç i completa sobre la marxa de la pandèmia. Aquesta demanda creixent d’informació posa en tensió dos béns jurídics que cal protegir: d’una banda, l’eficàcia de l’actuació de les administracions aúbliques en supòsits de risc per a la salut pública, que necessita cauteles i precaucions especials i extraordinàries; de l’altra, el dret peremptori dels ciutadans a estar informats de la gestió de la pandèmia i el deure de retre comptes de l’actuació pública en una situació tan rellevant com aquesta.

Aquesta tensió entre la gestió eficient de la crisi sanitària i el subministrament d’informació d’interès general ha de ser compensada a fi de trobar l’equilibri entre el dret de la ciutadania a conèixer i controlar l’actuació pública contra la pandèmia, i la necessitat de l’administració d’actuar de manera àgil i eficient en l’adopció de les mesures necessàries per a contenir-la. I en la determinació del difícil equilibri entre tots dos, els consells i comissionats de transparència estem cridats a exercir –i hem exercit– un paper destacat.

De fet, al llarg d’aquest període de pandèmia, els organismes i les institucions garants de tot el món, a través de les organitzacions que els apleguen, hem realitzat nombroses declaracions i manifestacions que insisteixen en dos aspectes que, al nostre entendre, resulten transcendents en l’activitat que desenvolupem.

Primer, en la importància essencial de garantir l’exercici del dret a la informació sense deixar de reconèixer les necessitats d’eficiència i flexibilitat de les administracions encarregades de combatre la pandèmia i les seues conseqüències; i, en segon lloc, en el paper crucial que podem tenir les institucions de garantia per a assolir aquest objectiu.

Així mateix, en la part més acadèmica d’aquest congrés, els responsables dels òrgans garants hem tingut l’ocasió de glossar algunes de les decisions relacionades amb informació vinculada a la COVID 19 i a l’administració de la crisi sanitària que hem adoptat en aquest temps de pandèmia.

En aquest sentit, és important subratllar el treball dels consells i comissionats de transparència durant la pandèmia, però també abans i després.

Hem anat adoptant, des de l’inici de la nostra activitat, resolucions i acords que harmonitzen interessos contraposats i resolen els conflictes jurídics suscitats entre les necessitats de gestió dels òrgans i entitats sotmesos a la seua jurisdicció i el dret dels ciutadans i les ciutadans a estar informats. Les nostres resolucions han demostrat que és possible obrir espais de transparència en sectors d’activitat tradicionalment tancats i poc afectes als desplegaments informatius, fent visibles algunes de les vies i camins a través dels quals, dins de l’àmbit del nostre ordenament jurídic, és possible garantir el coneixement informat de la ciutadania i avançar en la rendició de comptes.

El patrimoni de resolucions i decisions dels consells i comissionats constitueix la millor prova en aquest sentit i compon un corpus de doctrina jurídica estudiat pels especialistes tant dels mitjans universitaris com de la societat civil, que convidem a consultar a tots els i les participants d’aquest VI Congrés de Transparència.

Els consells i comissionats de transparència de l’estat espanyol exerceixen un paper essencial en la interpretació i l’aplicació pràctica i en la funció de garantia dels drets ciutadans.

És necessari, per tant, valorar la importància de la funció dels òrgans garants per a la implantació de la transparència i la rendició de comptes en les nostres administracions i institucions públiques i per a l’avanç del dret d’accés a la informació pública en tots els sectors de la nostra societat.

És convenient una afirmació de la nostra tasca davant de les autoritats i òrgans responsables de gestionar la publicitat activa i l’accés de la ciutadania a la informació en tots els nivells territorials i una sensibilització específica dels funcionaris i empleats adscrits respecte de la seua necessitat i importància. I també escau una dotació adequada de recursos humans i materials que ens permeta exercir plenament les nostres funcions.

Això comporta un efecte positiu indubtable en l’augment de la transparència de les administracions públiques i en la seguretat de la seua gestió.

D’altra banda, un aspecte que ha de ser explorat radica en la implantació d’eines d’arbitratge o mediació en la nostra gestió, instruments que es mostren valuosos i eficaços per a resoldre conflictes entre parts i que fan més lleugera, en part, la nostra ingent càrrega de treball.

A més, necessitem l’ajuda de tots els actors de l’ecosistema de la transparència per a posar en marxa accions de tota mena que enfortisquen el paper de la dona en el sistema de transparència, ja que hi ha un desequilibri de gènere important en la presentació de reclamacions i denúncies. Hem de treballar en la participació plena de les dones en els processos de transparència, una eina que, sens dubte, fomenta la igualtat.

Per tant, la Xarxa de Consells i Comissionats de Transparència de l’Estat Espanyol, a través d’aquesta declaració pública formulada a Alacant en el marc del VI Congrés Internacional de Transparència, sol·licitem dels governs i autoritats de tots els àmbits d’administració, dels representants polítics nacionals, autonòmics o locals i de totes les organitzacions i forces polítiques, així com a la comunitat científica, un suport explícit als òrgans garants per a continuar avançant en la cultura de la transparència i l’accés a la informació pública, d’acord amb el nou escenari i les noves exigències.

Confiem que aquesta sol·licitud, i la declaració que la conté, meresca l’aprovació i el suport dels organitzadors del VI Congrés Internacional de Transparència i de les personalitats, associacions i organitzacions civils actives en matèria de transparència i accés a la informació que hi participen.

Moltíssimes gràcies a tots i totes per l’atenció que heu prestat a aquesta declaració i pel vostre suport a les peticions, consideracions i demandes que conté.