“La CV i la Universitat d’Alacant són pioneres en el desenvolupament de la teoria i la pràctica de la restauració”

La Universitat d’Alacant i la Societat per a la Restauració Ecològica (SER) celebren del 5 al 9 de setembre a Alacant la Conferència Europea de Restauració Ecològica (SERE 2022). En la presentació de la conferència, que va tenir lloc ahir a la Seu Universitària Ciutat d’Alacant, el president de SER-Europa i catedràtic d’Ecologia de la Universitat d’Alacant, Jordi Cortina, va destacar que hi ha un reconeixement creixent per part dels responsables polítics del paper de la restauració ecològica per a respondre al canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat, la desertificació i moltes altres conseqüències del canvi global que comprometen la nostra qualitat de vida i la nostra pròpia supervivència.

En l’àmbit global, l’Organització de les Nacions Unides va inaugurar la Dècada de la Restauració d’Ecosistemes el 2021, una iniciativa que ha estimulat nombroses propostes a gran escala. Hi ha un compromís de restaurar mil milions d’hectàrees fins al 2030: 20 vegades la superfície d’Espanya. A Europa, la comissió ha presentat recentment una proposta de llei europea de restauració de la natura per a fixar unes metes quantitatives, que siguen legalment vinculants. Això representa un canvi dràstic i una oportunitat per a revertir els processos de degradació a escala europea. S’ha calculat que per cada euro invertit en restauració se n’obtenen de 8 a 38 de beneficis. A Espanya, la implementació imminent de l’Estratègia Nacional d’Infraestructura Verda i de la Connectivitat i la Restauració Ecològica, el Pla Nacional de Lluita contra la Desertificació, l’Estratègia Nacional de Restauració de Rius o les directrius i prioritats per a la restauració ecològica a Espanya contribueixen a aquest esforç.

Jordi Cortina va assenyalar, durant l’acte de presentació celebrat a la seu, que l’organització de la Conferència Europea de Restauració Ecològica a Alacant és una mostra de la problemàtica ambiental d’aquesta zona, però també de l’experiència acumulada en restauració ecològica i de la capacitat dels diferents actors implicats en restauració a escala local i nacional. «La Comunitat Valenciana i la Universitat d’Alacant han sigut capdavanteres a desenvolupar la teoria i la pràctica de la restauració i han aconseguit un nivell d’excel·lència que ha sigut reconegut internacionalment», va explicar.

En la presentació de la conferència, una selecció dels ponents participants va posar l’èmfasi en el potencial de la restauració ecològica per a donar resposta als impactes del canvi global més rellevants per al nostre territori. El lema de la conferència «Restaurar la natura, reconnectar les persones» subratlla la necessitat de reconstruir els vincles entre els humans i la natura. Segons el professor de la Universitat de Leuphana Joern Fischer, un dels conferenciants convidats de SERE 2022, «reconnectar la societat a la natura és essencial per a la sostenibilitat i requerirà iniciatives de gran importància. La restauració ecològica és una via i un instrument per a fer-ho».

Susana Bautista, directora de l’Institut Multidisciplinari per a l’Estudi del Medi Ramon Margalef de la Universitat d’Alacant, va destacar el paper de la restauració per a respondre a la degradació de les zones semiàrides del nostre territori. La desertificació, que sovint es confon amb la sequera o l’avanç dels deserts és, en realitat, el resultat d’una gestió inadequada i una sobreexplotació dels recursos naturals. «La restauració de zones àrides degradades no consisteix a intentar reverdir-les, sinó a recuperar paisatges funcionals i diversos, en els quals es promoga la diversitat biològica i també la d’usos del territori, i en els quals es reajuste el sistema d’explotació a les capacitats de l’ecosistema, comptant amb tots els sectors implicats i amb una visió de llarg termini», va explicar.

Augment de pluges de gran intensitat

El canvi climàtic, amb els seus impactes directes i indirectes, defineix les condicions en què hem de dissenyar la restauració ecològica. El professor Jorge Olcina, catedràtic d’Anàlisi Geogràfica Regional de la Universitat d’Alacant, va destacar les evidències de com el canvi climàtic modifica els patrons de precipitació en el litoral mediterrani. «S’està produint un augment dels episodis amb caiguda de pluges de gran intensitat (>50 mm/1 hora), i els esdeveniments de pluja extrema (> 100 mm/ 24 h) estan modificant el seu calendari de freqüència i apareixen ja en qualsevol mes de l’any. Els models de canvi climàtic assenyalen un major protagonisme de seqüències seques, i alhora, d’esdeveniments de pluja extrema. Són dos aspectes que incrementen l’erosió del sòl. La planificació territorial es presenta com una eina bàsica per a reduir els regs naturals i, en aquest sentit, l’eina de la infraestructura verda resulta fonamental», va afegir Olcina.

En aquesta mateixa línia, l’investigador sènior de la Fundació de la Generalitat Valenciana Centre d’Estudis Ambientals del Mediterrani (CEAM), Víctor Santana, va assenyalar com l’abandó rural, al costat de les condicions més freqüents de sequera i temperatures extremes generades pel canvi climàtic, comporta l’aparició de grans incendis forestals. «A curt termini, les actuacions de restauració se centren principalment a mitigar l’erosió, però a mitjà i llarg termini la restauració ha de promoure ecosistemes més resilients al foc i amb menor risc d’incendi, incloent-hi la promoció d’activitats del sector primari, com la ramaderia i l’agricultura, per a frenar l’abandó rural i mantenir el paisatge típic mediterrani de mosaic agroforestal», va apuntar.

SER

La Societat per a la Restauració Ecològica (SER) és l’organització de referència en restauració ecològica en l'àmbit mundial. Aplega més de quatre mil membres de prop de setanta països, més de quatre-cents a Europa, des de científics fins a gestors del territori, representants del sector públic, ONG, etc. Aquesta societat promou la ciència, la pràctica i la política de la restauració ecològica per a mantenir la biodiversitat, millorar la resistència al canvi climàtic i restablir la relació entre la natura i la cultura. Ha desenvolupat uns Principis i estàndards per a la pràctica de la restauració ecològica que proporcionen guiatge i recomanacions sobre la manera de dissenyar, implementar, avaluar, documentar i mantenir els projectes de restauració ecològica i que, com va remarcar Cara Nelson, coordinadora del Grup Temàtic sobre Restauració d’Ecosistemes de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (IUCN), reflecteixen la necessitat que la inversió en restauració ecològica tinga una base científica sòlida.

Inauguració SERE 2022

Després de la presentació de la Conferència Europea de Restauració Ecològica (SERE 2022) que va tenir lloc a  la Seu Universitària Ciutat d’Alacant, representants de la Comissió Europea, UICN, SER, Ajuntament d’Alacant i la Universitat d’Alacant van participar en un acte de benvinguda a la terrassa de Panoramis, al centre d’Alacant.

Avui, a les 9 hores, a l’aulari II de la UA han arrancat les sessions de la 13a Conferència Europea de Restauració Ecològica- SERE 2022 en la qual participen 350 experts de tot el món per a abordar els reptes europeus de la restauració ecològica. L’acte d’inauguració ha comptat amb el vicerector d’Investigació de la UA, Juan Mora, i el president de SER-Europa i catedràtic d’Ecologia, Jordi Cortina. Les sessions plenàries, que s’estendran fins al divendres 9 de setembre, seran presentades per reconeguts experts a escala mundial i es podran seguir en directe per videostreaming.