La Universitat d’Alacant lamenta la pèrdua de Rafael Ramos, patró fundador de la Fundació L’Alcúdia

La Universitat d’Alacant i la Fundació L’Alcúdia d’Investigació Arqueològica estan de dol per la defunció d’un dels seus més preuats integrants i patró fundador, Rafael Ramos Fernández, director del Museu Arqueològic i d’Història d’Elx «Alejandro Ramos Folqués» des del 1977 fins a la seua jubilació l’any 2012, vicepresident de la Fundació L’Alcúdia d’Investigació Arqueològica de la Universitat d’Alacant i director de l’esmentat jaciment.

Considerat un dels arqueòlegs més importants de l’àmbit cultural il·licità i de tota la Comunitat Valenciana, no sols per la seua formació i trajectòria investigadora i professional, Rafael Ramos ha destacat també per la lluita constant i interès a conservar, salvaguardar i potenciar el patrimoni arqueològic i històric d’Elx i la comarca.

La seua trajectòria professional i personal ha estat íntimament vinculada a la de la Universitat d’Alacant des que l’any 1996 va negociar amb aquesta la venda de bona part de la finca de la seua propietat on es troba el jaciment de l’Alcúdia. Va ser en aquell moment, que enguany celebra el vint-i-cinquè aniversari, quan es va crear la Fundació L’Alcúdia d’Investigació Arqueològica de la qual ha sigut vicepresident fins a la jubilació. Amb aquella decisió que el mateix Ramos va considerar fruit «de la meua inquietud per conservar aquest llegat», depositava les esperances de conservació i desenvolupament del jaciment a la Universitat d’Alacant, una inquietud que, «no sols s’ha complit amb escreix, sinó que ha servit per a engrandir-lo i enriquir-lo» i donava les gràcies als responsables de la UA «que han cuidat i dotat l’Alcúdia de totes aquelles infraestructures i personal necessari per a convertir aquest lloc arqueològic i el seu museu en un dels referents arqueològics més destacats per a l’estudi de l’antiguitat en el Mediterrani occidental», com ell mateix reconeixia en el llibre commemoratiu del 25è aniversari de la creació de la Fundació. Des d’aquell moment el jaciment s’ha convertit en un centre patrimonial de referència nacional i internacional en docència i investigació arqueològica de primer ordre, però també en una gran oportunitat de promoció cultural i turística per a la ciutat d’Elx i la Comunitat Valenciana.

Les reaccions a la desaparició de Rafael Ramos no s’han fet esperar. A escasses hores de conèixer-se la defunció, la mateixa rectora, Amparo Navarro, publicava en xarxes socials la «consternació» per la pèrdua «de l’arqueòleg, l’amic» a qui expressava la gratitud «per la confiança depositada per la Universitat d’Alacant per a la salvaguarda d’un llegat que ha de formar part del patrimoni investigador i històric d’Elx, de la província i del món». En nom de la comunitat universitària, la rectora feia extensiu el condol als familiars i afins «i als qui amb ell vam aprendre a estimar l’Arqueologia i al jaciment de l’Alcúdia».

Des de l’INAPH, Institut d’Investigació Arqueològica i Patrimoni Històric de la UA, amb els membres del qual va treballar sempre amb afany, coincideixen a assenyalar que «sempre recordarem la seua educació, la seua elegància, la càlida presència i interès per les coses ben fetes. Va ser una magnífica persona que va dedicar la vida als seus valors més preuats: la ciutat en què va nàixer, l’Alcúdia i la seua família».

Una vida lliurada a l’Alcúdia

Rafael Ramos Fernández va nàixer a Elx el 21 de març del 1942. Fill d’Alejandro Ramos Folqués i Angelina Fernández Hoyos, va heretar la finca de l’Alcúdia, lloc on s’emplaça un dels jaciments arqueològics més importants de la Comunitat Valenciana.

Rafael va assistir al col·legi d’Enrique Mancheño. Va cursar batxillerat al col·legi de l’Assumpció d’Elx i preuniversitari en el col·legi dels Germans Maristes de Múrcia. Va obtenir la Llicenciatura en Geografia i Història a la Universitat de Múrcia, de la qual va passar a la Universitat de València per a fer els cursos de doctorat i en la qual va fer la tesi doctoral sobre el jaciment arqueològic de l’Alcúdia, i es va doctorar en Arqueologia l’any 1967, any en què també es va casar amb Isabel Molina Fernández, amb qui va tenir 4 fills: Adolfo, Rafael, Ángela i Alejandro.

La seua carrera professional va començar quan l’any 1968 la Universitat de València va crear a Alacant el CEU (Centre d’Estudis Universitaris), i va ocupar la plaça de cap del Departament d’Arqueologia i Prehistòria fins a inicis del 1980, i va passar a ser reconegut anys més tard com a professor honorífic. L’any 1977 va ocupar per oposició lliure la plaça de director del Museu d’Arqueologia i d’Història d’Elx «Alejandro Ramos Folqués». També l’any 1977 va col·laborar en la creació de la UNED a Elx en la qual va ocupar el càrrec de degà-coordinador de la Facultat de Filosofia i Lletres, i hi va impartir durant anys l’assignatura d’Arqueologia, Prehistòria i Història Antiga. L’any 1978 va aconseguir la cessió del palau d’Altamira per a la nova seu del Museu d’Arqueologia i d’Història d’Elx «Alejandro Ramos Folqués» que fins aleshores se situava en el pavelló central del Parc Municipal.

L’any 1985 va ser designat membre del Consell Valencià de Cultura de la Generalitat Valenciana, on va romandre fins al 1998 i va exercir els càrrecs de president de la Comissió de Patrimoni Cultural i de secretari general. També va ser membre corresponent de la Reial Acadèmia de la Història. Entre altres activitats també va impartir cursos de doctorat en les universitats de València, Alacant i Múrcia i va dirigir cursos en la Universitat Internacional Menéndez i Pelayo.

Quant a l’activitat investigadora i patrimonial a Elx, el 1979 va iniciar la intervenció arqueològica en el tram de muralla medieval de Traspalacio que va donar lloc a la modificació del PGOU i gràcies a la qual avui es conserva un tram de muralla medieval important que hi ha a la plaça entre el palau i el Museu d’Arqueologia i d’Història d’Elx «Alejandro Ramos Folqués». També va excavar els jaciments prehistòrics de Promontori i Caramoro I, els dos a Elx, dins de la seua feina com a director del museu.

No obstant això, va dedicar bona part de la seua trajectòria investigadora al jaciment de l’Alcúdia i a la Dama d’Elx, a la qual va dedicar un dels últims llibres. Des de la fi dels seus estudis fins a la creació de la Fundació Universitària L’Alcúdia d’Investigació Arqueològica va participar en la direcció de les excavacions a l’Alcúdia, primer compartint-la amb el seu pare, després en solitari i, al final, amb el seu fill Alejandro, actual director del jaciment.

Ha publicat una gran quantitat de llibres i articles en revistes de diversa índole i ha participat en nombrosos congressos d’Arqueologia.