La Universitat d’Alacant acull els III Premis PRECREA que organitzen les universitats públiques valencianes

La Universitat d’Alacant serà la seu del acte de lliurament de la III edició dels Premis PRECREA, uns guardons que atorguen les cinc universitats públiques valencianes per a reconèixer i posar en valor el talent creatiu. L’acte d’enguany tindrà lloc el pròxim divendres, dia 3 de febrer, a les 18 hores, a la sala d’actes de la Facultat d’Educació de la Universitat d’Alacant. L’esdeveniment serà presidit per la rectora de la UA, Amparo Navarro, com a amfitriona, i comptarà amb la participació de les conselleres d’Universitats, Josefina Bueno, i de Cultura, Raquel Tamarit, com també les responsables dels vicerectorats de Cultura de les cinc universitats organitzadores i les intervencions de les cinc persones premiades.

La cerimònia s’iniciarà i es clausurarà amb l’actuació del Quintet de Vents Maestoso Brass Ensemble de l’Orquestra Filharmònica de la Universitat d’Alacant, OFUA, que interpretarà diverses peces de Bach, Bizet i Mozart.

Correspon a cada universitat atorgar el premi en una de les cinc diferents categories que integren els Premis PRECREA. D’aquesta manera, les universitats han decidit concedir els reconeixements a la creativitat en aquesta III edició a: Antoni Tordera, que rebrà el Premi Carles Santos d’Arts Escèniques, atorgat per la Universitat de València ; Marina Segarra, Premi José M. Yturralde de Disseny i Creativitat Tecnològica, atorgat per la Universitat Politècnica de València ; Vicent Alonso i Catalina, Premi Isabel-Clara Simó de Creació Literària, atorgat per la Universitat d’Alacant ; Ana María Archilés, Premi Matilde Salvador de Música, atorgat per la Universitat Jaume I de Castelló; i María Teresa Beguiristain, Premi Juana Francés d’Arts Plàstiques i Visuals, atorgat per la Universitat Miguel Hernández d’Elx.

Amb aquests Premis a la Creació PRECREA, les cinc universitats públiques valencianes reconeixen cada dos anys, «la meritòria labor, qualitat de les obres i la seua significació a l’excel·lència i la innovació de la vida cultural i artística valenciana» en les cinc categories establides. Les persones guardonades rebran l’escultura Palatina amb la qual s’identifiquen aquests premis, feta pels escultors i investigadors María José Zanón Cuenca i Juan Francisco Martínez Gómez d’Albacete, els dos doctors en Belles Arts i professors de l’Àrea d’Escultura de la Facultat de Belles Arts d’Altea del Departament d’Art de la Universitat Miguel Hernández. La peça recrea una columna jònica, símbol de la cultura com a pilar fonamental de la nostra societat, que recorda els temples dedicats a deesses com Atenea, divinitat de la civilització, les arts i les ciències. Aquest guardó escultòric conceptualitzat en forma de motle ha sigut fet mitjançant la tècnica tradicional de fosa en arena en alumini blavós, que remet a la potencialitat de les universitats públiques per a contribuir a la transmissió del coneixement i la conformació d’un teixit cultural amb la societat.

L’acte podrà seguir-se en directe.

Els premiats

En aquesta edició, el Premi Carles Santos d’Arts Escèniques, concedit per la Universitat de València, és per a per a Antoni Tordera, catedràtic de Teoria i Història de les Pràctiques Escèniques en el Departament de Filologia Espanyola de la Universitat de València. Amb una avalada trajectòria com a autor i director, ha fet l’adaptació, dramatúrgia i direcció escènica de nombrosos muntatges teatrals i musicals amb els quals ha recorregut els festivals nacionals i internacionals més destacats, entre aquests, el Festival de Tardor de Madrid, Festival de Teatre Clàssic d’Almagro o Palau de la Música a València. Ha sigut director artístic del Centre Dramàtic de la Generalitat València, del Festival Medieval d’Elx i del Projecte Escena Erasmus. En la seua faceta d’investigador teatral ha fet edicions crítiques de Calderón de la Barca, Miguel Mihura i Ortega y Gasset, entre d’altres. És també autor d’assajos sobre teatre publicats a Alemanya, Espanya, Itàlia, Anglaterra, Bèlgica i el Canadà.

El Premi José M. Yturralde de Disseny i Creativitat Tecnològica, concedit per la Universitat Politècnica de València, ha recaigut en Marina Segarra, pionera en Comunicació Audiovisual en el seu vessant docent i en la seua trajectòria professional. Com a docent ha exercit durant 35 anys de la Universitat Politècnica de València en assignatures, totes aquestes, de nova implantació. Llicenciada en Història de l’Art per la Universitat de València; professora de Dibuix per l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Carles, llicenciada en Belles Arts i doctora en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València. Va ser pionera en la introducció de la formació en còmic en Belles Arts; en la introducció del vídeo, els ordinadors gràfics i altres tècniques com el chroma-key. Ha sigut creadora i impulsora d’assignatures noves d’indagació en mètodes d’aprenentatge actiu, en la implantació del nou pla d’estudis i de l’extingida llicenciatura de Comunicació Audiovisual de la UPV.

El Premi Isabel-Clara Simó de Creació Literària, concedit per la Universitat d’Alacant, ha distingit Vicent Alonso i Catalina, un intel·lectual molt complet en què convergeixen el saber humanista, el compromís cívic i l’aportació creativa. Llicenciat en Filosofia i doctor en Filologia Catalana, ha exercit de professor de Filosofia en diversos centres de Batxillerat i, des del any 1988, com a docent en el Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València. Va ser un dels fundadors de les revistes literàries Daina i Caràcters. L’any 1983 va iniciar la seua obra poètica amb la publicació de Vel de claredats (1983) fins a arribar a Han fugit les merles de març (2021) que és el seu últim llibre de poesia. En aquest temps ha publicat mitja dotzena de poemaris, amb gran impacte de crítica i molts dels quals han sigut traduïts a diversos idiomes. L’obra de Vicent Alonso i Catalina ha destacat en diversos camps: docència, creació, traducció, dinamització cultural, assaig i crítica literària.

El Premi Matilde Salvador de Música, concedit per la Universitat Jaume I, ha sigut per a Ana María Archilés. Intèrpret i professora, va començar els estudis musicals de guitarra als sis anys i als onze va ingressar en el Conservatori «Mestre Tàrrega» de Castelló. Va completar els estudis superiors en el conservatori «Joaquín Rodrigo» de València amb matrícula d’honor. Paral·lelament es va diplomar en Relacions Laborals a la Universitat Jaume I de Castelló i després va cursar el màster en Investigació Musical, en la Universitat Internacional Valenciana, VIU. Posteriorment ha sigut alumna oficial del Konservatorium der Stadt Basel (Basilea-Suiza) i després de tres anys d’estudis amb el gran mestre de guitarra l’italià Oscar Ghiglia, va obtenir el títol amb excel·lent. L’any 2000 entra en l’«Accademia Musicale Chigiana di Siena» (Itàlia). Ana María Archilés va començar les seues actuacions amb 9 anys i, durant tres dècades, ha continuat amb les seues interpretacions tant com solista, com en qualitat d’integrant de diversos grups de música de cambra i orquestres. Ha actuat a Portugal, Espanya, Costa Rica, Japó, Itàlia i Xina. Ha gravat el CD Homenatges i, actualment compagina el seu vessant de concertista amb la docència en el Conservatori Professional de Música Mestre Tàrrega de Castelló de la Plana.

El Premi Juana Francés d’Arts Plàstiques i Visuals, concedit per la Universitat Miguel Hernández, ha distingit María Teresa Beguiristain, pel seu treball i compromís amb les pràctiques artístiques de dones en la Comunitat Valenciana. Beguiristain és filòsofa, crítica d’art i comissària d’art. Llicenciada en Filosofia i en Filologia Anglesa, doctora en Filosofia, va ser professora i investigadora de la Universitat de València-Estudi General. El seu compromís polític amb el moviment feminista i la seua connexió amb les escenes de l’art contemporani internacional la situen com una peça clau per a entendre la història de l’art contemporani, especialment el produït per dones. Va ser directora de l’Associació Valenciana de Crítics d’Art i vicepresidenta de l’Associació Internacional de Crítics d’Art. La seua feina com a traductora va ajudar a difondre el pensament estètic dels grans filòsofs del segle XVIII. És membre fundador d’Edicions Mahali, un projecte editorial que publica llibres relacionats amb les arts escèniques, en general, i amb la dansa en particular, com també monogràfics d’art, històries de la dansa i quaderns i guies pedagògiques.

Maestoso Brass Ensemble UA

El quintet de vent de l’Orquestra Filharmònica d’Universitat d’Alacant (OFUA) acompanyarà l’acte de lliurament de premis amb dues intervencions. En la primera, l’agrupació interpretarà «Fugue in G minor», de Bach. La segona part de l’actuació estarà integrada per les peces musicals «White Rose», de Caleb Husdon; «Ronde Alla Turca/ Turkish March», de Mozart; i l’ària «El Toreador» de Bizet.

Els grups de cambra de l’Orquestra Filharmònica de la Universitat d’Alacant són un altre vessant del treball formatiu i pedagògic que orienta aquest projecte universitari. Aquest format complementari a l’OFUA permet sumar amb intensitat i rigor el repertori cambrístic de diferents conjunts instrumentals al repertori de la música orquestral, ampliant així l’espectre i la versatilitat d’una orquestra íntegrament. Els joves intèrprets que formen part d’aquests grups de cambra, preparats per Tobias Gossmann, posen sobre l’escenari totes les seues capacitats, el seu treball i sensibilitat musical. Aquests grups de cambra estan patrocinats per l’empresa Vectalia.

Els integrants de la formació són: Ernesto R. Herrera del Río, a la trompa; Iñigo Ocón Sagastume i Nacho Civera Pulpí, amb les trompetes; Guillermo Alcaraz Riquelme, al trombó i Ángel Belda Parra amb la tuba.