Tres dies per a compartir l'amor per la poesia des del àmbit de la investigació, en el congrés internacional 'Les portes del meu regne', inaugurat a la Universitat d'Alacant
Que la dona es dedique a la poesia demostra «una certa valentia», ha afirmat la rectora de la Universitat d’Alacant en el Congrés Internacional "Les portes del meu regne. Escriptures del cos en les poetesses espanyoles contemporànies (1900-1968)”, que ha començat aquest matí a la UA i que la rectora ha inaugurat. Navarro, ha estat acompanyada per José María Ferri Coll, vicedegà d’Ordenació Acadèmica de la Facultat de Filosofia i lletres, i Helena Establier Pérez, directora del Congrés, professora titular de Literatura Espanyola en el Departament de Filologia Espanyola, Lingüística General i Teoria de la Literatura i directora de l’Institut Universitari d’Investigació d’Estudis de Gènere (IUIEG).
Helena Establier ha mostrat la satisfacció per poder celebrar en manera presencial aquest congrés i, a més, que coincideix amb la setmana que se celebra el Dia de les Dones Escriptores. La directora del congrés ha destacat que «compartir el nostre amor per la poesia» és el que sustenta el congrés i el grup d’investigació que lidera i porta endavant els dos projectes d’investigació, projecte Observatori de Gènere en la Poesia Espanyola (1900-1950). Cos i Sexualitat en les Poetesses del Mediterrani i el projecte Gènere, Cos i Identitat en les Poetes Espanyoles de la Primera Meitat del Segle XX, base d’aquest congrés. Precisament, revela Establier, l’origen dels dos projectes d’investigació va ser la consciència que hi ha un ric magma soterrat de poesia lírica femenina en el segle XX.
Per part seua, el vicedegà José María Ferri Coll, ha volgut agrair el suport de la rectora a la investigació, i ha puntualitzat que «la investigació de qualitat està acompanyada de docència de qualitat». Ferri ha destacat la figura d’Helena Establier, pionera en els estudis de gènere, i «en uns temps en què no era tan fàcil».
Amparo Navarro ha declarat que, per a ella, és un plaer acudir a la Facultat per a inaugurar un congrés d’aquest àmbit. La rectora ha distingit que es tracta, aquest, d’un congrés d’investigació, i no cultural. Al fil d’aquesta afirmació, Navarro ha defensat la investigació en Humanitats ja que, ha assenyalat, és part també de la cultura científica.
Tres dies centrats en la poesia espanyola contemporània escrita per les dones entre 1900 i 1968, i que se centren en els diferents aspectes vinculats al «cos», als referits a les «idees i formes» i al «cànon». Hi intervindran els majors experts en la poesia espanyola del segle XX, i la majoria d’aquests experts seran dones.
Raquel Lanseros, que combina la seua carrera com a poeta amb la seua trajectòria com a professora de la Universitat de Saragossa, i els últims premis de la qual han sigut el premi de la Crítica per la seua obra Matria i el premi Andalusia de la Crítica, el dos l’any 2019, tancarà el congrés amb la conferència de clausura el divendres 22.
Melissa Lecointre, de la Université Paris 3, Sorbonne Nouvelle, ha obert el congrés amb la conferència plenària d’inauguració «Imaginarios del cuerpo en las poetas españolas». Continuava Ángel Luis Prieto de Paula. Prieto de Paula és una de les veus més importants de la poesia espanyola del segle XX. En la seua intervenció, ha reflexionat sobre el cànon en el segle XX amb «El gineceo y el Olimpo: cómo se hace (y se deshace) el canon».
M. Ángeles Hermosilla, de la Universitat de Còrdova, impartirà la conferència plenària del dijous 21 a partir de les 13.00 hores amb «Verbalizar el cuerpo/corporeizar el verbo en la poesía», i se centrarà en les poetes del franquisme i a partir de la transició espanyola.
