El Telescopi espacial James Webb i la presentació de la revista Mètode, a l’Aula de la Ciència i la Tecnologia de la UA

L’Aula de la Ciència i la Tecnologia de la Seu Ciutat d’Alacant ha programat dues noves sessions aquesta setmana. La primera tindrà lloc demà dimarts 5 d’abril, a les 19 hores, en format en línia, amb l’astrofísic i professor d’Investigació del CSIC en el Centre d’Astrobiologia a Madrid, Santiago Arribas Mocoroa, com a protagonista. Arribas impartirà la conferència «El telescopio espacial James Webb: un gran reto tecnológico para avanzar en el conocimiento del universo» (enllaç de la sessió: https://bit.ly/3iprjn7). El telescopi espacial James Webb (JWST) va ser llançat a l’espai el passat 25 de desembre. És el projecte prioritari de la NASA per a la exploració de l’Univers i el seu desenvolupament es duu a terme en col·laboració amb les agències espacials europea (ESA) i canadenca (CSA). Està considerat el successor de l’icònic telescopi Hubble i representa una versió molt millorada d’aquest, gràcies als avanços tecnològics que incorpora. Per això el James Webb podrà estudiar objectes, regions i èpoques en la història de l’Univers fins ara inexplorades, i així fer aportacions fonamentals en molts camps de l’Astronomia.

La segona cita, el dijous 7 d’abril a les 18 hores a la Seu Ciutat d’Alacant (Ramón y Cajal, 4) serà la presentació del nou exemplar de la revista Mètode en la qual s’analitza la importància de les zones àrides i els efectes de la desertificació en el territori. Per a presentar aquesta edició i el contingut, coordinada pels professors de la Universitat d’Alacant Fernando T. Maestre, Jaime Martínez-Valderrama i Emilio Guirado, es farà una taula redona amb especialistes en els processos de desertificació a la Comunitat Valenciana: Susana Bautista, professora de la UA i investigadora de l’Institut Multidisciplinari per a l’Estudi del Medi Ambient Ramon Margalef; Anna Mateu, periodista especialitzada en medi ambient i cap de redacció de Mètode; i Fernando Maestre, director del Laboratori d’Ecologia de les Zones Àrides i Canvi Global i Premi Jaume I 2020, en la categoria de Medi Ambient. Presentaran l’acte Salvador Ordóñez, director de l’Aula de Ciència i la Tecnologia, i Martí Domínguez, director de la revista Mètode.

Les zones àrides ocupen aproximadament el 40% de la Terra i, lluny de la imatge general que se’n pot tenir, són espais amb una gran biodiversitat i una gran importància econòmica i social. Però el canvi climàtic i la sobreexplotació de recursos tenen un fort impacte en aquestes zones i pot produir la degradació i la desertificació del sòl. Com afecten aquests processos en el nostre territori? L’informe del Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC) de l’ONU presenta un panorama poc optimista per al sud de la zona mediterrània, una reducció dels recursos hídrics i una degradació del sòl. Què es pot fer per a disminuir aquest impacte?

Aquestes activitats compten amb la col·laboració de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT) – Ministeri de Ciència i Innovació, a través d’UA Divulga, Unitat de Cultura Científica i de la Innovació (UCC+I) de la UA. #AulaCienciaUA.

Santiago Arribas Mocoroa

És professor d’Investigació del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) en el Centre d’Astrobiologia a Madrid. Ha treballat també en altres institucions científiques nacionals i estrangeres entre les quals destaquen, l’Institut d’Astrofísica de Canàries, la Universitat d’Oxford, l’Agència Espacial Europea (ESA), i l’Institut Científic del Telescopi Espacial Hubble (STScI), a Baltimore, EUA. Ha fet nombrosos estudis d’astrofísica estel·lar i extragalàctica, i ha centrat la seua investigació en l’actualitat en el camp de la formació i l’evolució de galàxies. Ha contribuït també al desenvolupament d’instrumentació astronòmica per a diversos telescopis. Participa en el projecte del Telescopi Espacial James Webb (JWST) des de fa més de dues dècades, i coordina en l’actualitat diversos programes científics que es duran a terme amb aquest telescopi. Aquests tenen com a finalitat estudiar les galàxies i forats negres que es van formar en l’Univers primigeni.