El sociòleg de la UA Roche Cárcel presenta el seu llibre d’anàlisi i reflexió sobre art alacantí des del 1950
Titulat Los Caminos de modernización de los artistas de Alicante desde 1950. Del refugio interior y el exilio exterior a la globalización, està coeditat per la Universitat d’Alacant i la Institució Alfons el Magnànim
La presentació, que tindrà lloc a la Seu Universitària d’Alacant el dijous de 17 a las 19 hores, estarà conduïda per la rectora de la UA, Amparo Navarro
La Seu Universitària d’Alacant de la Universitat d’Alacant, en l’edifici del carrer Sant Ferran, serà escenari de la presentació del llibre Los Caminos de modernización de los artistas de Alicante desde 1950. Del refugio interior y el exilio exterior a la globalización demà, dijous 17 de febrer, a les 19 hores. El seu editor, Juan Antonio Roche Cárcel, és professor titular de Sociologia de la Cultura i de les Arts de la Universitat d’Alacant i l’obra és una coedició de Publicacions Universitat d’Alacant i la Institució Alfons el Magnànim.
La presentació comptarà amb la conducció de la rectora de la Universitat d’Alacant, Amparo Navarro i, a més del mateix Roche Cárcel, intervindrà Enric Estela, subdirector de la Institució Alfons el Magnànim.
Del llibre, entre altres qüestions, destaquen els pròlegs de Ximo Puig, president de la Generalitat Valenciana, i Manuel Palomar, rector de la UA en el moment de l’edició, a més de la portada, signada per l’artista Jesús Zuazo. Conté, també, una dedicatòria especial a Lorenzo Hernández Guardiola, en memòria de la seua incessant feina com a investigador de les arts d’Alacant, que va morir poc temps abans de la publicació de l’obra.
Sobre el contingut, dues parts formen el volum de 366 pàgines i fotografies en color. En la primera, «Tiempos de Arte», distribuït per temàtiques com dona, figuració, abstracció, fotografia, escultura, el Grup d’Elx i Alcoiart; i la segona part amb «Los artistas en su tiempo». Aquest segon bloc es divideix en l’apartat dedicat als artistes «clàssics», amb capítols específics per a Emilio Varela, Gastón Castelló, Arcadi Blasco, Juana Francés i Eusebio Sempere; i el que fa referència als «consolidats», on s’aprofundeix en les figures de Polín Laporta, Xavier Soler, Eduardo Lastres, Antoni Miró, Vicente Rodes, Dionisio Gázquez, Pepe Gimeno, Pepe Calvo, Daniel Escolano, Jesús Zuazo, Cristina de Middel i Daniel García Andújar.
Tots aquests artistes i tendències han sigut analitzats per més de vint reconeguts acadèmics o crítics d’art com Román de la Calle, Isabel Tejeda, Tatiana Hidalgo, Fernando Castro Flórez, Lorenzo Hernández Guardiola, José Luis Ferris, José Piqueras Moreno, Natalia Molinos, Rosa María Castells, Enric Mira, Bernabé Gómez Moreno, Pilar Escanero, Miguel Cereceda, Josep Sou, Leopoldo la Rubia de Prado, M. José Gadea Capó, Antonio Gracia, Pascual Patuel, Lourdes Navarro Ferrón i el mateix Roche.
