El sistema de camps de concentració nazi i el seu potencial educatiu a debat en un curs d'estiu de la UA

L'any passat 2020 es va commemorar el 75 aniversari de l'alliberament del camp de concentració nazi d’Auschwitz per part de l'exèrcit soviètic (27 de gener de 1945). Amb aquest motiu, la Universitat d'Alacant, a través de la Seu Universitària de Petrer, dedica un curs d'estiu a analitzar alguns dels principals testimoniatges literaris i cinematogràfics sobre Auschwitz, el sistema de camps de concentració nazi i el potencial educatiu per a l'ensenyament de la Xoà i l'educació per a la pau i els drets humans.

"Auschwitz i la memòria dels camps als 75 anys de l’alliberament: eines per a la transmissió educativa", dirigit pel professor de la UA Pedro Payà, també director de la Seu Universitària de Petrer, començarà el pròxim dimecres, 7 de juliol, amb tres jornades fins divendres 9 de juliol.

Payà detalla que "en una primera part del curs analitzem els testimoniatges d'alguns dels principals supervivents, testimonis de l'horror l'escriptura dels quals actua a manera de mediació entre allò immund i nosaltres, convocats a heretar la memòria del que va succeir. En una segona part es procedeix a una anàlisi crítica d'algunes de les principals representacions cinematogràfiques de la Xoà en el seu context cultural i cinematogràfic i les problemàtiques que planteja per al coneixement i l’aprenentatge de l'esdeveniment. Finalment, abordarem l'experiència d'Auschwitz com a punt negatiu a partir del qual pensar una educació que tinga en compte el camp d'extermini com a dispositiu pedagògic i com a lloc de reflexió de la barbàrie".

El curs té entre els objectius explicar les característiques principals del totalitarisme nazi i la relació amb l'antisemitisme; aproximar l'experiència totalitària a través dels testimoniatges dels supervivents dels camps, com un procés que s'iniciava amb l'exclusió i la privació de drets i concloïa en els camps de la mort; analitzar les característiques de la literatura concentracionària i la figura del testimoni com a mediador entre experiència i coneixement de l'horror; de la naturalesa humana davant el límit; de la resistència; de les polítiques d'exclusió, cosificació i deshumanització; i exposar les formes de representació cinematogràfica de la Xoà i les possibilitats com a recurs educatiu.

El contingut d'aquest curs proposa també una reflexió sobre les relacions entre història i memòria i, més concretament, sobre el paper que ha de jugar el record dels crims passats en la identitat col·lectiva, com també sobre la imprescriptibilitat dels crims de lesa humanitat i les noves formes de justícia que una societat ha d'assumir i de les quals s'ha de dotar. S'abordarà el paper de l'educació en la formació ètica i cívica de la ciutadania, i el foment del compromís de manera activa amb els valors de democràcia, igualtat i cerca de la pau.

Programa

Dimecres, 7 de juliol de 2021

I. ESDEVENIMENT, EXPERIÈNCIA I ESCRIPTURA: LA MEMÒRIA DEL SUPERVIVENT COM A ANTÍDOT CONTRA L'OBLIT PROGRAMAT

9.30 - 10 h Presentació. Pedro Payà López (director del curs)

10 – 12 h “Huellas de la represión de la ciudadanía francesa judía bajo la Ocupación en el diario de Hélène Berr, 1942-1944”. José Luis Arráez Llobregat (professor titular de Filologia Francesa, Universitat d'Alacant)

12 – 14 h “Memoria de la deportación y los campos: Jorge Semprún y la literatura concentracionaria”. Javier Sánchez Zapatero (professor titular de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada, Universitat de Salamanca)

16 – 18 h “No miente quien dice "humano". Elie Wiesel y el testimonio como literatura”. Daniel Barreto (Institut de Filosofia-CSIC)

18 – 20 h “Fania Fenelon y la orquesta de mujeres de Auschwitz: antagonismos, controversias y disputas sobre la música como bien de prestigio”. Paz Moreno Feliu (catedràtica d’Antropologia Social i Cultural, UNED)

Dijous, 8 de juliol de 2021

II. LA REPRESENTACIÓ I ELS SEUS LÍMITS

10 -12 h “Más allá de la mostración: Nuit et Brouillard, una película justa”. Pedro Payà López (professor contractat doctor d’Història Contemporània, Universitat d’Alacant)

12 – 14 h “Auschwitz dentro de los límites del mainstream: La lista de Schindler". Arturo Lozano Aguilar (professor lector de Comunicació i Periodisme Audiovisual, Universitat de Lleida)

16 – 18 h “Rentabilizar la muerte: relaciones entre el Holocausto y la empresa a partir de La cuestión humana”. Aarón Rodríguez Serrano (professor contractat doctor, Universitat Jaume I)

18 – 20 h Taula redona: “Salir de la oscuridad: la figura del testigo en Shoah de Claude Lanzmann”. Modera: Pedro Payà López. Hi intervienen: Reyes Mate, Arturo Lozano Aguilar, Aarón Rodríguez Serrano, Alberto Sucasas Peón

Divendres, 9 de juliol de 2021

III ESDEVENIMENT SINGULAR, APRENENTATGE UNIVERSAL: EDUCAR SOBRE AUSCHWITZ DESPRÉS D’AUSCHWITZ

10 – 12 h “El testimonio de Primo Levi: se acata, pero no se cumple”. Reyes Mate (filòsofa. Institut de Filosofia-CSIC)

12 – 14  h “Robert Antelme: un humanismo trágico”. Alberto Sucasas Peón (professor contractat doctor de Filosofia, Universitat de la Corunya)

16 – 18 h “Aquel humo en los cielos de hoy. Por qué hablar todavía de Auschwitz.” Raffaele Mantegazza (Universitat de Milà-Bicocca)

18 – 20 h ¿Educar sobre Auschwitz o después de Auschwitz? Retos para la educación hoy.” José A. Zamora (científic titular de l’Institut de Filosofia-CSIC)

20 – 20.30 h Conclusions i avaluació