elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano

La primera reunió presencial del Projecte RESERVOIR reuneix en la Universitat d'Alacant trenta-un investigadors dels quatre països participants

La primera reunió presencial del Projecte RESERVOIR reuneix en la Universitat d'Alacant trenta-un investigadors dels quatre països participants
  • Aquest projecte Horitzó 2020 de la Unió Europea sobre subsidència del terreny té com a objectiu principal millorar la gestió dels aqüífers

  • Els científics participants procedeixen d’Espanya, Itàlia, Turquia i Jordània

MÉS FOTOS
La primera reunió presencial del Projecte RESERVOIR reuneix en la Universitat d'Alacant trenta-un investigadors dels quatre països participants - (foto 2)
La primera reunió presencial del Projecte RESERVOIR reuneix en la Universitat d'Alacant trenta-un investigadors dels quatre països participants - (foto 3)
La primera reunió presencial del Projecte RESERVOIR reuneix en la Universitat d'Alacant trenta-un investigadors dels quatre països participants - (foto 4)
La primera reunió presencial del Projecte RESERVOIR reuneix en la Universitat d'Alacant trenta-un investigadors dels quatre països participants - (foto 5)
La primera reunió presencial del Projecte RESERVOIR reuneix en la Universitat d'Alacant trenta-un investigadors dels quatre països participants - (foto 6)

 

Trenta-un investigadors procedents dels quatre països de l’arc mediterrani que participen en el projecte RESERVOIR (Sustainable groundwater RESources managEment by integrating eaRth observation deriVed monitoring and flow modelIing Results) sobre subsidència del terreny, Espanya, Itàlia, Turquia i Jordània, van participar en la Universitat d’Alacant el dijous 4 de novembre de 2021 i el divendres 5 en la primera reunió presencial que se celebra des que el projecte va començar a caminar el març de 2020.

En la reunió del dijous 4, els participants van tractar aspectes tècnics del projecte. El divendres 5 de novembre, els assistents van visitar una de les zones d’estudi del projecte, la vall del Guadalentín (Múrcia), on s’està produint la subsidència del terreny per extracció d’aigua més ràpida de tot Europa, amb una taxa d’enfonsament superior a 10 cm l’any i amb un aqüífer detrític sobreexplotat des dels anys vuitanta.

La trobada del dijous va comptar en l’obertura amb l’assistència del vicerector d’Infraestructures, Seguretat Laboral i Sostenibilitat de la UA, Salvador Ivorra. A més, es van succeir les intervencions dels participants per a tractar els paquets de treball del projecte. També hi va intervenir, a través de videoconferència, el responsable del projecte de la Fundació PRIMA de la Comissió Europea, Marco Orlando.

RESERVOIR és un programa d’investigació concedit per la Unió Europea dins d’Horitzó 2020, Programa Marc d’Investigació i Innovació. El principal objectiu és proporcionar nous productes i serveis per a un model de gestió d’aigües subterrànies sostenible. Amb aquest propòsit es desenvoluparà i es validarà en quatre zones pilot de països de l’arc mediterrani amb escassetat d’aigua, sequeres, pressió turística o agricultura, que són Itàlia, Espanya, Turquia i Jordània. Els resultats del projecte permetran fer front a les noves situacions climàtiques que s’originen i afectaran la gestió dels nostres recursos hídrics d’una manera més eficient i sostenible.

Hi col·laboren la UA, amb investigadors dels departaments d’Enginyeria Civil i de Física, Enginyeria de Sistemes i Teoria del Senyal de l’Escola Politècnica Superior, i l’Institut Geològic i Miner d’Espanya (IGME), i compta amb la participació de les universitats de Pavia (Itàlia), coordinadora del projecte; de Pàdua (Itàlia); de Jordània,  i Dokuz Eylul (Turquia); la Royal Society for the Conservation of Nature-Azraq Wetland Reserve (Jordània), i el Consorzio di Bonifica di di secondo grado per il Canale Emiliano (Itàlia). El projecte, inclòs en el programa PRIMA, té amb un pressupost total d’1,2 milions d’euros, va començar l’1 de març de 2020 i es prolongarà durant quatre anys.

RESERVOIR té un enfocament multidisciplinari, basat en la integració de dades remotes d’Interferometria SAR, hidrogeològiques, geològiques i socioeconòmiques, amb models numèrics geomecànics i de flux subterrani. Els resultats derivats del projecte permetran definir estratègies de gestió dels aqüífers per a optimitzar-ne l’explotació de manera sostenible.

D’altra banda, el dia 29 d’octubre es va desenvolupar a Llorca una activitat de divulgació en el marc d’aquest projecte. Organitzada per la Regidoria de Medi Ambient de l’Ajuntament de Llorca, s’adreçava al públic en general. Va comptar amb l’assistència d’unes cinquanta persones de diferents àmbits, des de l’ajuntament, Confederació Hidrogràfica del Segura, Protecció Civil, col·lectius ciutadans, regants, etc. En l’acte van participar membres de l’IGME-CSIC i de la UA. Cal destacar que alguns d’aquests professionals són part dels que també treballen en l’emergència del volcà de La Palma aquests dies.

Pujar