El Premi Maisonnave de la Universitat d’Alacant reconeix la Societat de Concerts com una “icona cultural i social” de la ciutat

Un emotiu acte celebrat a la seu de Sant Ferran de la Universitat d’Alacant va servir la nit del dimarts per a homenatjar la Societat de Concerts per «encomiable tasca de foment de l’educació musical i propagació de l’amor per la música, a través de la programació de concerts i l’organització d’activitats d’excel·lència a la ciutat d’Alacant», tal com arreplega l’acord del Consell de Govern que concedeix per unanimitat el XX Premi Maisonnave a l’entitat creada l’any 1972 per «un grup de persones amants de la música clàssica i de qualitat», tal com es pot llegir en la seua pàgina web.

La rectora de la Universitat d’Alacant, Amparo Navarro, i l’alcalde la ciutat, Luis Barcala, van ser els encarregats de lliurar la reproducció de l’escultura Dibuixar l’espai —imatge de la institució acadèmica, obra d’Azorín— a Rafael Beltrán Dupuy, secretari de la Societat de Concerts i encarregat de llegir l’acta fundacional de l’associació el 18 d’abril de 1972 a les 20.30 hores a l’hotel Carlton de la capital alacantina, com va recordar el professor Manuel Desantes en la seua intervenció.

Navarro va subratllar en la seua intervenció que «aquest premi no és sols un reconeixement de la Universitat d’Alacant a un encomiable projecte passat, sinó un impuls a un projecte de futur». La rectora va apuntar també que «en els seus més de cinquanta anys d’existència han promogut més de 950 concerts d’excel·lència» i va voler destacar l’«activitat continuada» de la Societat de Concerts en la promoció de l’educació i la cultura a la ciutat d’Alacant.

Però si la vetlada va tenir un moment especial, aquest va ser la laudatio a càrrec del catedràtic de la Universitat d’Alacant Manuel Desantes. En la seua dissertació va fer un ampli repàs de la vida de la Societat de Concerts, amb especial atenció a la fita que va suposar per a Alacant la seua creació l’any 1972, les figures que han recalat a la ciutat al llarg dels anys gràcies a la seua activitat o al seu objectiu «aconseguir que Alacant es convertira en un focus important dins del món dels concerts en la geografia nacional, amb l’objectiu de fomentar el talent i promoure la cultura musical entre la ciutadania alacantina, sobretot entre els joves i xiquets».

Desantes va reivindicar el guardó que rebia anit l’entitat «melòfila» —terme que va reivindicar durant la seua intervenció en contraposició a l’habitual de melòmana— afirmant que «si el Premi Maisonnave s’atorga a una persona o entitat que s’haja distingit per la defensa de l’educació, la cultura o els valors cívics a la ciutat d’Alacant, ningú millor que la Societat de Concerts per a rebre’l. Ningú millor que la Societat de Concerts per a recordar-nos quin model de ciutat volem per a viure-la amb màxima intensitat, per a ajudar-nos a trobar els nostres punts de referència. En aquest cas, a través de la música».

Va remarcar també durant el discurs que «la societat de concerts ha sigut un instrument fonamental, no solament per a difondre la cultura musical entre la societat alacantina, sinó per a educar en valors culturals, especialment a la joventut, a través d’un llenguatge universal, com a repte per a una millor convivència d’una societat més sensible i més feliç» i en aquest sentit va insistir que «ningú pot dubtar que els joves han sigut el col·lectiu principal en el qual s’ha centrat l’activitat de la Societat de Concerts els últims anys, i per a això compta amb un sistema de beques patrocinades per empreses per a la incorporació de menors de vint-i-cinc anys, especialment estudiants dels conservatoris de tota la província, a més de concedir-se en els últims dos anys més de 300 beques a joves artistes convidats».

A la sala hi havia també present Margarita Berenguer, presidenta de la Societat de Concerts, a qui es van dirigir agraïments i elogis de tots els intervinents, inclosos els d’Alfonso Ramón Borja, encarregat d’intervenir en l’acte després del lliurament del premi. «Ens sentim molt feliços i orgullosos pel fet que la Universitat d’Alacant s’haja fixat en nosaltres», afirmava des de l’estrada, des d’on també deixava un missatge de futur, «el nostre esperit de servei a la comunitat segueix molt viu», i per això va reclamar «ajudeu-nos a ajudar», dirigint-se a institucions, entitats i empreses «socialment responsables».

Ramón Borja va assegurar que «som conscients que aquests cinquanta anys han suposat una gran experiència i continuarem treballant perquè el nostre esperit musical continue bategant» i no va dubtar a expressar que «aquest premi és un reconeixement al treball i a l’amor per la música de tantes persones que han contribuït a fer possible la Societat de Concerts durant aquests cinquanta anys de vida».

XIV Premi Maisonnave

L’acte va comptar amb una prèvia ja clàssica en la cita anual del guardó de la Universitat d’Alacant, l’obra homenatge a premis anteriors, en aquest cas al XIV Premi Maisonnave, que es va atorgar a l’arquitecte Juan Antonio García Solera. Espai balancejat, és el títol de l’obra de l’escultor Miguel Banyuls, qui va realitzar una breu ressenya per a explicar que l’obra, en format maqueta”, era un recordatori del que han de representar tots els projectes artístics, «un desafiament i això ho és a la gravetat».