El Ministeri de Defensa i la Generalitat Valenciana donen suport a l'acte institucional de la UA en el Dia del Represaliat, quan fa 80 anys de la defunció de Miguel Hernández

L'Aula Magna de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat d'Alacant, ha allotjat aquest matí l'acte institucional amb el qual la UA culmina l'homenatge a Miguel Hernández, en el dia que la Comunitat Valenciana dedica a les víctimes de la guerra i la repressió franquista, i que fa 80 anys de la defunció del poeta. La rectora, Amparo Navarro, ha presidit l'acte que ha comptat amb el suport del Ministeri de Defensa i la Generalitat Valenciana, amb l'assistència de Margarita García, subdirectora general de Publicacions i Patrimoni Cultural del Ministeri de Defensa, i de Toñi Serna, secretària autonòmica de Cooperació i Qualitat Democràtica de la Generalitat Valenciana.

El degà de la Facultat de Filosofia i Lletres, José M. Ferri, ha donat la benvinguda a l'acte en què s'ha presentat la publicació Los consejos de guerra de Miguel Hernández, de Juan A. Ríos Carratalá, una edició conjunta entre el Servei de Publicacions de la UA i el Ministeri de Defensa, en la qual es donen a conèixer, per primera vegada, els sumaris dels consells de guerra  a què va ser sotmès el poeta. Ríos, ha declarat en la presentació que «l'objectiu principal de la investigació és aconseguir la nul·litat d'aquests processos», als quals ha qualificat de «nyap», i ha afegit que «confie que s'aconseguisca per la via legislativa, ja que no s'ha aconseguit per la via judicial, després de 40 anys i fruit d'una autèntica infàmia històrica». De la mateixa manera, l'autor ha interpel·lat el Ministeri de Defensa perquè «si hi necessitaven proves, ací les tenen, en aquesta publicació» i ha agraït, de forma molt especial, l'enorme col·laboració de la Conselleria i del Ministeri de Defensa que «per primera vegada, coedita una publicació sobre els consells de guerra a Miguel Hernández».

La rectora ha subratllat en la seua intervenció la importància de «Miguel Hernández com a referent per a la Universitat d'Alacant i per al món. La seua història representa la de tantes altres víctimes que van ser represaliades pels qui van promoure una guerra i van mantenir una dictadura». Amparo Navarro ha afegit que «La universitat és un espai de reflexió, investigació i comunicació al servei de la societat, com a agent actiu de la memòria democràtica. L'objectiu comú és conèixer millor el nostre passat com a referent inexcusable per a una memòria democràtica que ens oriente en temps d'incertesa».

Han completat l'acte les presentacions d'altres dues publicacions de la Universitat d'Alacant: Modernas, luchadoras y pioneras: mujeres alicantinas en la Edad de Plata, de les autores Helena Establier i Mónica Moreno. En aquest llibre les autores donen visibilitat i difusió a una faceta fins ara oculta de la vida d'Alacant en les últimes dècades del segle XIX i les primeres del XX, la que integren les seues dones destacades, i hi recupera un conjunt de deu noms de pioneres i lluitadores –alguns d'aquests escassament coneguts– que van contribuir decisivament a la consolidació de la modernitat a la província. Així, aquest treball ofereix un mostrari inèdit d’aquesta «altra» Edat de Plata alacantina, on, amb les seues contradiccions i límits, poetes, pintores, científiques, pedagogues, activistes socials, maçones, polítiques o sindicalistes també van tenir un espai propi i diferenciat. «Amb aquestes semblances, esperem incorporar noves experiències o poc conegudes, a més de qüestionar el panorama exclusivament masculí de què fins ara disposàvem», com detallen les autores. I Miradas del sur. Patrimonialización de la memoria colectiva, obra de Gabriel Sansano. El patrimoni material i immaterial d'un territori s'ha convertit en un lloc de configuració de les identitats nacionals, i la memòria forma part d'aquest patrimoni i contribueix a crear llaços de pertinència a una comunitat o a un col·lectiu. En aquest context cal destacar l'atenció donada als llocs de memòria en un moment en què sovint són descurat, o la seua continuïtat és amenaçada, ja siga per raons polítiques o per la pressió urbanística. L'objectiu d'aquest volum és enriquir la investigació sobre la construcció de les memòries col·lectives a l'Espanya actual i els seus processos de patrimonialització.

Les tres publicacions presentades, com ha recordat la rectora, «tenen l'objectiu comú de fer conèixer el nostre passat com a referent inexcusable per a una memòria democràtica que ens oriente en temps d'incertesa. La universitat a penes té competències en la governança d'un país, però ha de facilitar instruments perquè aquesta es faça a partir de la solidesa d'una memòria col·lectiva ben assentada en el conjunt de la societat».