Magüi Mira dirigeix 'Adiós dueño mío' en el paranimf de la UA amb motiu del Dia Internacional de la Dona

El paranimf de la Universitat d'Alacant commemora el Dia Internacional de la Dona amb la posada en escena de l'obra teatral Adiós dueño mío el  pròxim dimecres, 2 de març, a les 19 hores, amb un preu d'entrada de cinc euros.

Dirigida per Magüi Mira i amb la posada en escena de la companyia Olympia Metropolitana, aquesta proposta teatral és una versió lliure de l'obra La traición en la amistad, de María de Zayas,  qui en ple Segle d'Or va escriure aquesta intel·ligent comèdia d'embolic. Mira explica que “el sexe és un llenguatge que ens comunica, pel qual ens expressem i acostem a un dels plaers més desconeguts i fascinants que ens dona la vida. Socialment acceptat per i per a l'home, rebutjat si aquest comportament el practica la dona, María de Zayas va alertar d'aquesta incidència fa 400 anys i va batallar ferm, amb intel·ligència, amb humor i amb el convenciment que arribaríem a entendre  que el sexe lliure no va de la mà dels vots sagrats del compromís. Per això, Adiós dueño mío, amb molt de respecte  i gran admiració, és un homenatge a María de Zayas”.

Sinopsi

Cinc actrius interpreten cinc amigues i tres homes. Cinc dones que gaudeixen i pateixen. Que busquen amor. Sense compromisos. Sense amos. Sense lligams. Amb la mateixa  llibertat que qualsevol home. Per què no? Els tres homes practiquen sexe obert, però pretenen ser els seus amos. Cinc dones adultes, de classe bé, amigues i còmplices, que viuen amb passió l'agredolç sabor dels seus amors i l'atracció que senten pel sexe. Portades per l'ímpetu desinhibit de Fenisa, decideixen per fi  viure en llibertat.

María de Zayas

(Madrid, 1590-1661). Escriptora espanyola. De la seua vida només se sap que era filla d'un capità d'infanteria i que va viure un temps a Saragossa, on va publicar la primera part de les seues Novelas ejemplares y amorosas (1637), en les quals es percep la influència de Cervantes. La segona sèrie està formada per Novelas y saraos (1647) i Parte segunda del sarao y entretenimientos honestos (1649). És autora de la comèdia La traición en la amistad . Lope de Vega, en El laurel de Apolo, va elogiar la seua obra, que ha sigut objecte d'estudi, entre d’altres, per Emilia Pardo Bazán.

L'estil realista i picaresc, abundant en reivindicacions feministes i pinzellades eròtiques, ha fet de l'obra de María de Zayas y Sotomayor un autèntic punt i apart en el panorama literari del Segle d'Or. En aquestes novel·les subjau un propòsit comú: denunciar les limitacions que per a la dona representaven la moral i els usos socials del segle XVII. Per això, María de Zayas va ser considerada per la crítica literària del XIX, i molt especialment per Emilia Pardo Bazán, com la major feminista de les lletres espanyoles. Les seues protagonistes són dones de caràcter fort, decidides, que cedeixen davant l'impuls amorós no tant per una mera atracció sexual com per a exercir un acte de llibertat  individual.