L'equip d'investigadors liderats per l'INAPH de la Universitat d'Alacant descobreix a Son Catlar un depòsit complet de materials romans

Com a «espectaculars» ha qualificat Fernando Prados, investigador de l’Institut Universitari d’Investigació en Arqueologia i Patrimoni Històric de la UA (INAPH) de la Universitat d’Alacant i director del «Projecte modular: arquitectura fenícia i púnica», els descobriments fets durant aquesta campanya, la sisena, al jaciment de Son Catlar, a Ciutadella, Menorca.

L’equip d’investigadors de les universitats d’Alacant, Múrcia, Granada, Cadis i Museu de Ciutadella participants en el projecte modular han excavat aquest mes de juliol al jaciment menorquí de Son Catlar, el més extens de tota l’illa, i tornen avui, dimecres 28 de juliol, als seus llocs d’origen. Deixen arrere un museu ple de caixes amb les restes trobades en els treballs de camp. Com ha assenyalat Fernando Prados, «estem aportant a la nova seu del Museu de Ciutadella un espectacular conjunt de materials». I amb raó: el resultat ha sigut el descobriment de tot un depòsit complet de materials en bon estat, pertanyents a soldats romans i datats cap a l’any 100 a. C.

Després d’un any sense poder excavar per causa de la pandèmia de la COVID-19, els arqueòlegs han reprès el treball en la zona de la porta en colze. Aquesta mena de portes era característic en la cultura púnica, i funcionava com un sistema de defensa per a protegir-se dels possibles setges dels romans. «Els soldats romans eren molt supersticiosos i solien realitzar aquests ritus. En la seua època, el món de les portes estava carregat de màgia. Els romans donaven un valor sagrat a les portes de les ciutats, i segellar-ne definitivament una devia comportar certes accions de caràcter màgic».

La troballa d’aquesta porta cegada ha significat un enorme salt endavant en el coneixement de la història de Menorca. De l’excavació de la porta i del carrer que n’ix n’ha resultat la troballa d’un depòsit complet de materials, enterrats%u2006per damunt del nivell del sòl. Es tracta d’una gran quantitat d’objectes típics que portaven els militars romans: armes, ganivets, tres puntes de fletxa, puntes de llança, projectils, eines quirúrgiques, una sonda espàtula de bronze, etc.

Si bé no és estrany trobar aquesta mena de material, sí que ho és, en canvi, que es trobe en tan bon estat. Com explica Prats, la raó es pot deure precisament al caràcter de protector màgic que hi atribuïen els romans com a defensa contra els mals esperits a l’hora de segellar portes.

La conservació de tot el perímetre de la muralla a Son Catlar situa el jaciment com a font de gran valor, ja que «dona molt de joc per a estudiar l’arqueologia del conflicte i de la guerra», apunta l’investigador de la UA.

Des del 3 i fins avui, 28 de juliol, s’ha desenvolupat la cinquena campanya d’excavacions al jaciment de Son Catlar (Ciutadella), un poblat protohistòric conservat magníficament que forma part de la candidatura «Menorca talaiòtica» a la llista de la UNESCO. L’actuació durant aquesta campanya s’ha concentrat en els dos accessos al poblat, l’anomenada porta nord i la porta en colze que aquest mateix equip havia descobert en l’última campanya duta a terme el 2019.

El programa científic del projecte modular a l’illa rep el suport econòmic del Consell Insular de Menorca, l’INAPH i el càmping Cap Blanch, i el suport logístic de l’Ajuntament de Ciutadella i l’Associació Historicoarqueològica Martí i Bella.