Javier Quílez Bermejo obté el premi a la Millor Tesi Doctoral en la XXIX Edició del Premi Sant Albert Magne que concedeix la RSEQ a la Universitat d'Alacant

Un simple acte de lliurament del XXIX Premi a la millor Tesi Doctoral en el camp de la Química «Sant Albert Magne» ha tingut lloc a la Facultat de Ciències de la Universitat d’Alacant avui, divendres 12 de novembre del 2021, per a confiar el premi al doctor en Ciència de Materials per la Universitat d’Alacant Javier Quílez Bermejo, guanyador per la tesi doctoral titulada Design of N-doped carbon materials for ORR electrocatalysts through the combination of computational modelling and chemical synthesis. La tesi guanyadora, defensada l’any 2020, ha sigut dirigida per Diego Cazorla Amorós, catedràtic de Química Inorgànica de la UA, i Emilia Morallón Núñez, catedràtica de Química Física de la UA. Javier Quílez Bermejo va rebre, a més, la menció de “Doctor Internacional” per aquesta investigació i amb motiu de la seua estada a Aveiro (Portugal).

Aquest premi, promogut i patrocinat per la Secció Territorial d’Alacant de la Reial Societat Espanyola de Química (RSEQ) amb la finalitat de reconèixer la labor dels investigadors novells, està dirigit a investigadors que hagen defensat la tesi doctoral l’any anterior a la convocatòria en qualsevol universitat de la província d’Alacant, i el programa de doctorat de la qual pertanga al camp de la Química, i té una dotació de 1.500 euros més el corresponent diploma acreditatiu.

La cerimònia ha estat presidida pel vicerector d’Investigació de la UA, Juan Mora, amb assistència del president de la Secció Territorial d’Alacant de la RSEQ, Rafael Chinchilla, el degà de la Facultat de Ciències, Luis Gras García, i la secretària de la Secció Territorial d’Alacant de la RSEQ, María José Illán Gómez.

Aquesta ha sigut l’única activitat que Ciències farà enguany per la festivitat de Sant Albert Magne, i que, com ha assenyalat el degà de les Facultat, Luis Gras, s’ha pogut celebrar després de dos anys. Gras ha destacat, a més de la qualitat de les mateixes tesis, les quantitats ingents de publicacions científiques que es produeixen entorn d’aquestes i la seua qualitat.

En la presentació, Illán Gómez ha informat de l’elevada qualitat dels treballs presentats, i que han concedit el premi, per unanimitat, a Javier Quílez Bermejo.

Rafael Chinchilla ha reivindicat el paper fonamental de la Ciència i de la Química, en particular. “La situació complicada que hem viscut ens ha recordat… que és la Ciència i la inversió en aquesta l’única que ens pot fer eixir de situacions com la que hem viscut i continuem vivint”. Chinchilla ha recalcat com és la Ciència, i la Química en particular, les que han permès el desenvolupament de vacunes i nous medicaments amb què fer front a aquesta situació, per la qual cosa ha reclamat que “ha de ser recolzada al màxim perquè són recursos financers i recursos humans”.

En línia amb aquest suport de la UA i de societats com la RSEQ, Juan Mora ha informat sobre les diferents polítiques estratègiques destinades a la formació, captació i retenció del talent investigador que, des del Vicerectorat d’Investigació, estan desenvolupant “amb l’únic objectiu que tot el potencial investigador d’aquests joves, formats en la UA, torne i contribuïsca a l’excel·lència dels grups d’investigació en què s’han format”. En aquest mateix sentit, Juan Mora ha recordat que “sense uns bons directors no hi ha una bona tesi, però tampoc sense talent darrere”.

La tesi guanyadora

Design of N-doped carbon materials for ORR electrocatalysts through the combination of computational modelling and chemical synthesis se centra en el disseny i la preparació de materials carbonosos dopats amb nitrogen per a la seua aplicació com a càtodes en la reacció de reducció d’oxigen. Aquest disseny i preparació s’ha fet a través de dos enfocaments: en primer lloc, l’enfocament computacional, que ha permès aprofundir en els mecanismes de la reacció, l’efecte del pH, i també identificar els grups funcionals nitrogenats més actius; d’altra banda, aquest estudi també s’ha fet a través de la síntesi química d’aquests materials, mitjançant tractaments tèrmics de polianilina a diferents temperatures i diferents atmosferes en el tractament tèrmic. Paràmetres, com ara porositat, ordre estructural, conductivitat elèctrica i, sobretot, els grups funcionals nitrogenats, han sigut àmpliament caracteritzats i estudiats. Posteriorment, l’estudi de l’activitat catalítica dels materials carbonosos dopats amb nitrogen sintetitzats ha demostrat que totes aquestes propietats tenen un paper clau en la catàlisi d’aquesta reacció, i posa l’accent principalment en la presència d’heteroàtoms i defectes en la matriu carbonosa.