Un estudi assenyala que les pèrdues de carboni del sòl a l'atmosfera poden accelerar el canvi climàtic
El treball, en el qual participen investigadors de la UA, CSIC i URJC, indica que les regions àrtiques i subàrtiques, les més afectades per la pujada de les temperatures, tenen les reserves més importants de carboni terrestre
Plantegen la necessitat de fixar objectius de reducció de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle més ambiciosos per a no superar la temperatura d’1,5 °C el 2100
Un estudi internacional evidencia grans pèrdues de carboni orgànic del sòl (SOC, per les seues sigles en anglès) a través de la descomposició microbiana provocada pel escalfament antropogènic. El treball, liderat pel Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), en col·laboració amb investigadors de la Universitat d’Alacant (UA) i la Universitat Rey Juan Carlos (URJC), ha sigut publicat en la revista Nature Reviews Earth & Environment. Segons aquest article, les regions àrtiques i subàrtiques són les que emmagatzemen més carboni en el sòl. Aquestes zones, al seu torn, s’escalfen a un ritme aproximadament dues vegades superior a la mitjana mundial, cosa que podria provocar elevades pèrdues netes de carboni del sòl a escala global.
Els microorganismes del sòl descomponen la matèria orgànica i alliberen CO2 a l’atmosfera a través de la respiració heteròtrofa. Un augment en l’activitat d’aquests microorganismes amb l’escalfament global allibera carboni del sòl, que contribueix a augmentar la concentració de CO2 atmosfèric. «Hi ha més carboni en la biosfera que en l’atmosfera. De fet, la reserva més important de carboni biològicament actiu dels ecosistemes terrestres es troba en els dos primers metres de sòl, on s’emmagatzemen més de 2.200-2.500 petagrams (Pg) de carboni. Per això, les pèrdues, encara que siguen xicotetes, poden contribuir a incrementar les concentracions de CO2 en l’atmosfera, que emmagatzema 750 Pg de carboni i, per tant, accelerar el canvi climàtic», explica Pablo García-Palacios, científic del CSIC en l’Institut de Ciències Agràries (ICA-CSIC).
Els autors han analitzat diferents bases de dades climàtiques i la densitat de carboni del sòl a escala global. «Encara que no hi ha consens sobre la magnitud de la pèrdua de carboni del sòl amb l’escalfament antropogènic, hi ha dues evidències fortes que suggereixen pèrdues importants a escala global: l’augment de la respiració del sòl amb la pujada de la temperatura i l’acumulació de carboni del sòl en regions fredes»; i apunten. «Fins ara, el volum de la reserva de carboni s’equilibrava anualment entre les pèrdues de carboni per la respiració del sòl i els guanys com a conseqüència de la fixació de carboni per part de les plantes. No obstant això, l’escalfament antropogènic està pertorbant aquest equilibri.»
S’estima que les activitats humanes han causat un escalfament global de prop d’1,0 °C respecte dels nivells preindustrials. L’Acord de París, firmat per 195 estats, va marcar com a objectiu evitar que l’increment de la temperatura mitjana global del planeta supere els 2 °C, i promou esforços addicionals per a no sobrepassar els 1,5 °C. «Si tenim en compte que les baixes temperatures són les principals responsables de l’acumulació de carboni en el sòl, sembla molt probable que l’escalfament antropogènic en les latituds més altes provoque grans pèrdues netes a escala global. Les autoritats han de tenir en compte aquesta realitat, ja que el nostre estudi indica que, per a complir amb l’objectiu del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) de no superar els 1,5 °C en 2100, cal comprometre’s a realitzar reduccions de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle més ambicioses», conclouen els experts.
En el treball es proposa continuar estudiant les interacciones comunitat microbiana-temperatura per a millorar les estimacions del canvi climàtic.
