Dissenya la teua ruta de turisme cultural gratuïta per a conèixer la guerra del Francès i els seus llocs amb l'APP de la Universitat d'Alacant
Disponible en Google Play, és part del projecte d’investigació “Paisajes de guerra” (PAdGUE), finançat per la Fundació BBVA dins de la Convocatòria d’Humanitats Digitals
“Valencians en guerra, 1808-1844” és l’exposició organitzada per PAdGUE juntament amb l’Arxiu Històric Provincial d’Alacant i el projecte Guerra i Història Pública (GeHP)
Entendre els camps de batalla com a patrimoni cultural és el punt de partida de l’actual projecte «Web semántica y Patrimonio cultural. Los paisajes y lugares de la Guerra de la Independencia Española (PAdGUE)» i l’anterior, «Guerra i història pública: Una plataforma digital per a comprendre la guerra, educar en la pau i dinamitzar el turisme» (GeHP), que ja va finalitzar, però «en el qual estem contínuament bolcant materials», assegura el seu investigador principal, el catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat d’Alacant, Rafael Zurita. Del 1808 al 1814, la guerra del Francès va enfrontar les potències aliades d’Espanya, el Regne Unit i Portugal contra el Primer Imperi francès, dins de les guerres napoleòniques, amb la pretensió d’instal·lar al tron espanyol el germà de Napoleó Josep Bonaparte després de les abdicacions de Baiona.
A punt de finalitzar al juliol d’enguany el projecte «Paisajes de guerra» (PAdGUE), després de la concessió d’una pròrroga de tres mesos per causa de la pandèmia, liderat per la UA i finançat per la Fundació BBVA dins de la Convocatòria d’Humanitats Digitals, disposa d’app mòbil, de descàrrega gratuïta en Google Play, en què l’usuari pot crear la seua pròpia ruta per a conèixer i aprofundir sobre la guerra del Francès en tot el territori nacional. «Una mostra de la manera en què es pot fer transferència de coneixement des de les humanitats», assegura el catedràtic.
La finalitat de PAdGUE és la creació d’aquesta plataforma intel·ligent, de diversos recursos digitals i audiovisuals que s’hi allotgen, i el desenvolupament d’aplicacions per a dispositiu mòbil que utilitzaran aquests recursos. La plataforma es concep com una web semàntica, en què el sistema d’etiquetatge dels recursos permet vincular-los entre si. Així, els camps de batalla, considerats béns patrimonials, es configuren amb diversos elements que estan geolocalitzats, com ara edificis, fortificacions, pintures, gravats, escultures, carrers o places commemoratives, plaques, monuments. La creació de l’app dirigeix a la pàgina del projecte i permet fer la ruta personalitzada a demanda de l’usuari i amb els recursos que té en el seu entorn pròxim. D’aquesta manera es converteix en un recurs de turisme cultural.
A més, PAdGUE és un treball interdisciplinari en el qual participen professors de Didàctica de les Ciències Socials, Història de l’Art, de Comunicació Audiovisual, d’Història Contemporània, Arqueologia, Història del Dret, Geografia, Enginyeria Multimèdia, Computació i Intel·ligència Artificial, detalla el seu investigador principal.
Ser un al·legat per la pau és una de les màximes amb les quals naix aquest projecte d’investigació. Com aclareix Zurita «el coneixement dels paisatges de guerra i dels llocs on es va esdevenir han de portar-nos a defensar l’educació per a la pau». L’altra màxima és la transferència de coneixement, intrínseca al projecte PAdGUE. D’aquesta manera contribueix a posar en valor, com a patrimoni cultural, els paisatges de la guerra del Francès.
Els reportatges audiovisuals i els altres recursos, així com les rutes proposades, estan a la disposició de docents, investigadors i gestors del patrimoni i del turisme cultural.
PAdGUE, com l’anterior projecte Guerra i Història Pública (GeHP), que finançava la Generalitat Valenciana i estava centrat en la guerra del Francès a la Comunitat Valenciana, són projectes col·laboratius, en els quals també participen persones que no són del món acadèmic. Tots dos disposen d’app per a dissenyar rutes de turisme cultural; l’app de GeHP permet organitzar rutes per a conèixer la guerra del Francès per la Comunitat Valenciana. Aconsegueixen així dos objectius: d’una banda, fer «”història pública“ com l’anomenen els nord-americans», diu Zurita; i de l’altra, fer divulgació de la història a través de les plataformes digitals. GeHP va finalitzar el novembre de 2019, però es manté i encara s’actualitza», comenta el catedràtic. «Continuen incorporant-s’hi materials, documents, recursos, etc., procedents d’arxius municipals, digitalitzats. Hi participen alumnes que cursen les seues pràctiques».
A més, per al final d’abril està prevista l’exposició «Valencians en guerra, 1808-1844», que preparen els membres de PAdGUE, juntament amb l’Arxiu Històric Provincial d’Alacant i el projecte Guerra i Història Pública (GeHP).
