elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano

Desenvolupen un model matemàtic per a calcular el ritme diari d'infectats per Covid-19

Desenvolupen un model matemàtic per a calcular el ritme diari d'infectats per Covid-19
  • Creat per investigadors de la Universitat d’Alacant i l’Institut de Salut Carlos III, és capaç d’estimar de manera precisa el nombre de contagis diaris, paràmetre essencial per a comprendre la dinàmica d’una epidèmia

  • Segons les seues dades, publicades en Scientific Reports, els infectats de Covid-19 el dia que es va decretar l’estat d’alarma, el 14 de març de 2020, eren almenys 35 vegades més dels registrats

El nombre de noves infeccions diàries és un dels principals paràmetres per a comprendre la dinàmica d’una epidèmia. No obstant això, durant la pandèmia de Covid-19 el 2020, aquesta informació ha sigut de baixa qualitat, sobretot durant els primers mesos, a causa del biaix de les xifres oficials pel nombre insuficient de tests diagnòstics realitzats. En aquest marc, un equip multidisciplinari d’investigadors de la Universitat d’Alacant (UA) i l’Institut de Salut Carlos III (ISCIII) de Madrid ha dissenyat una metodologia retrospectiva, denominada REMEDID (per les sigles en anglès de retrospective methodology to estimate daily infections from deaths), capaç d’estimar les infeccions diàries a partir del nombre de morts, xifra documentada amb més precisió.

Aquest treball, publicat en la revista científica Scientific Reports, «ajuda a analitzar i comprendre la dinàmica de la pandèmia i a avaluar a diferents escales espacials i temporals l’eficiència de les mesures adoptades», explica el coordinador de l’equip, el doctor en Biologia i investigador de l’Institut Multidisciplinari per a l’Estudi del Medi Ramon Margalef de la UA, César Bordehore.

REMEDID permet calcular sèries temporals d’infeccions diàries a partir de sèries temporals de morts diàries. «Les sèries temporals d’alta fidelitat de cada paràmetre d’una epidèmia són crucials per a executar models epidemiològics fiables. Partim de la base que, els primers mesos de pandèmia, les dades d’infeccions oficials estan molt esbiaixades a la baixa», insisteix Bordehore.

Anàlisi de dades

L’equip d’experts ha aplicat aquest precís model matemàtic a sèries temporals estimades d’infeccions, entre el 8 de gener i el 29 de novembre de 2020, a Espanya i a les seues disset comunitats i dues ciutats autònomes. «Els resultats mostren que els contagis probables van ser entre 35 i 42 vegades més que els oficials el 14 de març, quan el govern va decretar el confinament nacional», apunta David García, professor del Departament de Matemàtica Aplicada de la UA i primer autor de l’article.

Segons aquest treball, el primer contagi a Espanya es va poder produir entre el 8 i el 9 de gener de 2020, uns 43 dies abans dels registres oficials durant la primera onada. «Els estudis de serologia realitzats per l’Institut de Salut Carlos III ens han donat una estimació realista del nombre total d’infeccions i han mostrat que les dades oficials estaven subestimades. La metodologia REMEDID complementa aquests estudis reconstruint l’evolució temporal d’aquestes infeccions», afegeix García.

D’altra banda, detallen, «el confinament nacional va tenir un efecte immediat en la transmissió del virus, com demostra la ràpida disminució del pendent entorn del dia 14 de març. Aquesta immediatesa en la baixada de la transmissió (l’R epidemiològica) no s’apreciava en les dades oficials d’infectats».

Aquesta metodologia és útil per a perfeccionar els models i millorar el coneixement de la dinàmica de la pandèmia, incloent-hi l’eficàcia de les diferents mesures adoptades per a aplanar la corba i dissenyar mesures segures posteriors al tancament. «Es podrien obtenir models més realistes i precisos mitjançant l’ús d’un nombre diari d’infeccions més confliable proporcionat per REMEDID, cosa que, al seu torn, milloraria el resultat dels models i milloraria les comparacions de les diferents mesures d’alentiment de la transmissió», apunta Bordehore.

A més de David García i César Bordehore, aquest treball ha sigut desenvolupat pels investigadors María Isabel Vigo del Departament de Matemàtica Aplicada de la Universitat d’Alacant; Eva S. Fonfría i Miriam Navarro de l’Institut Multidisciplinari per a l’Estudi del Medi Ramón Margalef de la UA, i Zaida Herrador de l’Institut de Salut Carlos III de Madrid.

Pujar