Adverteixen dels efectes negatius de retardar l’eliminació de CO₂ en un article publicat en Nature Communications
El treball ha sigut desenvolupat per investigadors de les universitats d'Alacant, Jaén, ETH de Zuric (Suïssa) i l'Imperial College de Londres (el Regne Unit)
L'equip d'experts quantifica un sobrecost d'entre 0,12 i 0,19 trilions d'euros per cada any d'inacció
Un estudi realitzat per investigadors de les universitats d'Alacant, Jaén, ETH de Zuric (Suïssa) i l'Imperial College de Londres (el Regne Unit) adverteix dels efectes de retardar l'eliminació de diòxid de carboni per a evitar el calfament global en més d’1,5 °C per a final de segle. Publicat recentment en la prestigiosa revista Nature Communications amb el títol “Retrasar la eliminación de dióxido de carbono en la Unión Europea pone en riesgo los objetivos climáticos”, els experts posen de manifest la importància d'evitar retards i de començar com més prompte millor a aplicar solucions perquè no siga massa tard i es puga complir l'objectiu climàtic entre els diferents països.
“La nostra investigació assenyala que per a limitar el calfament global del planeta i lluitar contra el canvi climàtic és prioritari reduir dràsticament les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle”, explica l'investigador del Departament d'Enginyeria Química de la Universitat d'Alacant, José Antonio Caballero.
“Els resultats de l'estudi mostren que si volem eliminar 50 gigatones (Gt) netes de CO₂ per a l'any 2100, que representa únicament el CO₂ emès a Europa en l'última dècada, cada any de retard tindria un cost entre 0,12 i 0,19 trilions d'euros per cada any d'inacció ”, detalla Caballero. “Si el començament es retardara fins a meitat de segle, el potencial d'eliminació de CO₂ es redueix uns 35,6 Gt, i si es retardara al voltant del 2070 seria impossible complir l'objectiu a causa tant del desaprofitament de recursos de biomassa (residus forestals i agrícoles i desús de terres marginals disponibles per a cultius energètics) com de la velocitat màxima d'implementació de les tecnologies en la realitat”, assenyala.
Solucions
Aquesta “retirada intencional” de CO₂ de l'atmosfera pot fer-se mitjançant una sèrie d'accions que promouen processos naturals de millora d'embornals de carboni (en boscos i sòls) o bé mitjançant l'ús de solucions tecnològiques. Entre les opcions disponibles avui dia, dues estan rebent la majoria de l'atenció. D'una banda, la captura directa de CO₂ de l'atmosfera mitjançant reaccions químiques, i, d’una altra, la bioenergia amb captura i emmagatzematge de carboni (DACCS i BECCS respectivament per les sigles en anglès). En les dues tecnologies, el CO₂ present en l'atmosfera és capturat per reaccions químiques o fotosíntesis i, posteriorment, transportat i emmagatzemat geològicament en sòls i oceans, raó per la qual és eliminat i s’aconsegueix així el que es coneix com a emissions negatives.
“Malgrat la seua indubtable necessitat, avui dia el desplegament de BECCS i DACCS en la pràctica ha sigut molt escàs o a petita escala, però en qualsevol cas molt lluny de les emissions negatives necessàries per a complir l'objectiu climàtic, segons el Panell Intergovernamental de Canvi Climàtic (IPCC per la sigla en anglès). En aquest sentit, permetre que eixes tecnologies es desenvolupen en el moment adequat, fet que evita retards i aconsegueix l'escala requerida, és fonamental si no volem perdre en la nostra lluita contra el canvi climàtic”, apunta Ángel Galán, l'investigador de la Universitat de Jaén.
El treball publicat se centra en la integració de DACCS i BECCS en el sistema elèctric de la Unió Europea com a tecnologies clau intrínsecament lligades al sector energètic, ja que la primera consumeix grans quantitats d'energia i la segona proporciona electricitat renovable i ferma.
L'estudi conclou que el desplegament efectiu de les tecnologies BECCS i DACCS requereix una planificació a llarg termini que ha de començar com més prompte millor i d'una manera integrada amb els sistemes energètics en contínua evolució. Els resultats quantitatius de l'estudi sobre les conseqüències de procrastinar l'eliminació de CO₂ demostren que els objectius climàtics estan en risc i que les contribucions justes i equitatives dels països estan en joc, i posen de manifest la necessitat urgent d'establir l'eliminació de CO₂ com a prioritat en l'agenda climàtica de la Unió Europea i promoure accions com més prompte millor.
Les contribucions de la Universitat d'Alacant a aquest treball formen part del projecte Prometeo per a grups d'investigació d'excel·lència “Integració, optimització i mesura de risc de noves tecnologies i processos per a la mitigació de les emissions de CO₂”. Finançat per la Generalitat Valencina, hi participen els investigadors de l'Institut Universitari d'Enginyeria de Processos Químics de la UA José A. Caballero, Rubén Ruiz, Juan A. Labarta, Raquel Salcedo i Mª José Fernández.
