De l’1 al 4 de juny, XXXV Fira d’Arts Escèniques de la Comunitat Valenciana – Mostra de Teatre d’Alcoi

Amb una important reducció pressupostària per part de la Generalitat Valenciana, finalment s’ha aconseguit salvar la Mostra de Teatre d’Alcoi, única fira d’arts escèniques de la Comunitat Valenciana. De l’1 al 4 de juny de 2026 es celebrarà la XXXV edició d’aquest encontre sectorial del que també gaudeix el públic. Una cita que en 2025 va reunir a més de 240 professionals de les arts escèniques i de la que van gaudir més de 4.000 espectadors.

Des de la Regidoria de Cultura, Elisa Guillem remarca el compromís del consistori d’Alcoi, que ha ampliat la seua dotació econòmica per compensar la manca d’altres suports institucionals i fer possible una nova edició. “Estem convençuts del valor social, cultural i econòmic d’aquesta fira. Dinamitza l’escena valenciana, amb contractacions i sinèrgies entre professionals. També dona suport a companyies i creadors de teatre, dansa o circ que necessiten d’espais d’exhibició per al seu treball. A més, contribueix a la creació de públics, amb una estupenda resposta per part dels veïns i visitants. Per això des de la regidoria de Cultura d’Alcoi hem tingut clar que era imprescindible salvar la Mostra i hem apostat per ella, malgrat el menyspreu d’altres institucions”, afirma la regidora.

DIVERSITAT DE FORMATS ESCÈNICS

El director de la fira, Josep Policarpo, ha confeccionat un programa per la XXXV edició de La Mostra amb 19 propostes escèniques on destaca l’aposta per la dansa en format breu, que permet portar la creativitat a espais oberts i llocs d’exhibició no convencionals. I que dinamitza l’agenda diària dels professionals que veuen tota la programació de la fira, intercalant peces llargues de teatre, pensades per a exhibició en sala, amb d’altres on la via d’expressió és el cos i que ixen dels escenaris per anar a l’encontre del públic. S’hi inclouen Loca, extracte de l’obra Migrades, que parla de la migració inclús interna, buscant les arrels i la pròpia essència (Cienfuegos Danza, CV). També Unarys (Cía. Eszer, Canàries) parla d’un viatge, aquesta vegada per a connectar amb la natura i l’univers. Liebe (Titoyaya, CV) parla de l’amor que sorgeix d’un encontre, una mirada, una espurna. Mentre que Flop (Antonio Ruz, Andalusia) explora la possibilitat de fallar, de fracassar en una societat obsessionada per l’èxit. I la fira acull l’estrena d’una versió especial de Carne de bronce (Cristina Reolid, CV), una exploració de com la dansa contemporània penetra el flamenc més clàssic.

El circ també té presència a la programació amb Play Time, (Kanbahiota Troup, CV), una proposta que naix del mite medieval de La nau dels bojos per explorar la llibertat de qui no aspira a encaixar en les convencions socials i, com els xiquets i xiquetes, gaudeix del plaer del joc. Mentre que, per a tots els públics, es presenta Fins al cel (Spinish Circo, CV), una peça d’acrobàcies i equilibrisme on es demostra el poder de la col·laboració per a superar pors i límits.

Les arts de carrer s’inclouen en la programació amb I si fem un clàssic? (Visitants, CV), una comèdia que recrea escenes de balcó amb textos de Lope de Vega, Tirso de Molina o Calderón de la Barca, entre d’altres, per a crear moments hilarants de distorsió entre la ficció i la realitat.

Una novetat enguany és la inclusió de peces de teatre breu dins de la programació. A qué sonaremos cuando ya no estemos (Vivirei Teatro, CV) és una tragicomèdia que reflexiona sobre la memòria sonora compartida. I NoDiva (Laestal, CV) barreja comèdia, auto ficció, musical i òpera per a narrar les desventures d’una artista emergent que somnia amb triomfar en el bel canto, a pesar de no respondre als tòpics de la professió.

SINGULARITAT, ORIGINALITAT I ATREVIMENT EN LA PROGRAMACIÓ DE TEATRE PER A MENUTS I ADULTS

L’autoria, exercida en solitari o en col·laboració amb altres creadors i creadores, és un factor decisiu que determina què es conta en un espectacle d’arts escèniques i com. La Fira d’Arts Escèniques de la Comunitat Valenciana ofereix de l’1 al 4 de juny una selecció de peces per a sala que aposta per plantejaments atrevits, amb veus personals, que fugen d’allò convencional.

Pel que fa al teatre familiar, Desobedient (Atirohecho, CV), escrita per Carla Chillida, reivindica el dret al caos, a importunar i a ser incorrectes, qüestionant des dels ulls de la infància el sistema capitalista en què viuen els adults. Abocador (Bramant Teatre, CV), coescrita per Rafael Calatayud, José Manuel Rambla, Paco Zarzoso i Jerónimo Cornelles, tira mà de l’humor negre en una comèdia amb rerefons ecologista per parlar dels elements tòxics que, en un contenidor o al pati d’una escola, volen contaminar l’ambient. I Monstre Rosa (Zum, Zum Teatre, Catalunya) de Ramón Molins, presenta sense paraules un entranyable ésser que, conscient de la seua diferència respecte a la resta, emprèn un viatge per buscar un lloc on tothom siga distint.

En el teatre per adults, noves veus de l’escena valenciana estan representades per Víctor Sánchez Rodríguez amb El aguante (IVC – Cámara Blanca) una història sobre la família, els vincles i el teatre profundament influenciada per l’univers de Txèkhov, que reinterpreta des del segle XXI. I per Borja López Collado, amb Medea (Historia de un ghosting) (Triangle Teatre, CV), que trasllada el mite grec a un Benidorm en temporada baixa on una jove ucraïnesa fuig de la guerra per caure en un tòxic triangle amorós. També participa Patrícia Pardo amb Canviarem bolquers segons el BOE (Contrahecho Producciones, CV), una creació que barreja el llenguatge clown amb la comèdia física i un text compromès per explorar les cures en eixa edat en que s’ha de compaginar la criança dels fills amb l’atenció als pares.

Del panorama nacional destaca Maria Velasco, Premi Nacional de Literatura Dramàtica 2024, amb Vendrán los alienígenas y tendrán tus ojos (Nave 10 Matadero – Pecado de Hibrys, Madrid), una peça que estableix un paral·lelisme entre la irrupció d’un nou amor en la mitjana edat amb albirament d’un OVNI i el contacte extraterrestre.

Tanca l’oferta escènica una versió escènica de Misery (Saga Producciones, CV), adaptació de José Sáiz a partir del text de William Goldman, que es va basar en la novel·la d’Stephen King, i que porta a l’escenari l’angoixant thriller sobre un escriptor accidentat del que es fa càrrec una àvida lectora.

8 ESCENARIS I ELS TRADICIONALS GUARDONS MOSTRA DE TEATRE D’ALCOI

Les propostes de dansa, circ, arts de carrer i teatre arribaran a espais no convencionals de representació, com ara les sales d’exposicions i d’actes del Centre Cultura IVAM CADA Alcoi, el pati de l’edifici o la Plaça de Dins. També al Teatre Salesians, el Calderón i el Principal de la ciutat.
I, entre totes les peces representades, un jurat professional triarà el palmarès dels Premis Mostra de Teatre d’Alcoi 2026.

A més, se celebraran una sèrie d’activitats a l’Àgora, amb la col·laboració d’associacions professionals i atenent a les propostes que arriben des del propi sector. Un programa que inclou des de rodes de negoci a presentacions de programes d’intercanvi cultural, de llibres i de manuals de bones pràctiques per a la protecció dels drets d’autoria o la contractació.

Així es completa el foment al sector que és un dels objectius primordials de la tradicional cita escènica valenciana, que aposta per la descentralització, fent d’Alcoi un punt de trobada imprescindible durant els dies en què creadors, programadors, distribuïdors i públic general comparteixen pati de butaques. I que presenta les arts escèniques com una font de riquesa cultural, de dinamisme creatiu i d’impuls econòmic, ja que la indústria cultural aporta més al PIB espanyol que altres molt més reconegudes socialment, com ara la farmacèutica o la tèxtil, segons estudis recents i .