Pego recupera el gust de l'arròs bombó en una jornada popular de paelles

La primera collita de l'arròs bombó, aconseguida el passat mes d'octubre més de 40 anys després que desapareguera el seu conreu, s'ha presentat aquest cap de setmana a Pego amb diferents actes de caràcter divulgatiu i festiu. L'arròs bombó era la varietat més habitual a la marjal Pego-Oliva, però l'alta sensibilitat als pesticides havia extingit l'espècie en el paratge. Ara s'ha recuperat per una iniciativa de l'empresa Pego Natura amb la col·laboració de diverses entitats, entre les quals hi figura Dénia Ciutat Creativa de la Gastronomía de la UNESCO. Diumenge, per primera vegada en aquesta nova etapa, es va fer un tast massiu d'arròs bombó en un certamen de paelles de les falles de Pego.

El dia d'abans es va dedicar a donar a conèixer tot el procés de recuperació de la varietat, on s'han vist involucrades en algun moment des de la Universitat Politècnica de València a l'Invat.tur, l'Ajuntament de Pego, la Diputació d'Alacant o sindicats agraris com Asaja. Al projecte es va adherir Dénia, que va incloure una fase del procés en el projecte de Ciutat Creativa de la Gastronomia aprovat per la UNESCO.

En l'acte de presentació, Pepa Font, com a regidora delegada de convenis i col·laboracions per al desenvolupament del projecte Dénia-Ciutat Creativa de la Gastronomia de la UNESCO, va donar a conèixer el projecte Dénia&Marina Alta Tastinglife i els projectes que comporta, destacant el seu caràcter comarcal i la importància del sector agroalimentari en el present i futur de la comarca. També va assenyalar que la recuperació de les varietats tradicionals agrícoles i culinàries formen part de les prioritats marcades en el pla d'acció de la Ciutat Creativa de la Gastronomia. En aquest context, s'inclou la recuperació de l'arròs bombó i la seua reintroducció en els mercats i les cuines, i en general, afavorir una major presència dels productes locals de la Marina Alta en els establiments gastronòmics.

Els representats de Pego Natura, l'empresa pegolina que ha impulsat tot el procés de recuperació de la varietat, van explicar les raons per les quals s'ha reprès el conreu de l'arròs bombó i han detallat les qualitats del producte i la voluntat d'augmentar-ne la producció de manera accelerada. Per la seua banda, el cuiner pegolí Sergi Martínez, que forma part de l'equip del xef Martín Berasategui, va donar detalls sobre les virtuts i l'adequat tractament culinari de l'arròs bombó.

Santos Ruiz, gerent de la Denominació d'Origen Arròs de València, ha valorat les qualitats culinàries de la varietat i les qualitats de sostenibilitat del seu conreu. Ha recordat que algunes varietats comercials (el basmati, per exemple) han sol·licitat la DO i no se'ls hi ha concedit, i per contra, ha anunciat la immediata incorporació de l'arròs bombó a la DO Arròs de València. El reconeixement no serà un obstacle per continuar amb la intenció d'aconseguir una marca del Parc Natural de la Marjal de Pego. Igualment, els productors d'arròs es van mostrar interessats en incorporar algun distintiu de la Ciutat Creativa de la UNESCO en els saquets. També va participar en la jornada el secretari tècnic provincial d'Asaja, qui va fer un repàs de la col·laboració prestada al projecte.

Al llarg del matí de diumenge es va fer la primera gran demostració popular amb la varietat que havia desaparegut. Més de 1.500 persones van poder provar l'arròs bombó en el tradicional concurs de paelles de les falles de pegolines, que aquesta vegada van utilitzar exclusivament l'arròs més autòcton de Pego i de la Marina Alta.

La conservació, recuperació i foment de la diversitat genètica tradicional, com ara la recuperació de l'arròs bombó, autòcton del Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva, és una de les prioritats al Pla d'Acció Local Dénia&Marina Alta Tastinglife, base de la iniciativa Dénia-Ciutat Creativa de la Gastronomia de la UNESCO, coordinada per la Oficina de la Innovació i de la Creativitat de l'Ajuntament de Dénia.

Les pràctiques agràries sostenibles ajuden a mitigar i resoldre molts dels impactes ambientals o socials que l'actual model productiu està provocant, com la contaminació de les aigües subterrànies per nitrats i per herbicides, que és una de les causes que van provocar la desaparició de l'arròs bombó en la

dècada dels anys 70 del segle XX, quan era la varietat més utilitzada en tota la comarca. Amb una producció sostenible i amb varietats autòctones es contribueix de manera important a pal·liar i corregir aquests problemes.