elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano

‘Relato’, de Juan Genovés, ‘La Peça Convidada’ del MACA

‘Relato’, de Juan Genovés, ‘La Peça Convidada’ del MACA
  • L’obra pertany a la Col·lecció Martínez Guerricabeitia de la Universitat de València

‘Relato’, 1968, de Juan Genovés, penja des d’aquesta setmana en una paret del Museu d’Art Contemporani d’Alacant (MACA) i ho fa, fins al pròxim 17 de gener, enfront d’una altra obra de l’artista valencià, que forma part de la col·lecció permanent del museu: ‘Rebasando el límite’. L’elecció d’aquesta pintura, que pertany a la Col·lecció Martínez Guerricabeitia de la Universitat de València, per a una nova edició del programa d’exposicions ‘La peça convidada’ és un homenatge a Genovés, a la seua pintura, i al seu compromís social i polític.

En aquestes dues pintures queda patent fins a quin punt les incisives imatges creades per Genovés han ingressat en el repertori iconogràfic que la nostra contemporaneïtat ha interioritzat col·lectivament per a expressar la violència política. És el Genovés identificat ja des de mitjan anys 60 en la representació de grups d’individus captats amb teleobjectiu, fugint sota el desconcert o el terror. Profundament compromés contra la dictadura militar del general Franco, a Genovés només li interessa un tema que serà recurrent en tota la seua obra posterior: l’home sol i les multituds. L’ésser humà indefens com a individu, encara que fort dins d’un col·lectiu davant un poder políticament repressor.

‘Relato’ va obtindre un dels prestigiosos premis Marzotto en 1968. En aquest llenç s’albiren nítidament les troballes que van suscitar l’interés internacional per la seua pintura: la figuració com a manera de transmetre sense ambigüitats semàntiques un fet; la incorporació de l’espai pla i, per fi, l’eminent caràcter narratiu, seqüenciat i modular de la representació. La narració, una cosa que passa i desapareix deixant a penes unes petjades, es plasma com si fóra observada a través del teleobjectiu o visor, no de l’artista o de l’espectador, sinó del poder, de l’aparell coercitiu del terror. Impregnada de cultura cinematogràfica i literària, la mirada de Genovés dona compte de la condició humana enfront de l’opressiva presència del poder.

‘Rebasando el límite’, 1965, respon al profund canvi experimentat per Genovés pel 1964 quan l’artista es planteja fins i tot deixar la pintura. Decebut del món artístic, decideix participar activament en la lluita política antifranquista clandestina; supera la crisi estètica en la qual s’havia sumit i en 1965 torna a pintar. Aquesta obra és un dels 20 treballs-estudis sobre paper que l’artista va realitzar per a tres llenços de gran grandària que va titular ‘Cuatro fases en torno a una prohibición’. Està resolta amb un llenguatge minimalista, només amb grisos, blancs i negres, amb les masses de llum i d’ombra ben organitzades i amb la utilització de la tècnica de l’estergit.

Amb ‘La peça convidada’, el MACA acosta al públic obres cedides per altres institucions que al Museu adquireixen un nou significat en ser presentades com a una exposició d’una sola obra en relació amb el context de la col·lecció permanent.

En aquest cas, s’ha realitzat gràcies a la cessió temporal d’una obra que pertany a la Col·lecció Martínez Guerricabeitia -la gestió de la qual s’inscriu dins de la Fundació General de la Universitat de València-, una col·lecció peculiar i atípica que, composta per 520 peces, està centrada en artistes la manera d’expressió dels quals és la figuració i el realisme, mentre la seua intenció i contingut ideològic és sempre la crítica, la dissidència i el compromís. Formada per Jesús Martínez Guerricabeitia va ser donada a la Universitat de València en 1999.

Pujar