Quantes espècies animals i vegetals estan en perill d'extinció? Quines són?
La Generalitat i la UV han realitzat un exhaustiu estudi en el qual afirmen que un milió d'espècies estan en perill de desaparéixer
L’accelerada taxa d’extinció d’espècies podria posar en perill la salut dels ecosistemes de tot el planeta. Això podria ser provocat, entre altres causes, per l’impacte de l’extinció de determinades espècies el paper de les quals és clau en el manteniment de les funcions i els serveis que els ecosistemes proporcionen. Aquesta és la principal conclusió d’un estudi que publica a la revista Science Advances un consorci internacional en què participa Francesco de Bello, investigador del Centre d’Investigacions sobre Desertificació (CIDE), centre mixt del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), la Universitat de València (UV) i la Generalitat Valenciana (GVA). Per això, han analitzat les funcions de 75.000 espècies, vegetals i animals, d’entre les més d’un milió considerades en perill d’extinció, calculant-ne la importància en el funcionament dels ecosistemes terrestres.
El treball està liderat per l’investigador de la Universitat de Tartu (Estònia) Carlos Carmona, de qui Francesco de Bell va ser anterior supervisor, i demostra que l’extinció d’espècies considerades en perill per la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN) modificaria significativament, i a escala mundial, la gamma de funcions que duen a terme plantes, mamífers, aus, amfibis, rèptils i peixos d’aigua dolça en els ecosistemes.
Des de les musaranyes i les llentilles d’aigua fins a les balenes blaves i les sequoies, els animals i les plantes exhibeixen una extraordinària variabilitat en les seues característiques funcionals i morfològiques, incloent àmplies diferències en grandària, pes, forma, o capacitat reproductiva. Aquestes característiques determinen el paper que tenen les espècies en els ecosistemes, i també com aquestes responen als diferents impactes del canvi global.
L’equilibri dels ecosistemes no depèn, per tant, només de la quantitat i varietat d’espècies que els componen i de les seues relacions, sinó també del paper que tenen les diferents espècies en el manteniment d’aquest equilibri. Aquesta diversitat funcional suposa considerar que no totes les espècies tenen el mateix rol i que en els diferents processos que tenen lloc en els ecosistemes poden intervindre diferents espècies, que poden exercir rols diferents o similars.
Així, algunes funcions particulars dutes a terme per un grup taxonòmic com plantes, mamífers o peixos d’aigua dolça, poden ser redundants entre moltes espècies o només suportades per unes poques. Si aquestes funcions són molt redundants, és poc probable que l’extinció de part de les espècies afecte fortament les funcions de tot el grup. Per contra, si determinades funcions són dutes a terme per una o poques espècies, la seua desaparició conduirà a una reducció de la gamma de funcions general.
Un milió d'espècies en perill d’extinció
En el context actual de declivi global de la biodiversitat, amb un milió d’espècies estimades en perill d’extinció, és important determinar en quina mesura aquestes extincions alteraran les característiques funcionals de plantes i animals. Mitjançant l’anàlisi de la informació filogenètica i de diversos trets funcionals (característiques morfològiques, fisiològiques i fenològiques) de més de 75.000 espècies s’ha caracteritzat l’espectre funcional global de cada un dels grups estudiats.
“Utilitzem informació de trets funcionals de 39.260 espècies de plantes vasculars, 4.953 mamífers, 9.802 aus, 6.567 rèptils, 6.776 amfibis i 10.705 peixos d’aigua dolça de diferents bases de dades publicades. Per a cada un d’aquests grups, vam triar un conjunt de trets funcionals fonamentals associats amb diferents aspectes clau de la seua ecologia”, explica Francesco de Bello.
Segons aquest treball, més de la meitat de les espècies és responsable de menys del 20% de les funcions que realitzen aquests grups, el que implica que el 80% de les funcions restants les realitzen poques espècies, amb característiques funcionals úniques, de les que no hi ha moltes altres espècies funcionalment redundants. Durant el proper segle, si les extincions s’ajusten a les prediccions de la UICN, la disminució funcional estaria entre el 0,3% (per als rèptils) i el 5,1% (per als peixos d’aigua dolça). Si bé aquest descens continua sent limitat, estaria acompanyat d’un augment significatiu en la gamma de funcions que suportaria una sola espècie (del 17 al 23% segons el grup), la qual cosa incrementa l’impacte de futures extincions.
Més vulnerables a futures extincions
Donat que el risc d’extinció no es distribueix aleatòriament, sinó que són les espècies amb mides més grans, gran longevitat i maduresa sexual tardana les que tenen moltes més probabilitats de veure amenaçades, “la seua extinció provocaria reorganitzacions notables en els espectres funcionals de la majoria dels grups, la qual cosa els faria més vulnerables a futures extincions”, conclou Carlos Carmona, responsable de la investigació. “Si les extincions ocorren més ràpid del que s’esperava es produirà un marcat augment en el declivi funcional global, fet que sembla probable atesa l’actual acceleració dels canvis a escala planetària”, adverteix l’investigador de la Universitat de Tartu. En aquest sentit, aquest tipus de recerques poden resultar de gran interès per a les polítiques de gestió i conservació de la biodiversitat.
